Alguer, passatge de l'

Municipi de l'illa de Sardenya, de parla catalana, últim reducte de la colonització catalana de l'illa. El 1295, el Papa Bonifaci VIII va cedir Sardenya a Jaume II de Catalunya-Aragó, que després de la lluita contra pisans i genovesos el 1326 esdevingué territori de colonització catalana. Però no va ser fins el 1354 que Pere el Cerimoniós hi establí un fort contingent de catalans després de sufocar una revolta de la població sardoligur. El 1372, derrotada una nova rebel·lió, Pere III expulsà sards i "estrangers" de l'Alguer i la repoblà amb gent procedent del Penedès i del Camp de Tarragona. La ciutat, intensament fortificada, va ser aleshores la porta d'entrada a l'illa i la base del poder militar català a tot el nord de Sardenya, que es va prolongar fins el segle XVII. La llengua catalana s'hi ha mantingut ininterrompudament des de la colonització de 1354 i ha donat lloc a un dialecte molt influït pel sard i per l'italià, que avui hi sobreviu en una situació força precària.

Historial toponímic

Alguer (18.11.1965), pasaje
Alguer (30.10.1985)