;

Isabel Vilà, plaça d'

 

Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896). Mestra i sindicalista.

Capdavantera del sindicalisme al nostre país, Isabel Vilà va desplegar les activitats polítiques i sindicals a Llagostera, on s'havia traslladat la seva família, cercant millors oportunitats laborals. Obrera i filla d'obrers de la indústria surera, va intervenir en la introducció de la 1a. Internacional i el 1873 era secretària de l'AIT, l'Associació Internacional de Treballadors. Les seves intervencions als mítings exigint la reducció de jornada laboral a cinc hores diàries per als menors de 13 anys van causar un gran impacte a Llagostera.

El 1874, amb el cop d'estat del general Pavía i l'enderrocament de la Primera República, l'AIT i totes les societats obreres van ser declarades il·legals i van passar a la clandestinitat. Aleshores Vilà decidí exiliar-se a França. De tornada, el 1880, s'establí a Barcelona i va fer un gir radical a la seva  vida. Es dedicà de ple a l'ensenyament, com a professora de francès, primer, i més endavant com a directora del col·legi franco-espanyol, per a nenes, que ella mateixa havia fundat. Dos anys més tard, el 1882, s'establí a Sabadell, instada pels republicans, perquè hi dirigís una escola per a nenes inspirada en els principis de la Institución Libre de Enseñanza. Però va durar poc, perquè la Vaga de les Set Setmanes de 1883, en reivindicació de la jornada de deu hores, va malmetre el projecte. Amb tot, Vilà continuà encara uns anys fent de mestra a Sabadell, on morí el 1896.




Historial toponímic

Isabel Vilà (5.11.2004)

+ Cites documentals i fonts