Cipriano Martos, plaça de
Cipriano Martos Jiménez (Huétor-Tájar, 9 de desembre de 1942 - Reus, 17 de setembre de 1973) va ser un obrer i sindicalista d'origen andalús mort a causa de tortures.
Va emigrar del seu poble de Granada per buscar feina i va passar per diversos municipis, entre els quals Morón de la Frontera i Terrassa. Va viure un temps al barri de la Plana del Pintor de Sabadell. Finalment es va establir a Reus.
Membre del FRAP, quan estava a punt de fer 31 anys la Guàrdia Civil el va detenir, juntament amb altres companys, acusat d'haver repartit propaganda i d'haver fet pintades a Igualada. Després de dos dies d'intensos interrogatoris i tortures sense revelar dades de ningú, el 27 d'agost li van fer ingerir una combinació corrosiva d'àcid sulfúric i gasolina. El mateix dia i davant del seu estat gravíssim, el van portar a l'hospital. Una mica recuperat, el 29 d'agost el van presentar davant del jutge, que no va poder prendre-li declaració a causa de la gravetat de les lesions que tenia. El 17 de setembre de 1973 -19 dies després-, amb l'aparell digestiu destruït, va morir d'una "hemorràgia interna", segons la partida de defunció. El van enterrar en una fossa de beneficència propietat de l'Ajuntament de Reus.
Antonio Martos, germà de Cipriano, va registrar l'any 2014 una querella per aquell assassinat davant d'un jutjat argentí. El 30 d'agost de 2016, el jutjat número 4 de Sabadell va prendre declaració a Antonio en el marc de la querella argentina contra els crims del franquisme. El 22 de febrer de 2023 es va fer públic que el cos de Martos estava enterrat en una fossa comuna del cementiri de Reus.
Historial toponímic
Cipriano Martos (20.05.2019)