Cites documentals i fonts: c. de Sant Jaume
"Aquest és el segle en què es funden més beneficis, tant a l'església de Sant Salvador de Sabadell, com a la de Sant Feliu d'Arraona. [...] D'aquests beneficis han deixat un record en la nostra toponímia els de Sant Nicolau, Sant Antoni i Sant Jaume. [...] El tercer posseïa per al seu manteniment vàries terres, de les quals unes, a la banda de ponent de la vila, reberen el nom de camp de Sant Jaume tant pel destí que tenien com per ésser presidides d'una estàtua de Sant Jaume erigida sobre columna, que semblava obra d'aquest segle i allà va durar fins l'any 1779. [...] Fou aquest camp de Sant Jaume el que va prestar el nom a l'actual carrer de Sant Jaume que va començar d'aixecar-s'hi en el segle XVIII." (p. 144) "Per la banda del carrer de Sant Quirze (passat l'any 1772), s'iniciaren els carrers [..] de Sant Jaume, que continuà la denominació del Camp de Sant Jaume, que així es deia com a patrimoni que era del benefici de Sant Jaume (cosa que assenyalava una estàtua del Sant que l'havia presidit fins per allà el 1779),..." (p. 276) Primer quart del segle XIX: "El primer [barri] s'anomenava del carrer de Sant Quirze com a més principal i comprenia, demés d'aquest, els de la Rosa, Gràcia (que tenia aleshores 31 cases), Font (amb 19), Sant Jaume i Sant Cugat ( amb 17 cadascun) i Sant Feliu (amb 13). cap d'aquests carrers era nou." (p. 299)
"1348. 2 Junio. Jayme Çajoura, de Barcelona, fundó el Beneficio de San Jayme Apóstol en su altar de la Capilla o Iglesia de San Salbador de esta villa. Su primero obtentor fue Bartolomé Stapera. Éste es el que pertenece, en su patronato activo y pasivo, a Ferrés. Entonces se le adjudicó bastante Señorío de tierras. Entre otras fue la del Campo, al Oeste de esta villa, donde oy se hallan edificadas algunas casas que posehe Feliu Peig, labrador de la plassa, donde pocos años atrás vimos levantada una columna de piedra con un San Jayme; de lo mismo por lo que dichas casas oy se llaman la calle de San Jayme. Podría ser la devoción de Çajoura al Santo el motivo de erigirla. La antigüedad de su busto no es mayor a esta época." (p. 82-83)