Formentera, carrer de

Illa de l'arxipèlag de les Balears, la segona per extensió de les anomenades Pitiüses, que forma un únic municipi amb s'Espalmador, s'Espardell i altres illots més petits. Es troba situada al sud d'Eivissa, de la qual la separa un estret pas entre illots i esculls de 7 km de longitud, anomenat es Freus. L'illa té un forma allargassada, amb dos promontoris que s'eleven sobre el mar formant penya-segats de més de 100 metres, la Mola a l'est i el cap de Barberia a l'oest, units per una estreta franja sorrenca. La història de Formentera és paral·lela a la d'Eivissa, però durant llargs períodes ha estat deshabitada. Hi trobem vestigis d'època megalítica, a ca na Costa, i de l'edat del bronze, al cap de Barberia. Però mentre fenicis i cartaginesos s'establiren a Eivissa, no hi ha testimonis que ho fessin a Formentera. A partir del segle I dC hi van passar els romans, amb població estable i explotació de recursos, i més tard els bizantins que van refer els antics establiments romans. Entre els segles X i XIII hi va haver un període islàmic amb alguns episodis d'incursions escandinaves, fins que el 1235 va tenir lloc la conquesta catalana. Però l'ocupació de l'illa va ser força intermitent fins que pels volts del 1700 va ser repoblada per eivissencs. * * * El carrer de Formentera es troba situat al barri dels Merinals, en una zona amb predomini de noms d'illa.

Historial toponímic

Formentera (24.11.1955), calle
Formentera (30.10.1985)