Castellar del Vallès, carrer de
A la Creu Alta, quan va néixer al segle XVIII per fer la competència als impostos de l'Ajuntament de Sabadell sobre els queviures, hi confluïen dos camins, el camí de Manresa o de Muntanya, que esdevindrà carrer Major, i el camí de Castellar, que amb el creixement del nou barri es convertí en carrer de Castellar. El camí de Castellar continuava cap al nord i franquejava la via, passava per darrere l'edifici de la Hidroelèctrica, a l'actual carrer de Valldaura, travessava el torrent del Capellà i el coll Salarca, fins que a l'alçada de Jonqueres un trencall baixava a can Salvi i a l'ermita de Sant Vicenç, però el camí de Castellar continuava fins a la Llanera i, passats els Belgues, baixava cap al molí d'en Mornau, recorria la façana del molí d'en Galí i els horts de la verneda de can Deu i arran de la riba dreta del Ripoll, pel Rieral, arribava a Castellar Vell, el nucli primitiu de Castellar. * * * Conegut també com a camí de Jonqueres, l'últim tram del carrer de Castellar, entre els carrers de Gambús i del Comte d'Urgell, des del 1925 fins al 1985 s'anomenà carrer de Jonqueres.
Historial toponímic
Castellar (annexat el 1904 amb la Creu Alta),c. deJunqueres (últim tram) (1925), c. deCastellar (27.5.1939), calleJunqueras (últim tram) (27.5.1939), calleCastellar del Vallès (tot el carrer) (30.10.1985)