;

Doctor Bedós, carrer del

 

Francesc de P. Bedós i Arnal (Xerta, Baix Ebre, 1867 - Sabadell, 22 de març de 1927). Metge, escriptor i bibliòfil.

Cursà estudis de Medicina i als 22 anys ja s'havia doctorat. Tot seguit d'acabar la carrera va ingressar com a metge a la Companyia Transatlàntica i durant més de tres anys navegà per tots els mars i conegué molts països: Filipines, Argentina, Xile, Perú, Cuba, Nova York, Anglaterra, Xina, Egipte i Palestina, s'endinsà al Sàhara i resseguí tota l'Àfrica del Nord.

Va ser membre actiu del Centre Català de Sabadell i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i, juntament amb Joan Montllor i Pujal, va ser un dels fundadors del Centre Excursionista del Vallès. Aficionat a la literatura, la música i la pintura, disposava d'una gran biblioteca, una de les més ben dotades de Sabadell, i ell mateix va escriure poesia i teatre. Amb La flor de la immortalitat, música de Miquel Ferrer, i Qui fa, desfà, assolí un cert èxit de públic. El 1914 va fundar la revista Ars, d'art i literatura i va organitzar unes vetllades literàries amb lectures públiques d'autors catalans al Centre Català. Bedós va ser el mecenes del seu amic d'infantesa, el pintor tortosí Francesc Gimeno, a qui retrobà casualment a Barcelona, el portà a Sabadell i l'hostatjà a casa seva. Fou un dels primers sabadellencs a disposar de màquina de fotografiar i amb Joan Vilatobà, en les sortides dominicals a plena natura, van substituir el cavallet i la paleta per la càmera fotogràfica.


















Historial toponímic

Doctor Bedós (30.10.1985)

+ Cites documentals i fonts