Tercer quart del segle XIX: "En el primer [districte] ja s'havien iniciat, de llevant a ponent, els carrers de les Basses (després Travessia de Colom i, Colom)..." (p. 371)

"De 1841 a 1850 encara augmenta més aquest barri pels costats i en l'estat de 1850 trobem els carrers de Migdia, Serola (que és potser el de Mendizábal [avui, de l'Espirall] o el de la Travessia del Safareig [avui, del Dr. Crehueras]), Sol i Travessia del Sol, que possiblement correspon a la Travessia de la Rambla, avui Àngel Guimerà. No ha d'estranyar-nos que el carrer del Sol i la seva travessia apareguin més tard que altres carrers d'aquest barri, perquè la multiplicació de cases va fer-se a partir del carrer de Sant Pau. D'ell va avançar el moviment de la construcció cap al que havia d'ésser la Rambla..." (p. 331)

Entre el 1850 i el 1859: "El barri segon va ésser afavorit de major creixença i en ell van iniciar-se els carrers de la Travessia del Safareig [avui, del Doctor Crehueras]..." (p. 370)

"En 1877 determinà l'Ajuntament que la Rambla continués fins el terme de Barbarà, i, en 1880, va acordar, amb voluntat d'aquest muncipi, allargar la gran via fins a comunicar-la amb la carretera de Barcelona a Terrasa, cosa que es precticà a darreries de 1884." (p.393)

"En l'any 1818, tractat ja l'afer, el noble senyor Antoni Cortès d'Andrade, Marquès de Ciutadilla i descendent de les antigues famílies dels Clasquerí i dels Meca va donar per residència del Col·legi el seu palau del carrer Alt del Pedregar, edifici que és ara solar de la Plaça del Dr. Robert i havia estat, altre temps, casal de l'antiga família dels Marquet." (p. 293)

"...amb l'edificació del nou col·legi escolapi sobre línia avançada van obtenir-se dues coses: figura de major regularitat de la Plaça de Sant Roc i més amplitud per a l'hort restant dels Escolapis que havia d'ésser Plaça del Dr. Robert amb el temps." (p. 342)

"Plaça del Dr. Robert.- Aquesta plaça prengué començament del pati dels Escolapis, col·locat entre llur edifici més vell (el casal dels Meques) i el més nou (el que mirava a la Plaça del Dr. Robert). [...] En desembre de 1898, l'Ajuntament va fer la compra del casal i com que, per la seva vellesa, amenaçava ruïna, decidí, en maig de 1899, aterrar-lo i traslladar les dependències municipals que s'hi estatjaven, Quarteret de Bombers i Escoles. L'Ajuntament agregà, aleshores, el solar resultant al seu pati o jardí. Tot aquest espai va rebre, en abril de 1902, la consideració de Plaça amb el nom del Dr. Robert que acabava de morir aleshores, amb la glòria d'haver estat el fundador del catalanisme polític. La Plaça del Dr. Robert llindava a tramuntana amb les cases velles de la Travessia de l'Església; aquesta limitació frustrava l'efecte de la reforma urbana. L'Ajuntament, desitjós d'acabar-la, en 1903, va resoldre eliminar la part de carrer de la Travessia termenera amb la Plaça. En 17 de setembre de 1904 s'inicià l'enderroc de la casa extrema i cantonera amb el carrer Alt del Pedregar, i pel setembre de 1905 en caigueren quatre més, entre elles l'anomenat Hostal de Manresa, que fou aterrat per causa de ruïna, i expropiat a les darreries de l'any següent. Amb això, la Plaça del Dr. Robert prengué la forma i extensió actuals." (p. 394-395).

Entre 1850 i 1859: "El barri segon va ésser afavorit de major creixença i en ell van iniciar-se els carrers de [...] Alfons (després Duran)..." (p. 370)

"No obstant, la Revolució de Setembre de 1868 va deixar la seva petja en els títols dels carrers que ja estaven fets. [...] el carrer d'Alfons s'anomenà de Pierrad, un dels promotors de la revolta de 1867 i home destacat de la de 1868." (p. 373)

"...els que donaren la bona orientació per a l'obra delicada de batejar els carrers, van ésser els homes que en 1874 formaven la Comissió de Foment del Centre Industrial, que van demanar, en 25 d'abril, que es perpetuessin en noms urbans els dels grans sabadellencs que havien acabdillat el moviment de la indústria que havia fet créixer la vila. I proposaven tres noms d'aquests: els de Turull, Casanovas i Duran. Els primers van ocupar directament lllur indret d'avui dia, però el tercer va haver de desallotjar el nom de Pierrad." (p. 373)

"El 'camí que roda vila' sortia del portal de Barcelona, passava pel que serien carrers de Sant Roc, Safaretx [actualment Advocat Cirera], Sant Feliu, Font, Basses (després Escola Industrial), Valls, Bolsós (després carretera de Manresa), Sant Francesc, Convent, Capellans (després Sant Domènec) i d'En Cabot (més enllà Sant Joan) per a acabar en el lloc de sortida. Per aquest camí hom podia anar d'un a altre camí general sense necessitat d'entrar a la vila." (p 247-248)

Tercer quart del segle XIX: "En el primer [districte] ja s'havien iniciat, de llevant a ponent, els carrers de les Basses (després Travessia de Colom i Colom), Ample (després del Pare Francesc Sallarès), Moratín (després de l'Escola Pia) i Garcilaso;" (p. 371)

