Alexandria, plaça d'
Ciutat d'Egipte a la desembocadura del Nil, fundada per Alexandre el Gran el 332 aC davant l'illa de Faros. El seu successor, Ptolemeu Sòter, va fer unir l'illa amb la terra ferma i va construir-hi el gran far d'Alexandria, una de les set meravelles de l'antiguitat. Obrat amb blocs de pedra blanca, feia entre 120 i 130 m d'alçada i de nit era visible fins a 50 km de la costa. Amb la creació de la biblioteca, entre els segles IV i III aC, la ciutat es convertí en el centre cultural més important de l'Orient clàssic. Tanmateix, el 48 aC Cèsar assetjà la ciutat i calà foc a la biblioteca, que Marc Antoni intentà refer uns anys més tard. Alexandria, durant l'època imperial romana, amb més de mig milió d'habitants, va ser la segona capital de l'Imperi. A l'edat mitjana acollí diverses colònies de mercaders mediterranis; així, el 1264 els catalans hi establiren un consolat i van fer d'Alexandria el centre del seu comerç amb l'Orient fins ben entrat el segle XVI.
Historial toponímic
Alexandria (29.4.1998)