Costa i Llobera, carrer de
Miquel Costa i Llobera (Pollença, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922). Escriptor, traductor i eclesiàstic, considerat una de les figures cabdals de l'Escola Mallorquina.
Començà a escriure molt influït pel Romanticisme tal com es manifestà el 1885 en el seu primer llibre Poesies. També és d'aquesta època el poema El pi de Formentor, que el donà a conèixer en els àmbits culturals de la Renaixença. Va reelaborar llegendes i costums mallorquins als reculls De l'agre de la terra i Tradicions i fantasies. I el 1902, amb el poema narratiu La deixa del geni, va guanyar l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona. Aquest mateix any va ser nomenat Mestre en Gai Saber i membre de la Real Academia Española. Costa va anar evolucionant del Romanticisme inicial cap a uns models clàssics que l'aproparen al Noucentisme, en un procés que culminà en l'obra Horacianes, del 1906. Els darrers anys s'abocà a la tasca sacerdotal i, fruit d'un viatge a Terra Santa, són les Visions de Palestina. Com a traductor va versionar algunes composicions de Virgili, Dant, Petrarca, Victor Hugo i Lamartine.
Historial toponímic
Costa y Llobera (29.12.1955), calleCosta i Llobera (30.10.1985)