"L'any 1885 va ésser molt assenyalat en la història de l'Ajuntament, que va abandonar l'antic casal del carrer de Gràcia i va prendre possessió, el dia 6 de maig, de l'edifici nou dels Escolapis. [...] Els Escolapis van passar aleshores al superb edifici que, des de 1882 a 1885, s'havia bastit a la cantonada dels carrers de Moratín i Coromines (Travessia de Colom, aleshores), sota la direcció del gran arquitecte del Municipi, Miquel Pasqual." (p. 389)

Segle XIII: "...situada a la cantonda que feien els carrers Alt del Pedregar i Travessia de l'Església, abans d'obrir-se la Plaça del Dr. Robert. En aquella casa va continuar establert l' Hospital fins l'any 1698..." (p. 106)

Segle XIII: "...ara en diem Travessia de l'Església i que aleshores es deia carrer de l'Hospital a l'Església, per raó de l'hospital construït per Pere Sa Muntada." (p. 111)

Segle XIV: " Aquest carrer d'En Mirot o Marquet anava a parar als horts de la casa Marquet que de la part de ponent de l'actual Plaça del Dr. Robert s'estenien fins entrada la de Sant Roc i era paral·lel al carrer de l'Hospital a l'Església, que no era altre que l'actual Travessia de l'Església." (p. 154-155)

"De 1841 a 1850 encara augmenta més aquest barri pels costats i en l'estat de 1850 trobem els carrers de Migdia, Serola (que és potser el de Mendizábal o el de la Travessia del Safareig), Sol i Travesia del Sol..." (p. 331)

Entre 1850 i 1859: "El barri segon va ésser afavorit de major creixença i en ell van iniciar-se els carrers de la travessia del Safareig [avui, Dr. Crehueras], Padilla [avui, Avellaneda], Mendizábal [avui, de l'Espirall]..." (p. 370)

"En aquest any [1855], a 1 de setembre, l'Ajuntament progressista d'Antoni Casanovas va fer aquella reforma, que dèiem, dels noms populars en els carrers nous i va imposar-hi els dels herois de la llibertat espanyola [...] I així es donaren els noms: [...] de Mendizábal al de la Font de l'Espirall;..." (p. 372)

"S'inicià en aquest temps la construcció formal de clavegueres, que, amb anterioritat, eren molt rudimentàries. [...] En març de 1863 i octubre de 1864 es feren les subhastes de les obres de la claveguera que, des del carrer de Mina [avui, Ferran Casablancas], havia de dur fins al Pont de la Riereta les aigües sobreres del Safareig Vell i dels establiments industrials d'aquella banda." (p. 356) Entre 1850 i 1859: "El barri segon va ésser afavorit de major creixença i en ell van iniciar-se els carrers de... Mina [avui, Ferran Casablancas] i Torrijos [avui, Portugal]..." (p. 370)

"En aquest any [1855], a 1 de setembre, l'Ajuntament progressista d'Antoni Casanovas va fer aquella reforma, que dèiem, dels noms populars en els carrers nous [...] I així es donaren els noms: [...] de Mina al d'Aymerich;..." (p. 372)

"Per la banda del carrer de Sant Quirze (passat l'any 1772), s'iniciaren els carrers [...] i el de Font que va començar-se per la banda del carrer de Sant Quirze." (p. 276)

"La vila es considerava repartida en els 6 barris o enramades de què hem parlat en la centúria passada i que ara anem a descriure segons el cens de 1824. El primer d'ells s'anomenava del carrer de Sant Quirze com a més principal i comprenia, demés d'aquest, els de la Rosa, Gràcia (que tenia aleshores 31 cases), Font ( amb 19), Sant Jaume i Sant Cugat (amb 17 cadascun) i Sant Feliu (amb 13). Cap d'aquests carrers era nou." (p. 299)

"A temps reculats de l'Edat Antiga pertany el nom d'Arraona, si és ibèric com totes les probabilitats acrediten. Per Arraona s'entenia el terme que havia d'ésser Sabadell o determinada part seva: això és cosa incerta. " [...] (p. 36)

"En més, el nom ibèric d'Arraona va prendre una certa notabilitat oficial, puix que va ésser el d'una de les estacions de la via que duia de Roma a Càdiz, tal com ho proven els vasos Apolinars que s'atribueixen al segle I o II de la nostra Era. Les restes de la Salut ensenyen, també, que l'activitat de la població del nostre terme va sobreviure a l'Imperi Romà i encara continuava al temps dels gods. Per això, la invasió serraïna del segle VIII no va desarrelar el nom d'Arraona, que ja trobem esmentat en documents de l'any 961. El nom d'Arraona servia per al castell, aixecat sobre un turó que segueix dient-se castell d'Arraona (encara que no servi cap mostra de casal militar), per a l'església de Sant Feliu (que trobem esmentada per primera vegada en 1039 i que ens ha deixat com a record la capella de Sant Nicolau) i per al terme comú a castell i paròquia, terme en què vivia la gent dispersa per masos, honrant, com a patró, Sant Feliu, i obeint el domini feudal dels senyors del Castell d'Araona..." [...] (p. 37)

"La vila de Sabadell, que nasqué per raons mercantils en el terme pagès d'Arraona, va rebre l'impuls constant del comerç i de la indústria que aquest suggeria i va créixer a expenses de l'antiga població arraonesa dels masos. No va abolir, per això, el nom d'Arraona, que, aguantat per la força de la tradició, es mantingué i va servir per a designar una part del terme que, essent únic, es tenia com a dividit en dues regions, el terme de la vila de Sabadell i el del castell d'Arraona, divisió que el temps lentament esvaí." (p. 38) "L'any 218 a. de J.C. vingueren els romans a Catalunya per combatre els cartaginesos i a partir del 206 van instaurar aquí llur domini, domini que ens ha traspassat a nosaltres el nom que els íbers donaven a aquest terme, el nom d'Arraona." (p. 44)

