Cites documentals i fonts: c. de Fèlix Amat
"Fèlix Amat va rebre la tonsura, als 17 anys, del Sr. Bisbe Climent, del qual era familiar, i als 20 fou per ordre seva a graduar-se de Doctor a la Universitat de Gandia. L'Il·lm. Climent li va conferir un benefici a Santa Maria del Mar, l'ordenà prevere el dia 17 de desembre de 1774 i el nomenà catedràtic de filosofia del Seminari, i alguns mesos després el Rei va signar-li el nomenament de bibliotecari del propi Seminari, la direcció del qual ocupà pocs anys després. [...]; als 52 fou sorprès amb el nomenament reial d'abat de l'església de Sant Ildefons, i un any després fou preconitzat, a Roma, arquebisbe "in partibus" de Palmira. En 1805 el nomenà el mateix rei D. Carles IV son confessor, càrrec que va exercir fins a la sortida dels reis cap a Baiona. [...] Escriví diverses obres, entre les quals sobresurt la seva "Història Eclesiàstica", i, segons opinió d'alguna persona de la seva família, la traducció de la Bíblia que porta el nom del seu nebot també il·lustre, i que el públic coneix per Bí blia d'Amat." (p. 107-108)
"Però cap sabadellenc d'aquest temps reuneix els mèrits de Fèlix Amat o de Bosch i Cardellach, clergue l'un i metge l'altre. Fèlix Amat venia de la noble família dels Amat de Palou que apareix establerta a Sabadell des del segle XVI. [...] D'aquesta família generosa en va sortir Fèlix Amat que no havia de desmentir en res la sang dels passats. Nat l'any 1750, en sa casa pairal de Ponent de la Plaça, va rebre tonsura el 67, va graduar-se de doctor el 70, obtingué ordres majors el 74, temps en què va començar a exercir la càtedra de filosofia al Seminari, que després va dirigir fins l'any 1785 en què va passar a canonge magistral de Tarragona, on va començar a escriure la seva gran obra de la Història de l'Església. Home que no solament era d'estudi sinó d'acció i d'energies, l'any 1794, va ésser un dels vocals de més prestigi i empenta de la Junta del Principat de Catalunya que va crear-se per tal d'organitzar la defensa del país." (p. 275) "A 30 de maig de l'any 1803 el primer [Fèlix Amat] va ésser designat pel Rei Carles IV Abat de la Reial Església Col·legiata de Sant Ildefons de la Granja, seti reial. A 26 de setembre del mateix any el Papa el va titular Arquebisbe de Palmira. En 1806 el Rei el va fer confessor. Fèlix Amat qui amb tot i la seva posició influentíssima a la Cort, es dedicà només que a la pietat i a les bones obres i no va intervenir mai en la política, va ésser víctima d'aquesta. Senyors els francesos d'Espanya i suprimida per ells l'Abadia de Sant Ildefons, Fèlix Amat va mantenir-se en termes de gran dignitat, vivint a Madrid, en pobra modèstia i renunciant al bisbat d'Osma entre altres honors que li volia fer el Rei Josep Bonapart. Acabada la guerra de la Independència i tornada la família reial de l'exili, els enemics i envejosos de Fèlix Amat l'acusaren d'haver ajudat el govern francès i amb tot i que la conducta de l'Arquebisbe de Palmira fou tan pura i tan pública, prevalgué la calúmnia. Aleshores Fèlix Amat va tornar a la seva pàtria, fent una vida retirada i humil a Sallent, Sampedor i finalment, els dos darrers anys de la seva vida, a Barcelona on va morir en 1824." (p. 298).
1763. "21 Marzo. Murió Juan Amat, tendero y padre de muchos esclarecidos hijos, entre los quales no es el menor Don Fèlix Amat, Canónigo Magistral de la Metropolitana de Tarragona, autor de la Història Eclesiàstica titulada "Tratado de la Iglesia de JesuChristo", de que el Papa reynante le cumplimentó, y hombre a todas luces eminente por su moralidad, erudición, etcétera."
"Fèlix Amat de Palou i Pont Sabadell, 1750 - Barcelona, 1824 Eclesiàstic, filòsof, teòleg i lexicògraf. Estudià humanitats a Barcelona i filosofia al Seminari Conciliar. Fou ordenat sacerdot l'any 1774 i, aquell mateix any, nomenat catedràtic de filosofia del Seminari de Barcelona. L'any 1803 fou designat pel rei Carles IV abat de la Col·legiata de Sant Ildefons de la Granja i titulat arquebisbe de Palmira. Falsament acusat d'haver ajudat el govern francès durant la guerra, l'any 1814 es veié obligat a abandonar Madrid. Tornà a Catalunya i va fer vida retirada a Sallent, Santpedor i Barcelona, on morí l'any 1824. És autor de diverses obres entre les quals destaquen 'Tratado de la Iglesia de Jesucristo o Historia Eclesiástica' (1793-1803) en 12 volums, 'Institutiones Logicae' i 'Observaciones pacíficas sobre la potestad eclesiástica."