;

Granados, plaça de

 

Enric Granados i Campiña (Lleida, 27 de juliol de 1867 - al mar, prop de Dieppe, 24 de març de 1916). Compositor i pianista català.

Deixeble de Felip Pedrell, que tingué una gran influència en el jove Granados i l'apropà a la música popular i tradicional espanyola. A París, estudiant amb Bériot, va coincidir entre 1887 i 1889 amb el que fóra gran amic seu, Ricard Viñes, el gran pianista lleidatà que després s'alinearia amb els deixebles d'Erik Satie. De retorn a Barcelona començà una brillant carrera com a concertista, que el dugué per tot Europa. Però la consagració mundial l'assolí amb l'estrena de Goyescas a París. D'altra banda, juntament amb Albéniz, va ser el creador de l'escola catalana  moderna de piano, que ha donat figures tan rellevants com Frank Marshall, Alícia de Larrocha i Rosa Sabater. La seva obra mestra és la suite Goyescas, per a piano, estrenada el 1911, en la qual basà també l'òpera d'aquest mateix nom.

L'obra de Granados recull la gran tradició romàntica de Schumann i Chopin i la influència del nacionalisme musical tan en voga a  finals del segle XIX. Morí en el viatge de retorn de Nova York, quan el seu vaixell, el Sussex, va ser torpedinat al canal de la Mànega per un submarí alemany durant la Primera Guerra Mundial.




Historial toponímic

Granados (30.6.1916), plaza de
Granados (30.10.1985)