Segle XIV: "Pel carrer de la Palanca s'entrava al que ara és carrer de Fortuny que posseïa des d'aquesta centúria el nom de carrer d'En Llonch per raó d'un dels propietaris de terres. El carrer d'En Llonch arribava fins a l'entrada de l'actual del Jonc que potser és una corrupció del nom primitiu. Més enllà continuava una mica de carrer que algunes vegades pel propietari de les terres es deia d'En Vilanova i no avançava gaire, de manera que les cases de llevant del carrer de Manresa amb llurs sortides ja donaven al vall de la vila." (p. 157)

Segle XV: "La primera part de l'actual carrer de Fortuny, s'anava dient d'En Llonch. Però des de l'entrada del carrer ara dit d'En Jonc, la petita part edificada s'anomenà d'En Rosseta i després d'En Catllar o Des Catllar com a successor seu." (p. 183)

Segle XVI: "Ja no hi havia carrer d'En Llonch ni d'En Descatllar, perquè tot el trajecte que anava des del carrer de Granollers (ara del Pedregar Baix) a la Placeta de Manresa, era carrer Nou." (p. 215)

Segle XVIII: "Del carrer Nou, comprès entre el Baix Pedregar i la Placeta de Manresa, se'n feren dos: el primer trajecte es digué de la Burriana (nom popular que ja de molt abans s'aplicava i que ara va vèncer el primitiu), i el segon va servar el nom antic." (p. 277)

Segle XIX, cens de 1824: "El barri quart o del carrer Nou tenia aquest carrer que és ara el de Fortuny..." (p. 299)

Segle XIX: "En 1891, en fer-se les obres de rectificació del carrer de la Palanca, fou expropiada la casa de Francesc Renom, anomenada Can Quaranta, que termenava amb la Plaça, el carrer Nou i el de la Palanca, i apretava aquest darrer fins a deixar-lo reduït a passadís." (p. 391)

La reforma de la Plaça de l'Àngel no podia dir-se, encara, completa en 1901: a la seva banda de llevant un grup de cases obstruïa el pas entre el carrer Nou i el Raval. En 23 d'octubre de 1905 començà llur enderrocament." (p. 393)

1872: "En el primer [districte] ja s'havien iniciat, de llevant a ponent, els carrers de [...] Garcilaso..." (p. 371)

"Ens recorden aquesta època les belles i grans fàbriques que s'aixecaren. [...]; en 1890, a l'espai limitat pels carrers de l'Estrella, Unió, Moratín i Garcilaso, la raó social Fornells, Rimbau i Trullàs, alçava la seva vastíssima fàbrica;" (p. 400)

Darrer quart del segle XX: "Per la banda de migdia va iniciar-se el carrer del Marquès de Comillas, i, a l'altra banda de la línia del Nord, tingueren principi els de... Güell i Ferrer.." (p. 403)

Entre 1841 i 1850: "L'edificació, irregular, ja tenia cases disperses als que havien d'ésser carrers de Gurrea i de Bosch." (p. 331)

Entre 1850 i 1859: "En el barri tercer, es van formar els carrers de Gurrea, Bosch i Borrell vers la banda de migdia..." (p. 371)

1855: "En aquest any, a 1 de setembre, l'Ajuntament progressista d'Antoni Casanovas va fer aquella reforma, que dèiem, dels noms populars en els carrers nous i va imposar-hi els dels herois de la llibertat espanyola, especialment dels contemporanis, en llur majoria d'ells perseguits o morts pel rei Ferran o pels governs moderats de sa filla Isabel II. I així es donaren els noms: ...de Gurrea al de Buixó..." (p. 372)

"L'obra del safaretx es va realitzar sense obstacles l'any 1458, mercès a la cooperació que va prestar-hi, administrant-la, el ric patrici sabadellenc Galceran Marquet. El lloc de la construcció va ésser fora la vila i a un tret de ballesta de l'església, en la que fou antigament Plaça del Safaretx i ara és del Duc de la Victòria [actualment, pl. del Gas]. La construcció del safaretx va servir per a formar l'Horta Nova..." (p. 174)

"En 1854, quan van pujar al Poder els progressistes i va governar Espartero, els veïns del carrer i plaça del Safareig van demanar a l'Ajuntament que donés a aquesta el nom de Plaça del Duc de la Victòria, que era el títol del general, i, desitjosos, encara, d'embellir-la, van oferir-se a traslladar el safareig a una altra banda, que va ésser el lloc actual, abans anomenat Hort de Sant Joan..." (p. 372)

"Entre 1841 i 1850 es formen els carrers de Colomer... Illa (dit així pel nom d'un dels primers constructors),..." (p. 331)

"En el barri tercer, de 1824 a 1841, es comencen el carrer de Barcelona que ha d'ésser més tard la Rambla, el dels Jardins,..." (p. 331)

"I encara, en 1862 el gran propietari Pere Oliver alçava en sa casa de la Rambla els admirables porxos, l'obra més sumptuosa amb què mai un particular hagués honrat la població. En ells es mostrava tota la senyorialitat catalana de la família. Desig de Pere Oliver era continuar els porxos fins els carrers del Jardí i Lacy." (p. 374)

"En aquell any de 1885, una sèrie de metges de la població van reunir-se amb el pensament lloable d'establir una casa de socors per als accidents, que eren nombrosos a Sabadell per causa de les moltes màquines industrials i el volum del gran tràfec. Aquesta casa, establerta al carrer del Jardí, prengué el nom de 'Socors Sanitari' i prestava de franc el servei." (p. 385)

