Jacint Verdaguer, carrer de

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902). Poeta i escriptor romàntic.

Verdaguer fou el més gran escriptor de la Renaixença, autor de dos grans poemes èpics, L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886), que són l'expressió més genuïna de la seva producció poètica. Va escriure també altres poemes i cançons que es van fer molt populars, com ara el Virolai o L'Emigrant. D'altra banda, Verdaguer va ser capellà de la Companyia Transatlàntica i dels seus propietaris, els marquesos de Comillas, a casa dels quals, al palau Moja de la rambla barcelonina, va residir durant anys. El 1886, un viatge a Terra Santa el va trasbalsar espiritualment i el dugué a exercir una caritat desordenada, que l'omplí de deutes, i a la pràctica d'exorcismes. Aquesta fou la causa de la seva marginació social i eclesiàstica. Afectat de tuberculosi, es refugià a vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny del 1902. L'enterrament de Verdaguer va ser un dels més multitudinaris que es recorden a Barcelona.

Historial toponímic

Verdaguer (17.6.1902), c. de
Mosén Verdaguer (27.5.1939), calle
Mn. Jacinto Verdaguer, calle
Jacint Verdaguer (30.10.1985)