;

Ovidi Montllor, plaça d'

 

Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995). Poeta, cantant i actor valencià.

Des de molt jove, dues inquietuds van marcar la seva vida: la política, amb militància a l'esquerra i una insubornable consciència reivindicativa del seu país, i l'artística. Debutà al teatre als vint anys amb el grup La Cazuela, al seu Alcoi natal. Als 24 se n'anà a Barcelona i actuà amb grups de teatre independent, primer, i amb les companyies de Núria Espert i Adrià Gual. El 1968, influït per Brassens i Léo Ferré, s'inicià com a cantant, molt sovint acompanyat a la guitarra per Toti Soler, i actuà també com a rapsoda. Musicà poemes de Salvador Espriu, Salvat Papasseit, Pere Quart, Blai Bonet, Josep M. de Sagarra, Vicent Andrés i Estellés i molts d'altres. I el 1975 va cantar per primera vegada a l'Olympia de París. Com a actor va intervenir en diverses pel·lícules del nou cinema espanyol, com Furtivos (1975), de J. L. Borau; La verdad sobre el caso Savolta (1979), d'Antonio Drove; La portentosa vida del padre Vicente (1978), de Carles Mira; La  teranyina (1990), d'Antoni Verdaguer, i El llarg hivern (1991), de Jaume Camino. Com a poeta, la seva obra és recollida a Poemes i cançons (Barcelona, 1978), amb pròleg de Joan Fuster i epíleg de Montserrat Roig, i a Poemes i dibuixos (Barcelona, 1985).




Historial toponímic

Ovidi Montllor (29.2.2008)