"La part on fou més visible l'avenç de la construcció va ésser en el carrer de Sant Quirze que vers el 1603 havia adquirit gairebé la seva llargària actual i comunicava amb el safaretx de la vila, per un petit carrer [avui carrer de Joan Maragall] que es cloïa amb un reduït portal o portalet que li va donar nom." (p. 248)

Tercer quart del segle XIX: "...de migdia a tramuntana, s'havien començat a formar els de Capmany, Jovellanos i Colom (després Coromines)." (p. 371)

Darrer quart del segle XIX: "En parlar de l'energia elèctrica, cal dir que ja tenia la seva història a Sabadell. Abans de l'any 1894 en què Joan Brujas Pellicer va instal·lar la seva fàbrica a la Plaça del Duc de la Victòria, la raó social Cros i Casulleras ja generava electricitat a la seva fàbrica del carrer de Jovellanos." (p. 388)

"Ens recorden aquesta època les belles i grans fàbriques que s'aixecaren. [...] En aquest mateix any [1877] Bonfill i Armengol començaren a construir l'illa industrial d'entre els carrers de Jovellanos i Coromines, Escola Pia i Pare Sallarès;..." (p. 400)

"Ens recorden aquesta època les belles i grans fàbriques que s'aixecaren. [...] en 1881 Josep Vila i Fuster eregia la fàbrica del carrer de Topete;" (p. 400)

Darrer quart del segle XIX: "Per la banda de migdia va iniciar-se el carrer del Marquès de Comillas, i, a l'altra banda de la línia del Nord, tinguren principi els de Buxeda, Sardà, Fra Lluís de León i Güell i Ferrer, amb llurs travessers..." (p. 403)

Darrer quart del segle XIX: "Per la banda de migdia va iniciarse el carrer de [...] Lepanto..." (403)

"En el barri quart ja es coneixien, en 1841, sis carrers nous: Comèdies, Font Nova, Llobet, Lluna (o també, popularment, els Reguerots), Paus i Valls." (p. 331).

"Encara, en 1897, s'acabà l'edifici escolar dels carrers de les Paus i Llobet, que és el primer de Sabadell." (p. 390)

"L'any 1173 es parla del Mas Vilar que termanava amb el de la Perera. (Aquest Mas Vilar, temps a venir, per canvis de família va ésser Can Lletget)." (p. 87)

"En el barri quart ja es coneixien, en 1841, sis carrers nous: Comèdies, Font Nova, Llobet, Lluna (o també popularment, els Reguerots), Paus i Valls." (p. 331).

"..el nostre terme continuava poblat, i molt, i de l'edat de ferro hi han vàries estacions [...] a can Llobateres, on la font devia cridar els pobladors,..." (p. 43)

"En 1839 se'n va posar [de vapor] a la fàbrica de Josep Formosa, instal·lada al cantó dels carrers del Vapor i de Manaut. Aquesta fàbrica fou la primera en ésser dita 'vapor' per raó de la força motriu que emprava i el nom va pasar al carrer, que no en tenia aleshores." (p. 326)

"En el barri cinquè surten, en 1841, com a nous, els carrers del Vapor d'En Formosa ( o simplement del Vapor, per la màquina que hi va instal·lar aquella família), el d'en Manaut ( pel propietari)..." (p. 332)

Darrer quart del segle XIX: "Els noms dels nous carrers foren en gran part els que determinava el plànol de 1864. No obstant, l'esperit sabadellenc, cada dia més clar, va obtenir una victòria en 1884, quan va imposar una sèrie de noms sabadellencs als carrers de migdia de la població. Foren tals noms: [...] i els dels fabricants Feliu Llonch,..." (p. 404)

Segle XII: "I com que anys més tard trobem que les possessions de Guillem de Sobarber eren al carrer d' Arnau de Botet que havia d'ésser el de Manresa, es pot suposar que el Mercadal arribava fins el carrer de Manresa i que aquell indret era, encara, mancat d'edificis." (p. 91)

"Nosaltres direm les famílies de senyors mitjans de Sabadell que ens són conegudes i pertanyen amb més probabilitat a aquest segle [XII] , i és bo recordar-les, per tal com elles van tan lligades a la construcció material de la nostra estimada ciutat. Eren aquestes famílies: [...] la dels Sobarber de Junqueres que en tenien [de terres] al futur carrer de Manresa." ( p. 93)

Segle XIII: "El carrer d'en Botet va arribar fins l'entrada del que és Plaça de l'Àngel. Les cases de la banda de ponent tenien al darrera cortals o patis que van aprofitar-se, després, per a la construcció. La construcció d'aquests cortals originaren la secció nord del carrer de Jesús..." (p. 110)

"De la perifèria ampliada arrencaven, travessant el vall, en moltes parts nou, els camins de la vila que continuaven els seus carrers, això és, els... Botet (vers Manresa)..." (p. 112)

Segle XIV: "El carrer d'En Botet després d'haver rebut el de Jesús es tancava amb el portal de Manresa." [...] El quarter N.O. era més gran que l'altre, puix que tenia rera el carrer d'En Botet, o de Manresa, el que ara és de Jesús. En canvi en el quarter N.E., més de la meitat del present carrer de Fortuny era coberta pels valls." (p. 157)

Segle XV: "El carrer d'En Botet començà a dir-se de Manresa i el nom primitiu passava a designar l'actual carrer de Jesús." (p. 183)

Segle XVI: "El carrer d'en Botet s'havia convertit ja del tot en carrer de Manresa, i el nom antic s'aplicava al que és ara carrer de Jesús..." (p. 214)

