Cartago, carrer de

Capital de l'antic Estat cartaginès, fundada pels fenicis de Tir el 814 aC, al nord-est de l'actual ciutat de Tunis, com a base per al comerç a la Mediterrània occidental, però al segle III aC s'havia convertit en una gran potència amb la conquesta de territoris del nord d'Àfrica, les illes d'Eivissa -des del 654 aC-, Sicília, Sardenya i Còrsega, i el sud-est de la península ibèrica. Al final de la tercera guerra púnica, el 146 aC, després d'un llarg setge de tres anys, Cartago fou incendiada i devastada pels romans, de manera que no ens ha arribat gairebé res de la història de Cartago si no és mitjançant les fonts escrites romanes, atès que tota la literatura cartaginesa també s'havia perdut. Actualment, gràcies a les excavacions a l'assentament púnic, s'han pogut recuperar l'estructura del port, un temple dedicat a Tanit i Baal-hammon, divinitats a les quals eren sacrificats els nounats primogènits, i la gran necròpolis, en què s'han trobat una sèrie d'objectes, base per al coneixement de la cultura material cartaginesa, que es conserven al Musée du Bardo de Tunis.

Historial toponímic

Cartago (24.11.1955), calle
Cartago (30.10.1985)