Cites documentals i fonts: pg. de la Revolució
"Revolució de setembre.- Eren les onze de la nit del dia 29 de setembre de 1868 quan un repic de campana comunicà a Sabadell el triomf, a Madrid i Barcelona, d'aquella revolució que bolcà una dinastia. Al dia següent al matí passà en el tren el Capità General de Catalunya, Conde de Cheste, qui, baixant a l'extrem de la Rambla amb alguna força de tropa, cridà l'Alcalde, l'informà de l'ocorregut i el deixà amb llibertat d'obrar segons les circumstàncies. En sa conseqüència, constituït l'Alcalde, amb alguns regidors, a la Casa Consistorial, resignà el càrrec a una Junta provisional nomenada pel poble, la qual s'ocupà immediatament de dirigir al públic una al·locució en la qual deia: "Agermanades la llibertat i l'ordre, la moderació i la justícia, us presentareu davant del poble espanyol amb el caràcter que tots reconeixem en l'obrer català, i en presentar-vos dignes defensors de la causa de la llibertat i de la moralitat, resplendirà més i més la justícia del triomf, tan dignament obtingut." No foren desoïts aquests consells, ni llavors ni en el successiu, i aquell moviment fou solemnitzat amb músiques que recorrien els carrers completament animats com un dia de festa extraordinària." (p. 145-146) "L'any anterior s'havia explanat el passeig d'Isabel II a les costes del riu Ripoll, entre la prolongació del carrer de la Creueta i el camí de la Salut. Després se l'anomenà "de la Revolució". Havent-se dit que s'obria en compensació d'una multa arbitrària imposada pel Capità General, el poble, burleta, l'anomenà des de llavors "El Passeig del cop"." (Nota 34, p. 163)
"La visió més poètica i reconfortadora de l'esperit dels habitants de la nostra vila era, sens dubte, tota la vorera que va del carrer de Quevedo, congut per Passeig de la Revolució, fins a la Cobertera. [...] Aquell passeig fet pel caminet ran de cingle fins a la Cobertera, era concorregut tohora. El panorama del riu Ripoll vorejat d'albes i pollancres, bardissars i canyes, falgueres i xèrries; aquells hortets tan diversament conreats com un mosaic i regats pel rec dels molins; les tonalitats de les terres de tintes roses i ocres i mangres i sienes dividits els colors per unes ratlletes de reguerotets, i bròquils i cols gegantes, blats de moro o herbetes com el peu trist, corretjoles i fanassa; els molins des del camí de la Salut fins al molí d'En Gall, ha estat tapat per a sempre. Ens hem deixat prendre un passeig magnífic."
"Més encara que en altres bandes d'Espanya, s'agitava a Sabadell la forta opinió progessista, que des del 1856 els governs de moderats i liberals, a les ordres de la reina, reprimien. La gran majoria progressista de la vila va veure amb goig l'aixecament republicà d'agost de 1867. Ocupava aleshores la Capitania General el comte de Cheste que, en 21 d'agost, va destituir l'Ajuntament popular presidit per Llorenç Juncà, que fou empresonat així com alguns regidors; va desterrar varis progressistes assenyalats de la població, i va tancar a la Ciutadella els primers contribuents de la vila que no havien acudit a les seves ordres. En 5 de setembre els va alliberar, no eximint-los, per això, d'una quantiosa multa, la qual manà que fos aplicada a una obra d'embelliment de la vila: L'Alcalde governatiu Feliu Vilarrúbies va decidir que aquesta obra fos un passeig que comuniqués la població amb el pont de la Salut, passeig que havia d'anomenar-se d'Isabel II i que, naturalment, amb la Revolució de Setembre va canviar de nom per a ésser el passeig de la Revolució."