Primer quart el segle XIX: "El barri quart o del carrer Nou tenia aquest carrer que és ara el de Fortuny, el de Manresa, el de Sant Antoni, el dels Quatre Cantons o d'En Martines (ara de Jesús), el de la Creueta i el de Capellans." (p. 299)

Darrer quart del segle XIX: "També calia desfer la complicació que el segle XVI havia fabricat amb les dues placetes de Manresa i de l'Àngel. Era aquell un indret vitalíssim i de pas general, que dificultaven les tortuositats de les dues placetes. En juny de 1887 es van iniciar els tràmits per a eliminar una tal nosa, i per l'abril de 1889 l'Ajuntament de Joan Casanovas aconseguí aterrar quatre cases de la banda de ponent i deixar expedita la comunicació del carrer de Manresa amb la carretera del mateix nom." (p. 392)

"El municipi va prendre sovint acords respecte les aigües de la vila. En 1605 va determinar erigir una font en el Raval de Manresa que devia ésser prop el portal de la Mare de Déu d'Europa, que es correspon a l'actual extrem del carrer de Viladot [avui, Mare de Déu de les Neus]." (p. 239)

"A entrada d'aquest segle s'establia molt a l'extrem del Raval, en la part que és ara carrer de Viladot i que aleshores s'anomeneva el Mas Oller. Les construccions que seguiren a aquests establiments obligaren, en 1603, a traslladar el portal del Raval, sembla que vers la sortida del carrer actual de Viladot. En 1611 es deia aquest portal de la Mare de Déu i en 1651 d'En Salt, per ésser aquest el nom d'un dels més notables propietaris d'aquella banda. Aquesta Mare de Déu en el segle XVIII s'anomenà d'Europa. I creu el senyor Rius i Tarragó que és la que amb l'advocació de les Neus es venera encara en la capella de la casa Salt." (p. 248)

"En 1900 l'Ajuntament prengué acord d'unir el Raval de Fora amb el carrer del Convent i per això, en març de 1901, fou derrocada la primera casa i en maig de 1902 la segona de les que obstruïen la comunicació, fent-se el pas que s'anomenà, després, carrer de Viladot, en memòria del bon advocat Tomàs, que havia honrat aquell carrer amb el seu domicili." (p. 395)

Darrer quart del segle XIX: "En aquests 25 anys van començar a formar-se molts carrers: a la part de ponent de la població [...] aparegueren, de S. a N., els de Roger de Flor, Ausiàs March i Elionor, creuats d'E. a O. pels de Sant Ferran, Manso, Fiveller, Viladomat, Claris i carretera de Molins de Rei." (p. 403)

[Entre 1850 i 1859] " El barri cinquè obtingué els nous carrers de les Valls, Bolsós [ avui, via de Massagué] (que anava de la Plaça de l'Àngel al carrer de Sant Francesc), Carretera de Manresa [avui, via de Massagué], Hospital, Junqueres (ara Vilarrubies) i Bufí." (p. 371)

"...el nom de Via Massagué, que, en 9 d'abril de 1901, a rel de la mort del patrici, l'Ajuntament atorgà a l'antiga carretera de Manresa i que no recorda solament l'alcalde embellidor de la ciutat, sinó un dels prohoms de major bonhomia i esperit democràtic i tradició sabadellenca de darreries del segle passat." (p. 392)

[El mes de juny de 1855] "...van ésser culpats i condemnats a mort vuit facciosos que van ésser fusellats rera les tàpies de la població, en el lloc que, en conseqüència, va nomenar-se el 'Camp de la Sang', en el qual hi ha, avui dia, la Plaça Mercat ."

Darrer quart del segle XIX: "En aquests 25 anys van començar a formar-se molts carrers: a la part de ponent de la població [...] aparegueren de S. a N., els de Roger de Flor, Ausiàs March i Elionor,..." (p. 403)

"El barri segon o de la Placeta de Sant Roc ha experimentat una grossa creixença. De 1824 a 1841 s'hi han format: el carrer de Sant Pere (així dit potser per relació al carrer de Sant Pau), el de Les Planes i el de Montserrat. Es parla, a més, del carrer de l'Horta Baixa, que deu ésser el de Migdia." (p. 330)

" De 1841 a 1850 encara augmenta més aquest barri pels costats i en l'estat de 1850 trobem els carrers de Migdia..." (p. 331)

Segle XIV: "Una altra família nova i important, fou la dels Marquet, essent el primer d'ells Ramon. El seu fill Guillem va ésser nomenat com a síndic per a contractar els censals que calien per ajudar a la reina Elionor. Van habitar a la cantonada dels carrers de Sa Muntada i Mirot, en la casa que amb el temps havia d'ésser part de la dels Meques la qual, a son torn, fou primer col·legi escolapi." (p. 153) Segle XV: "La família, a Sabadell tan considerada, dels Marquet, va empeltar-se a una casa senyorial que havia de conquerir singular importància. La filla de Galceran Marquet, Aldonça, va casar-se, en el davallant de la centúria, amb el senyor Lluís de Meca, i li va portar en dot la casa de prop del Portal de Barcelona, que els Meca van habitar per espai de tres centúries..." (p. 180-181)

Darrer quart del segle XIX: "En aquests 25 anys van començar a formar-se molts carrers: [...] enllà del carril, es desplegaren com a nous, entre el vell carrer de Quevedo en avall, els de Ripoll, Travessia de Covadonga [avui, Metge Mir] i Comte de Reus, travessats pel de Bonavista;" (p. 403)

"Per la banda del carrer de Sant Quirze (pasat l'any 1772), s'iniciaren els carrers de Sant Cugat, que prengué el nom del camí d'aquesta vila; el de Sant Jaume, que continuà la denominació del Camp de Sant Jaume, que així es deia com a patrimoni que era del benefici de Sant Jaume (cosa que assenyalava una estàtua del Sant que l'havia presidit fins per allà el 1779); el de Sant Feliu, i el de Font, que va començar per la banda del carrer de Sant Quirze." (p. 276)

"En l'any 1157 hem vist esmentat el molí de la Garriga que els documents ens presenten com a proper al pas del Ripoll pel camí de Caldes, cosa que ens fa pensar que no sigui l'antecessor de l'actual molí d'en Torrella."

