Cites documentals i fonts: c. de la Creueta
"No sempre Sabadell ha estat una ciutat. En la meva infantesa -vaig néixer el 1851- era una vila de dotze a catorze mil habitants. El carrer de la Creueta, un dels més llargs, arribava fins a casa (avui nº 89) i no hi havia gaires edificis. Vivíem als afores; tant, que no era ni amurallat i la paret del casal veí era tota espitllerada -record de la primera guerra carlista, o francesa. S'anomenava carrer de la Creueta per haver-hi una creu de ferro, com si fos un terme, qual creu rodà bastants anys per casa i servia de clau per a fermar la garbella de triar terra." (p. 13) "En Ramon Estany (à) Bou, bastí el vapor d'En Turull, al carrer de la Creueta, que l'acredità en l'art de paleta i es lluí en la xemeneia, que era molt ben feta. (p. 35) "En alguns carrers, com en el tros de la Creueta, des de cal Magem al de la Lluna, on hi vivia el sabater ataconador Saslot, anomenat així per procedir de Mallorca, i on constantment hi havia una tertúlia de desvagats que comentaven el 'Diario de Barcelona', quan s'hi feia sortija hi anava tot: correguda de sacs, l'olla penjada d'una corda de banda a banda del carrer, plena d'aigua i amb un grapat de calderilla a dins i, per torna, tapats d'ulls i fent tres giravolts, picar a les palpentes amb un samaler, fins que un o altre l'ensopegava..." (p. 39) "Els pocs fanals de gas que hi havia al vespre del bon temps eren acompanyats per tota la mainada del veïnat, si aquest tolerava la cridòria que movien amb els seus jocs. A ca l'Esteve Serra, al carrer de la Creueta, era un dels indrets més concorreguts. Hi havia una porta que rarament l'obrien: L'Esteve Serra i sa muller havien vingut de Parets i es dedicaven al negoci de la llana, i com que tenien molta mainada no els molestaven els crits dels altres; els seus no sortien a jugar al carrer; deien el rosari." (p. 77) "A ca la Camil·la també tenia nom, per robes de dol i cortines. Fou la primera casa que establí banys públics amb banyeres, al carrer de la Creueta i St. Domingo. No sé com s'ho feien; sempre hem patit de tenir poca aigua pel consum de la Vila i allà en tenien per a poder fer el negoi dels banys." (p. 145). "Refugis de pobres. De cases on es recollia la misèria pública, gent que no sabien on sojornar, captaires que passaven i desemparats que no tenien diners per anar a l'hostal, hi havia a cal Pau Navarro, al carrer de la Creueta, cantonada al de la Lluna, fa molts anys enrunat, i, també, a cal Sevillano, al carrer de Les Planes. Aquestes cases recollien tota la desferra social que la manera d'ésser de la societat d'avui, continuació de la d'ahir i d'abans d'ahir, produeix. Cegos, mancos, coixos, alcohòlics, beneitons i alguns que figuraven mals que no tenien eren la parròquia d'aquestes cases. Allà no preguntaven a ningú d'on venia ni on anava; tots eren companys de la mateixa condició. Viure com es podia." (p. 147) "Atropells de ferrocarril. En els passos a nivell del ferrocarril del Nord hi havia, sovint, atropells. Ara era un carro que atravessava la via i venia un tren especial; ara per un descuit del guardabarreres; ara perquè un matxo s'entossudia no volent acabar de passar i el tren l'arrreplegava; ara era un sord que passava per on no havia de passar, etc. Emperò Sabadell registrà un cas, potser únic en els atropells ferroviaris i pel qual la companyia tindria dret a demanar-ne honoraris. El cas concret és aquest. El conegut tintorer Josep Buxó Mariné e
"...l'antiga via romana, procedent de Granollers o la Roca, coincidia amb el vell camí de Granollers a Sabadell, que puja la serra de Sant Iscle, amb can Mimó a mà dreta, davalla al riu, travessa l'Horta Vella, puja pel carrer de la Creueta i passa pel centre de Sabadell, per anar vers a Sant Cugat." (p. 51) "El carrer de la Creueta es trobava en formació, la qual havia començat l'any 1800 en edificar-se cases sobre les terres de D. Antoni de Deu, nomenades de la Creueta o del camí de la Creueta per la que s'aixecava sobre el camí que de Sabadell anava a les hortes del Ripoll i a la palanca que el travessava. D'aquest mateix camí vingué per un quant temps al carrer de la Creueta el nom de carrer de Polinyà." (p. 299)
1357: "Dicha partida [la de la Palanca] es la que media desde Sabadell hasta Ripoll por el camino que llamamos de la Crehueta por la crucecita que, a lo más alto de la subida del Río a la parte de Sabadell, se veneraba." (p. 88)