Pere Calders, plaça de
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994). Escriptor, dibuixant i periodista.
Nascut a Barcelona, va viure fins als 8 anys a la masia de can Maurí, a tocar del sabadellenc santuari de la Salut, que era la casa pairal de la seva mare, Teresa Rossinyol. Cap a 1920, es traslladà amb la família a Barcelona on, superats els estudis primaris, ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts. Va treballar com a dibuixant i com a periodista, al Diario Mercantil, a l'Avui i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. El 1936 publicà els dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, que ja deixen entreveure els trets més característics de la seva narrativa, l'atzar, l'absurd, la fantasia o la ironia.
El 1937 s'allistà voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat a Terol, a la rereguarda com a cartògraf, on va escriure la crònica Unitats de xoc, que va publicar el 1938 amb pròleg de Carles Riba. Al final de la Guerra Civil passà a França i va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló, del qual aconseguí evadir-se. Després d'uns mesos al castell Roissy, on es refugià amb un grup d'escriptors catalans, entre els quals hi havia Francesc Trabal, Joan Oliver, Armand Obilols i Mercè Rodoreda, s'embarcà cap a Mèxic.
A la capital asteca, hi residí 23 anys i tingué tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de Tísner. Es guanyà la vida treballant en una editorial i va col·laborar assíduament en les revistes dels catalans a l'exili, mentre continuava la seva obra narrativa que va anar editant a Barcelona: Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), Demà a les tres de la matinada (1959), que amb Aquí descansa Nevares (1967) constitueixen el volum Tots els contes (1968).
El 1962, l'editorial mexicana on treballava Calders va comprar la barcelonina Montaner i Simon, i això li va facilitar el retorn a Catalunya. Arribat a Barcelona, a més de treballar en la nova filial mexicana, va reprendre les col·laboracions periodístiques, ara a revistes com Tele-Estel, Canigó i Serra d'Or, i va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), Premi Sant Jordi, i Ronda naval sota la boira (1966). Des de 1978 torna a publicar nous contes: Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985), El barret fort (1987) i L'honor a la deriva (1992). L'èxit de públic li arribà, però, el 1979 amb Antaviana, un muntatge teatral que la companyia Dagoll Dagom va crear sobre textos narratius seus.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, va ser investit doctor honoris causa per la UAB el 1992 i rebé el Premi Nacional de Periodisme el 1993.
Historial toponímic
Pere Calders (29.5.2002)