"..Martí, home extraordinàriament benèvol i culte i per això dit 'l'Humà', qui va entrar a governar l'any 1396 i fou el darrer rei d'Aragó i comte de Barcelona en la sèrie de descendents de Guifré el Pilós." (p. 116)

"Mort l'any 1410, i sense fills, el rei Martí, els representants dels països de la corona d'Aragó reunits a Casp, escolliren per rei, entre els varis que pretenien, a Ferran d'Antequera, un dels parents de Martí. Jaume, comte d'Urgell i primer en dret, va contradir la decisió amb les armes, però essent-li contrària la sort, Ferran el va vèncer i reduir a presó on va estar fins a la mort violenta que va rebre de mà de gent de la mateixa família regnant." (p. 163)

" En aquests 25 anys [darrer quart segle XIX] van començar a formar-se molts carrers: a la part de ponent (...) carretera de Molins de Rei."

"En març de 1876 el nostre Ajuntament ja va instar al Govern que apressés l'execució del tros que anava de Rubí a Sabadell, que no va començar a obrar-se fins el 1883, any en què el mateix Ajuntament aconseguí de l'Estat que la carretera passés per Sant Quirze de Terrassa, del qual poble estava allunyada en el projecte. En 1883 van començar els treballs d'expropiació en el nostre terme i, a darreries del 1887, quedà establerta la comunicació amb Rubí." (p. 380-381)

"En 1886 ja es va tractar del camí veïnal de Sabadell a Matadepera i la Diputació de la Província en va aprovar la construcció en 1893." (p. 381)

"A la casa d'Òdena succeirà la de Montcada i el primer senyor d'ella a Sabadell serà Guillem Ramon Dapifer. La família dels Montcada regirà Sabadell fins l'any 1366, que és el que assenyala el pas de l'antiga vila a la Corona Reial. Però fent costat als Montcades veurem sempre altres dues famílies nobiliàries i així l'any 1163 que és el primer en què apareix Guillem Ramon Dapifer de Montcada trobem que va unit amb Guerau de Jorba i Pere de Sentmenat. Es presenten conjuntes aquestes tres famílies, perquè posseeixen per indivís, o sigui totes tres ensems, unes grans partides de terreny que per tal raó s'anomenva l'Alou dels Tres Senyors. Hom coneixia l'aplec de les tres famílies amb el nom dels Tres Senyors de la Vila de Sabadell. Però aquest nom no ha d'enganyar, perquè totes tres no valien igual, ni tenien la mateixa representació. La que ocupava el primer lloc i posseïa l'autoritat era la casa de Montcada."

"El barri segon o de la Placeta de Sant Roc ha experimentat una grossa creixença. De 1824 a 1841 s'hi han format: el carrer de Sant Pere (així dit potser per relació al carrer de Sant Pau), el de Les Planes i el de Montserrat." (p. 330)

"Més tard (en 1872) l'augment de la vila va exigir un altre repartiment en el qual va conservar-se el número de sis barris que ja era tradició: amb ells (però variats de límit) es van formar quatre districtes [...] En el primer ja s'havien iniciat, de llevant a ponent, els carrers de les Basses (després Travessia de Colom i Colom), Ample (després del Pare Francesc Sallarès), Moratín (després de l'Escola Pia) i Garcilaso;..."

"Batlles pels Sentmenat foren [...] Pere d'Oriach, el 1280, i Simó Vila pel 1293."

Tercer quart del segle XIX: "En el primer [districte] ja s'havien iniciat, de llevant a ponent, els carrers de les Basses (després travessia de Colom i, Colom), Ample ( després del Pare Sallarès)...." (p. 371)

"Segons aquest plànol [el de Daniel Molina, de 1864], Sabadell quedava partit de llarg i través amb dues amplíssimes vies: una, la que anava de S. a N., era la Rambla que conduïa directament a la Creu Alta, sense respectar el casc del Sabadell antic: l'altra, que anava d'E. a O., sortia de l'estació del carril del Nord i a dret fil anava a trobar la intersecció del carrer de Sant Cugat i la carretera de Terrassa. Una gran ronda de circumval·lació, de la qual arrancaven els camins veïnals, circuïa Sabadell, amb els noms de Ronda de Llevant, Migdia, Ponent i Tramuntana, segons els indrets."

" La primera vegada en què va establir-se relació immediata entre Sabadell i Joan II va ésser pel mes de juliol de 1460 quan ja començava a haver-hi entre el Rei i el poble de Catalunya l'enemistat que venia de no voler Joan II que les Corts juressin al Príncep Carles [de Viana] com a primogènit."

