Cerdanyola, carrer de

Municipi del Vallès Occidental que s'estén des del vessant nord de la serra de Collserola fins a la depressió del Vallès, que constitueix el sector pla del terme. Confronta amb els municipis de Sant Quirze, Sabadell, Badia, Barberà, Ripollet, Montcada i Reixac, Barcelona i Sant Cugat. A més del poble de Cerdanyola, el terme municipal compta amb les urbanitzacions de Bellaterra, Montflorit, Can Cerdà, Can Fatjó dels Aurons, Serraperera, Terranova i el llogaret de Sant Iscle de les Feixes, amb l'església romànica del segle X. Cerdanyola és documentada per primera vegada l'any 975. En aquesta època era constituïda per una població dispersa en masies sense un nucli urbà consolidat. Dins la jurisdicció del castell de Sant Marçal, la vila era dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí. Durant la Guerra dels Segadors, els pagesos van cremar el castell de Sant Marçal, i un segle més tard, en el decurs de la Guerra del Francès, en represàlia per la derrota soferta al coll del Mas Bernat, les tropes franceses varen cremar dues esglésies i i uns quants masos del lloc. El castell de Sant Marçal o de Cerdanyola es troba damunt un petit turó a ponent del poble i va ser completament restaurat a finals del segle XIX per l'arquitecte Gaietà Buïgas que li donà un aire de palauet modernista. Va ser per aquesta època que Cerdanyola es convertí en un gran centre d'estiueig de la burgesia barcelonina, que hi féu construir moltes torres modernistes d'un alt valor arquitectònic. Molt poques, però, han sobreviscut la febre constructora de les darreres dècades.

Historial toponímic

Sardañola (27.10.1960), calle
Cerdanyola (30.10.1985)