Francesc Gimeno, carrer de
Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 4 de febrer de 1858 - Barcelona, 22 de novembre de 1927). Pintor i dibuixant.
Després del primer aprenentatge a Tortosa, el 1880 recalà a Barcelona, on treballà com a pintor de parets, feina que alternà amb una acadèmia que havia muntat amb uns quants amics. El 1884 se n'anà a Madrid a estudiar a l'Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes, el mestre del paisatgisme, i pogué admirar el Velázquez del Museo del Prado. De retorn a Barcelona, refusà contractes i es va recloure en l'antic ofici de pintor decorador, allunyat de l'ambient artístic i de la vida cultural barcelonina, però mai no deixà de pintar i dibuixar. Durant aquests anys es presentà en algunes col·lectives a Barcelona i a Madrid, però no va ser fins al 1915 que, instat pels amics, va fer una primera exposició individual a les Galeries Dalmau. Allà retrobà el seu company d'infància Francesc Bedós, tortosí establert a Sabadell, que el va protegir. Des d'aleshores va fer llargues estades a Sabadell, on pintava per un petit grup de mecenes que adquirien les seves teles, retrats i paisatges del rodal sabadellenc. En els darrers anys de la seva vida participà en diverses exposicions, el 1917 a Barcelona i a Begur i el 1920 al Saló de Tardor de París i al Centre Català de Sabadell.
La seva obra no encaixa dins els corrents pictòrics de l'època, és d'un estil molt personal forjat en la realitat quotidiana més immediata, d'un realisme punyent, aspre, sense concessions estètiques i de pinzellada ràpida i texturada. Els temes dels seus quadres són els paisatges, sovint enfosquits pel pas del temps i els materials pobres, i les figures, autoretrats i la família en la penúria de la llar.
Als anys quaranta i la primeria dels cinquanta del segle XX el consistori va posar el nom de jardí del Pintor Gimeno a l'espai de la via de Massagué on més tard hi hauria l'edifici de Correus (entre el carrer de la Mare de Déu de les Neus i el carrer de Sant Francesc). Hi havia uns bancs sota una pèrgola, amb plantes enfiladisses i parterres amb llorers. El centre de la pèrgola era presidit per un bust de Gimeno. Abans en aquell solar hi havia hagut la casa Viladot, enderrocada als anys trenta. Durant la Guerra Civil s'hi havia excavat un refugi antiaeri. El 1948 l'Ajuntament va cedir el jardí per construir-hi el Palacio de Comunicaciones -així anomenaven Correus-, obres que van començar el 1954.
Historial toponímic
Gimeno (29.12.1955), calleFrancesc Gimeno (30.10.1985)