Besalú, passatge de
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa, cap de l'antic comtat de Besalú. La vila té l'origen en el castell de Besalú, documentat des del segle X i construït damunt d'un turó. Als peus dels murs del castell encara queden restes de la primitiva església de Santa Maria del Castell, esdevinguda col·legiata de Santa Maria. De la vila medieval es conserven uns quants carrers porticats, cases de construcció romànica i gòtica, la sala gòtica del Palau de la Cúria Reial, els banys de la sinagoga del call, el pont fortificat sobre el Fluvià, l'església romànica del monestir de Besalú, la de Sant Vicenç, de tres naus i amb un gran finestral gòtic a la façana, a més de la ja esmentada de Santa Maria de Besalú, col·legiata avui enrunada. El 1966 fou declarat conjunt historicoartístic per les diverses construccions romàniques i gòtiques que s'hi conserven.
Historial toponímic
Besalú (1969), pasajeBesalú (30.10.1985)