Cites documentals i fonts: ptge. de Foix
"Agricultura i indústria.- Era llavors Sabadell un centre de treball, tant agrícola com industrial, i a la seva constant activitat devia la seva mai no interrompuda prosperitat. Tenia als afores molts de masos i cases de pagès, els noms dels quals han arribat fins a nosaltres; i, mentre es cultivava el blat pels camps i en grans planúries, es plantava de vinya els terrenys muntanyosos, de manera que ha arribat a ésser la més important de les seves collites la del vi. Gran part d'aquesta glòria correspon en justícia al seu senyor Roger Bernat de Foix, de Montcada i de Castellvell, vescomte de Castellbò, el qual, proposant-se que fossin aprofitats per a vinyes fins els terrenys erms, va dictar, l'any 1335, un privilegi que fou publicat mitjançant pregó, i és notable per molts conceptes. Deia, el vescomte de Castellbò, que essent deure dels senyors fer bé a llurs súbdits i procurar llur prosperitat, a fi d'encaminar-los a plantar de vinya les terres ermes i augmentar així llurs collites, atorgava un privilegi pel qual ningú, home ni dona, pogués introduir a Sabadell altre vi que el collit en les seves vinyes, sots pena de confiscació del vi i una crescuda multa." (p. 54)
"Les senyories: la casa de Montcada.- Mort l'Infant Pere, la senyoria de la població va quedar, només, en la seva vídua, Guillema de Montcada, qui l'any 1301 va entregar vàries viles de la seva possessió al Rei Jaume II que era el seu cunyat, però va guardar en el seu domini la nostra Sabadell. Passada Guillema, orfe de successió en el seu matrimoni amb l'Infant Pere, la vila va tornar a la família dels senyors de Montcada i Bearn que ja ho eren, també, de Foix i Castellbò, pel casament que va fer la germana de Guillema, Margarida de Montcada i Bearn, amb Roger Bernat, comte de Foix i senyor de Castellbò, del qual matrimoni en va ésser fill Gastó qui va reunir les vàries senyories que pare i mare tenien." (p. 121) "Tractes entre els senyors.- La manera d'estar repartida la senyoria de la terra i dels fruits de la jurisdicció de Sabadell que ja hem explicat, feia possible que els senyors operessin canvis entre les parts que els tocaven i així veiem que l'any 1348 el comte de Foix i vescomte de Castellbò va donar a la Pavordia aquella tercera part que tenia en l'alou dels Tres Senyors (els quals, com sabem, eren ell i els seus dos feudataris la casa de Sentmenat i la Togores en aquell temps) i va rebre, en canvi, de la Pavordia, el dret a la tercera part dels fruits que donava l'exercici de la jurisdicció a Sabadell. D'aquesta manera en el condomini territorial dels Tres Senyors ja no va haver-hi el senyor principal que va ésser rellevat per la Pavordia." (p. 123-124)