;

Concha Espina, carrer de

Concha Espina Tagle (Santander, 15 d'abril de 1877 - Madrid, 19 de maig de 1955). Novel·lista castellana.

El 1909 va publicar la primera novel·la, titulada La niña Luzmela. El 1913 publicà La esfinge maragata, considerada la seva obra mestra i premiada per l'Acadèmia Espanyola. Continuà escrivint novel·les, com La rosa de los vientos (1915), El metal de los muertos (1920) i  Altar mayor (1926), que va rebre el Premio Nacional de Literatura. També va ser autora de narracions curtes i de l'obra de teatre El jayón (1919). Quan esclatà la Guerra Civil encara continuà publicant, amb Esclavitud y Libertad, Retaguardia i La luna roja, entre d'altres. Després de la guerra, al 1940 es quedà cega, però encara publicà una última novel·la, anomenada El más fuerte, el 1947.


Historial toponímic

Concha Espina (29.12.1955), calle
Concha Espina (30.10.1985)