Segle XVI: "En els varis acensaments d'aleshores, tant de la casa dels Calders com del municipi, ja es van donar terres de la part de Ponent del Raval de Fora, i dels carrers de Sant Domènec [avui, Doctor Puig] i Sant Joan, però sembla que l'edificació en aquests llocs no va començar fins la centúria vinent." (p. 214)

Segle XVII: "Igualment va començar a formar-se el de Sant Domènec amb les cases que es van aixecar en terrenys de la família Calders, en la partida que termenava amb el camí de Polinyà, que fou anomenada del Camí dels Ametllers dels Senyors de Calders. Aquestes cases eren, ja, a part de llevant de l'actual carrer de Sant Domènec, innominat aleshores." (p. 249)

Segle XVIII: L'any 1772: "A més, per aquesta banda de la població es completava el carrer que havia d'anomenar-se en el segle XIX de Capellans i de Sant Domènec..." (p. 277)

Primer quart del segle XIX: "El carrer de Capellans era el de Sant Domènec o del Dr. Puig. Aquest nom el devia crear el poble a fi que jugués amb el de Caputxins, que era el títol del carrer del Convent." (p. 299)

"Sembla que la unió de la vila amb el Raval, va imposar el trasllat del portal de Manresa [...] Aquesta mateixa raó va obligar a fer, en 1569, el Portal de Caldes, al lloc d'arrencada del carrer de la Salut." (p. 214)

"Finalment, en el darrer quart del segle ( en data imprecisa que alguns posen en 1682) es va trobar la imatge de la Mare de Déu de la Salut que fou venerada en la capella de Sant Iscle. En 1697 en Consell va prendre acord de fer-li processó cada segon diumenge de maig." (p. 243)

"Amb això [darrer quart del segle XVIII] es començava l'actual carrer de la Salut que hom solia anomenar de Caldes." (p. 277)

"Carrer en formació, que havia d'anomenar-se de Caldes i fou de la Salut." ("Plànol de la vila de Sabadell en 1792.- segons el Dr. Antoni Bosch i Cardellach") (p. 276-277)

Primer quart del segle XIX: "El barri quint o del Raval de dins tenia els dos Ravals, el carrer de Caputxins ja esmentat, que comprenia 39 cases, el de Sant Francesc d'Assís i el de la Salut, amb 17 cases. Ja sabem que a darreries del segle passat es pensava anomenar aquest carrer de 'Caldes', però es veu que el nom del santuari va triomfar sobre el del poble." (p. 300)

"Aquesta obra en va reclamar una altra que va ésser l'eixamplament del carrer de la Salut, des de la Plaça de l'Àngel al Raval de Fora. En juny de 1906 l'Ajuntament va resoldre la millora, que suposava l'enderrocament de tota la banda N. del carrer de la Salut." (p. 393)

"També és d'aquest temps la construcció dels dos temples de la Salut. La del primer va iniciar-se en 29 de juny de 1876, dalt mateix del puig de la serra; en gener del 1879 i quan era gairebé acabat, va ensorrar-se. No va desanimar aquesta desgràcia als sabadellencs: Ajuntament i fidels, que cooperaren a la construcció d'un altre temple, el present, que va ésser obrat segons els plànols i sota les ordres de l'arquitecte Pasqual. S'escaigué la inauguració en 23 d'abril de 1882." (p. 395-396)

"Aparegueren per primera volta algunes famílies noves que havien d'obtenir prestigi en la vida municipal d'aquest segle [XVII] i dels vinents com foren, entre altres, les dels Puigjaner que en aquesta època compraren el Mas Canals de Junqueres i li donaren llur nom..." (p. 247)

"Aparegueren per primera vegada algunes famílies noves que havien d'obtenir prestigi en la vida municipal d'aquest segle [XVII] i dels vinents com foren [...] els Casalí, Salt, Formosa, Rojas i Pujades. D'aquestes dues últimes famílies en sortiren dos metges: Jaume Pujades i Pau Rojas que ocuparen càtedres a la universitat de Barcelona." (p. 247)

"Les senyories: la casa de Montcada.- Mort l'Infant Pere, la senyoria de la població va quedar, només, en la seva vídua, Guillema de Montcada, qui l'any 1301 va entregar vàries viles de la seva possessió al Rei Jaume II que era el seu cunyat, però va guardar en el seu domini la nostra Sabadell. Passada Guillema, orfe de successió en el seu matrimoni amb l'Infant Pere, la vila va tornar a la família dels senyors de Montcada i Bearn que ja ho eren, també, de Foix i Castellbò, pel casament que va fer la germana de Guillema, Margarida de Montcada i Bearn, amb Roger Bernat, comte de Foix i senyor de Castellbò, del qual matrimoni en va ésser fill Gastó qui va reunir les vàries senyories que pare i mare tenien." (p. 121)

"Tractes entre els senyors.- La manera d'estar repartida la senyoria de la terra i dels fruits de la jurisdicció de Sabadell que ja hem explicat, feia possible que els senyors operessin canvis entre les parts que els tocaven i així veiem que l'any 1348 el comte de Foix i vescomte de Castellbò va donar a la Pavordia aquella tercera part que tenia en l'alou dels Tres Senyors (els quals, com sabem, eren ell i els seus dos feudataris la casa de Sentmenat i la Togores en aquell temps) i va rebre, en canvi, de la Pavordia, el dret a la tercera part dels fruits que donava l'exercici de la jurisdicció a Sabadell. D'aquesta manera en el condomini territorial dels Tres Senyors ja no va haver-hi el senyor principal que va ésser rellevat per la Pavordia." (p. 123-124)

