Capmany, carrer de
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813). Historiador, filòleg i polític.
Estudià Lògica i Humanitats al Col·legi Episcopal de Barcelona. Als 18 anys ingressà a l'exèrcit i el 1762, amb el grau de sotstinent, participà en la guerra contra Portugal. Abandonada la carrera militar, s'instal·là a Madrid el 1775, on ocupà diversos càrrecs públics: secretari de la Real Academia de la Historia de Madrid, censor de periòdics i col·laborador del ministeri de finances. Va ser director de l'Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya i diputat de l'Ajuntament de Barcelona a Madrid, a part de mantenir una relació constant amb la Junta de Comerç de Barcelona, que el 1777 li va encarregar l'estudi de l'antic comerç i de l'antiga marina de Catalunya. Va ser també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Capmany fou un precursor de la Renaixença catalana del segle XIX, sobretot pel seu interès per la història i per les institucions catalanes medievals.
La seva obra fonamental és l'edició de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779-1792), màxim exponent de la historiografia catalana del segle XVIII.
Historial toponímic
Capmany (abans de 1872), c. deCampmany (27.5.1939), calleCapmany (30.10.1985)