;
Cerca per nom de carrer
Cerca a l'historial toponímic
Cerca per tipus de via


Joan Bartomeu, carrer de

 

Joan Bartomeu i Valls (Sabadell, 28 de març de 1907 - Saint Pierre d'Ambernac, 27 de juliol de 1944). Contramestre de telers i víctima del nazisme.

Va estudiar al col·legi del pastor Antoni Estruch, als Escolapis i a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i com a tècnic tèxtil va entrar a treballar a l'empresa Carol i Cia,, coneguda com a Cal Jepó, on arribà a ser contramestre de telers.  Es formà culturalment i políticament a la biblioteca del Círcol Republicà Federal, quan militava en la formació republicana, i a l'inici dels trenta va ser un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol, de Sabadell. Col·laborà en la premsa d'esquerra: La Humanitat, òrgan d'ERC; L'Hora, òrgan del BOC; La Batalla, diari del POUM, i L'Impuls. En esclatar la guerra se n'anà voluntari al front d'Aragó, al cap d'una columna de Sabadell formada per 18 milicians que integraren un regiment d'artilleria. Al front, Bartomeu publicà un periòdic de campanya que anomenà Artilleria Roja, la redacció del qual era a càrrec dels companys del POUM Camil Formosa, Evarist Ribell i Ricard Simó. Després dels Fets de Maig de 1937, com molts militants trotskistes, Bartomeu va ser perseguit i detingut. En acabar la guerra, s'exilià a França, on fou internat a diversos camps de concentració. Els companys sabadellencs del POUM l'ajudaren a evadir-se del camp de Barcarès i l'acolliren a Montpeller. Però, fidel als seus ideals antifeixistes, de llibertat i democràcia, s'enrolà voluntari a les files de la Resistència Francesa. Bartomeu caigué en ple combat contra les forces nazis el 27 de juliol de 1944. El van enterrar al cementiri de Chasseneuil (Charente), prop d'on havia mort.


















Historial toponímic

Joan Bartomeu (30.10.1985)

+ Cites documentals i fonts