Bruc, carrer del

Municipi de l'Anoia, al vessant occidental de la muntanya de Montserrat i prop del coll del Bruc. Drenat per moltes rieres, les de Marganell i Guardiola es dirigeixen al Bages i les de Pierola i de can Dalmases van cap al Baix Llobregat. El poble comprèn quatre nuclis de població: el Bruc del Mig, el Bruc de la Parròquia, el Bruc de B aix i el Bruc de Dalt. El municipi inclou, a més, la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, amb l'antic castell de la Guàrdia del Bruc. El Bruc va ser l'escenari de dues batalles durant la Guerra del Francès. La primera el 6 de juny de 1808, que va generar la llegenda del timbaler del Bruc, entre una columna francesa dirigida pel general Schwartz, amb uns 3.800 homes, principalment italians i suïssos, i les forces catalanes amb voluntaris dels sometents de Manresa, Igualada i Tàrrega, i una part de combatents professionals, suïssos la majoria, dirigits pel tinent Franz Krutter Grotz, suís també, que comandava uns 2.000 homes. L'exèrcit francès va ser vençut en una emboscada i hi van morir 300 homes. La segona batalla es va produir vuit dies després, el 14 de juny, com a represàlia per la primera. Ja sense el factor sorpresa de l'anterior, els francesos hi van ser igualment vençuts per les tropes que dirigia Joan Baget.

Historial toponímic

Bruc (1925), c. del
Bruch (27.5.1939), calle
Bruc (30.10.1985)