Bellpuig, passatge de

L'abadia de Bellpuig de les Avellanes, residència d'una comunitat de canonges premonstratencs, es troba al municipi d'Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera, en un paisatge presidit pel Montsec. Fundat el 1166, a l'entorn de Joan d'Organyà, nasqué sota la protecció d'Ermengol VII d'Urgell. Gràcies al comte d'Urgell, Bellpuig es convertí en gran propietària de terres i de pobles de veïnatge, i va generar les canongies premonstratenques de Montrepòs, Sant Nicolau de l'Hospitalet i Santa Maria d'Artà, a Mallorca. El monestir de les Avellanes va ser un centre irradiador de cultura i pensament, i disposà d'una de les millors biblioteques de l'època. A mitjan segle XVIII, encapçalada per l'abat Jaume Caresmar, hi va sorgir l'Escola d'erudits de les Avellanes, que establí les bases de la historiografia catalana moderna. A Bellpuig de les Avellanes, hi van ser enterrats els comtes d'Urgell Ermengol VII, la seva esposa Dolça i Ermengol X. Dotada de construccions monacals d'alt valor artístic, avui l'abadia conserva el claustre romànic d'època fundacional, bona part de l'edifici gòtic dels segles XV i XVI, l'església gòtica iniciada al segle XIV, inacabada, que conserva el panteó dels comtes d'Urgell, malgrat que els sepulcres originals, de gran valor dins l'escultura gòtica catalana, es troben al Metrop olitan Museum of Art de Nova York.

Historial toponímic

Bellpuig (9.12.1965), pasaje
Bellpuig (30.10.1985)