Andorra, carrer d'
Petit país del Pirineu català, a l'oest de la Cerdanya, constituït en Estat autònom sota el poder indivís del bisbe d'Urgell i del president de la República francesa. Les valls d'Andorra durant l'Edat Mitjana pertanyien al comtat d'Urgell, però amb l'expansió comtal cap a les terres fèrtils de la plana i el progressiu abandonament de les terres muntanyoses, les valls andorranes van passar a mans del bisbat d'Urgell, que al seu torn les va cedir en feu al vescomtat de Castellò i, per via matrimonial, van anar a parar al comte de Foix. Des d'aleshores, Andorra va ser un cosenyoriu entre els bisbes d'Urgell i el comte de Foix. Amb la signatura dels "Pariatges", el 1278 i el 1288, es fixaven els límits de cada senyor. Fins que el 1607, per un edicte del rei francès Enric IV, els caps d'estat andorrans van ser el bisbe d'Urgell i el rei de França, avui substituït pel president de la República Francesa. La capital és Andorra la Vella, la més petita en extensió i la més poblada de les set parròquies en què es divideix el país. Andorra no és membre de ple dret de la Unió Europea, però gaudeix d'un tracte especial dins la Unió. Els andorrans tot just representen un 33% de la població, la resta és constituïda bàsicament per espanyols, portuguesos i francesos. El català és l'única llengua oficial, però el castellà, el portuguès i el francès són llengües d'ús habitual.
Historial toponímic
Andorra (29.12.1955), calleAndorra (30.10.1985)