Llista alfabètica dels noms de totes les vies urbanes i espais públics de Sabadell

En aquest indret hi va haver un conjunt industrial conegut tradicionalment amb el nom de la Farinera. Es tracta del primer vapor fariner de Sabadell i estava molt ben situat: ben a la vora de l'estació de tren i prop del riu Ripoll, on hi havia els antics molins fariners hidràulics.

L'any 1877, es va començar a bastir en aquest emplaçament un edifici amb diferents plantes i soterranis, obra promoguda pels propietaris Pere Manich i Gabriel Romeu i projectada pels mestres d'obra Francesc Renom Romeu i Josep Antoni Obradors Poch. El 1912 es va abandonar la força de vapor i hi va entrar una nova font d'energia: l'electricitat. El 1917, Bartolomé Guasch Pla passà a ser-ne el propietari i a dedicar tot l'edifici a la indústria tèxtil, de manera que s'hi acabà la producció farinera. Més endavant, a la dècada dels anys 1970, l'empresa Lanifil, SA llogà la part sud del conjunt industrial, mentre que del 1980 al 2007, amb l'ensulsiada del tèxtil, part de l'espai es va dedicar a seu del centre d'estudis Vidal i Barraquer.

En aquesta plaça hi va haver, del 1887 al 1971, el Vapor de Cal Borni Duc, que va ser el primer dels dos grans vapors del barri de l'Avinguda - Eixample. Borni Duc era el malnom de Francesc Duch Giró, el qual era borni de l'ull esquerre.

Les naus del vapor ocupaven tota l'illa urbana. De l'antic conjunt industrial se n'han reconstruït tres de senceres i una quarta a manera de porxada, que configuren l'actual supermercat. També se n'ha conservat i rehabilitat la xemeneia i se n'han conservat i senyalitzat algunes restes arqueològiques relacionades amb el nucli energètic (caldera, fumeral, màquina de vapor i gasòmetre). L'espai ha guanyat una nova plaça pública. La xemeneia té una alçària de 30,45 metres.

L'antic vapor tenia una caldera amb una força de 70 cavalls i una màquina de vapor de mitjana pressió de 35 cavalls nominals i de sistema de balancí. Les naus, amb cobertes a doble vessant i encavallades de fusta, comptaven amb tota la maquinària necessària: emborradores, repassadores, cardes metxeres, telers de filar i telers de teixir.

L'any 1892 s'hi establí l'empresa Harmel Hermanos, dedicada a la filatura d'estam. El 1908 aquesta societat ja era la propietària del vapor. La societat León Harmel, SA, hereva de l'anterior societat, cessà l'activitat l'any 1971. Aquesta empresa va ser la més important de l'establiment i la que més temps hi estigué funcionant.

El carrer del Teatre Sant Vicenç és el que va de l'avinguda de l'Onze de Setembre al carrer de Maria de Bell-lloc, al barri de la Creu Alta.

Aquest era un tram del carrer de Montllor i Pujal fins al 2 de maig de 2023, moment en què aquest segment es va segregar i va adoptar el nom que té avui. L'Ajuntament va decidir introduir el nom de carrer del Teatre Sant Vicenç en el nomenclàtor perquè el tram en qüestió no segueix la línia que té la resta de carrer de Montllor i Pujar, perquè des del 2017 aquest segment és de pas exclusiu per a vianants i pel fet que és aquí on hi ha l'entrada principal del Teatre Sant Vicenç des del dia que es va construir, l'any 1955. Aquest canvi de nom va venir propiciat per l'Associació de Veïns de la Creu Alta, que és l'entitat que en va proposar el canvi.

En aquesta illa del barri de Covadonga, situada entre els carrers de Quevedo, Brujas, Romeu i Covadonga, es va construir la fàbrica Artèxtil, l'any 1941. Es tracta d'un edifici projectat per l'arquitecte Santiago Casulleras i Forteza, per encàrrec del fabricant Josep Garcia-Planas Cladellas. La xemeneia data del 1945, és obra de l'enginyer Francesc Isard i té una alçada de 48,17 metres. El conjunt està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Era una fàbrica tèxtil llanera que va estar en funcionament fins a l'any 2007. Popularment la fàbrica també es coneixia per Cal Garcia i per Cal Garcia-Planas.