;

Aurora Bertrana, plaça d'

Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 29 d'octubre de 1899 - Berga, 3 de setembre de 1974). Escriptora.

En acabar l'escola a Girona volia dedicar-se a la literatura, però, davant la negativa del seu pare, l'escriptor Prudenci Bertrana, s'inicià en l'aprenentatge de la música a Barcelona. El 1923 se n'anà a Ginebra per continuar els estudis musicals. Hi va sobreviure tocant en hotels dels Alps i fins i tot arribà a crear una jazz band formada exclusivament per dones. Casada amb l'enginyer Denis Chauffat, el 1926 decidiren anar-se'n a viure a Tahití. D'aquella experiència en van sortir els reportatges que enviava a la revista D'Ací i d'Allà i el primer llibre, Paradisos oceànics. Retornada a Catalunya el 1930, continuà escrivint, fent conferències i col·laborant a Mirador, La Humanitat i a diverses publicacions. A quatre mans amb el seu pare, van escriure L'illa perduda, novel·la d'aventures amb elements propis del romanticisme. El 1935 se n'anà tota sola al Marroc per conèixer, deia, l'ànima de la dona musulmana. Fruit del viatge és El Marroc sensual i fanàtic. En esclatar la guerra torna a Barcelona i participa en la vida pública i en medis culturals i literaris afins a la República. És redactora en cap de Companya, la revista femenina del PSUC, en què col·laboren Mercè Rodoreda, Anna Murià, Carme Montoriol i M. Teresa Vernet. El 1938 emprèn el camí de l'exili, a Suïssa, i hi sobreviu amb tota mena de feines fins que aconsegueix col·laborar en la premsa i en la ràdio a Ginebra i a Lausana. L'experiència bèl·lica i la postguerra europea són recollides a les novel·les Camins de somni, Tres presoners i Entre dos silencis.

Retornada a Catalunya el 1949, escriu una biografia del seu pare, Una vida, i les pròpies memòries en dos volums, Memòries fins a 1935 i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya, que va aparèixer pòstumament. Bertrana, esperit inquiet, va ser una personalitat insòlita en la literatura catalana del seu temps, pel seu esperit d'aventura i el caràcter cosmopolita, i per una visió del món que l'allunyava de l'encarcarada moral imperant a l'època.


Historial toponímic

Aurora Bertrana (29.4.1998)