Segle XIII: "Amb la formació del carrer de Jesús, que aleshores no tenia pas aquest nom, es va allargar el carrer que és ara de St. Antoni que va poder arribar fins a les primeres cases de passat el carrer de Jesús, lloc anomenat el Colomar d'en Botet, per una instal·lació d'aquesta mena que hi devia tenir la família dels Botet." (p. 110) Segle XIV: "El carrer de Sant Antoni, com hem dit, era el del Colomar d'en Botet. Tancava un xic més enllà de la travessia del carrer de Jesús, on s'alçava el portal de Terrassa. Per això s'anomenava també 'carrer que va al portal de Terrassa'. " (p. 156-157)

Segle XVII: "...carrer de Sant Antoni. D'aquest existia només el principi o sigui la part que anava des del carrer de Manresa a les primeres cases que venien després del carrer de Jesús. Sembla que no s'establia perquè els Feu volien conservar el gran hort que hi tenien i que arribava fins al carrer de Gràcia." (p. 248)

"De la part, en aquells temps obrada, del carrer de Sant Antoni, se'n va dir carrer d'En Feu, per raó del que més possessions hi tenia." (p. 249)

Segle XVIII: "El carrer de Sant Antoni es va allargar i va prendre l'extensió que avui té..." (p.276) "En aquesta centúria el carrer d'En Feu va mudar el nom en el de Sant Antoni." (p. 277) "14. Carrer de Sant Antoni, abans de l'Hort d'En Feu i més abans dels Casots." ("Plànol de la vila de Sabadell en 1792. Segons el Dr. Antoni Bosch i Cardellach"). (p. 276-277)

"L'entroncament del carrer de Sant Antoni amb l'actual c. de Jesús, s'anomenava "Els Quatre Cantons" (p. 455 2a. ed.)

"En 1859 el fabricant Antoni Casanovas va erigir al carrer de Sant Antoni l'espaiós i digne casal que havia de servir, amb el temps, de residència al Jutjat de 1a. Instància, Caixa d'Estalvis, Escola Industrial, i ara al nostre Museu." (p. 374).

"En aquesta llarga i trista temporada de pesta, van ressaltar les virtuts del rector de la vila Antoni Pau Centena qui no va deixar un moment la població, assistint a malalts i moribunds,..." (p. 229)

"Per la banda del carrer de Sant Quirze (passat l'any 1772) s'iniciaren els carrers de [... ] Sant Feliu..." (p. 276)

El 1824: "El primer [barri] s'anomenava del carrer de Sant Quirze com a més principal i comprenia, demés d'aquest, els de la Rosa, Gràcia ( que tenia aleshores 31 cases), Font (amb 19), Sant Jaume i Sant Cugat (amb 17 cadascun) i Sant Feliu (amb 13). Cap d'aquests carrers era nou." (p. 299)

"A la banda de tramuntana la vila guanyà els carrers de Melèndez [avui, Josep Renom] i Ronda del Nord (ara del Dr. Zamenhof) que era l'extrem de la vila, terme amb la parròquia de Sant Vicens de Junqueres." (p. 403)

Darrer quart del segle XIX: "Aqueta època va ésser d'una admirable fertilitat en la premsa de totes les menes i estils. Al davant de la multitud de publicacions cal assenyalar la 'Revista de Sabadell', que començà a publicar-se en 1884 com a bisetmanal i com a diària des de 1888. La dirigí, d'ençà de la fundació, el gran poeta Ribot i Serra, que tant féu prosperar el conreu de les lletres de la nostra ciutat."

"...Sobarber (que era una forta masada del terme de Junqueres prop de la Riereta)..." (p. 91)

"En 1799 l'Ajuntament volgué obrir pous corrent avall de la Riereta per tal de captar les aigües que s'escapaven dels canals de conducció. Aquest propòsit topà amb l'oposició del propietari de Can Feu i successor d'aquesta família, Marian d'Olzina, que sostenia que els treballs sabadellencs el perjudicaven. D'ací un gran plet que no va obstar els sabadellencs de prendre més aigua." (p. 264)

"La manca d'aigües apretava com sempre la població. En l'any 1818 va caldre obrir els pous de la vila per la gran sequedat; enfondir les mines de la Riereta o Riera de Sobarber; crear un arbitri per a les obres, i nomenar una comissió especial per a treballar en aquest assumpte tan fadigós i durable." (p. 294)

Darrer quart del segle XIX: "Part de llevant de la ciutat [...] es desplegaren com a nous [...] del carrer de Quevedo en avall, els de Ripoll, Travessia de Covadonga i Comte de Reus, travessats pel de Bonavista;" (p. 403)

Darrer quart del segle XIX: "En aquests 25 anys van començar a formar-se molts carrers: a la part de ponent de la població [...] a l'altra banda de l'esmentada carretera [de Terrassa], aparegueren, de S. a N., els de Roger de Flor..." (p. 403)

"Aparegueren per primera volta algunes famílies noves que havien d'obtenir prestigi en la vida municipal d'aquest segle [XVII] i dels vinents com foren, entre altres [...] els Casalí, Salt, Formosa, Rojas i Pujades. D'aquestes dues últimes famílies en sortiren dos metges: Jaume Pujades i Pau Rojas, que ocuparen càtedres a la universitat de Barcelona." (p. 247)

Darrer quart del segle XIX: "Part de llevant de la ciutat [...] i, enllà del carril, es desplegaren com a nous, entre el vell carrer de Quevedo i la carretera de Caldes, els de Santa Teresa, Romeu i Marquès de Ciutadilla [...]" (p. 403)

Entre el 1850 i el 1859: " El barri cinquè obtingué els nous carrers de les Valls, Bolsós (que anava de la Plaça de l'Àngel al carrer de Sant Francesc), Carretera de Manresa, Hospital, Junqueres (ara Vilarrúbies) i Bufí." (p. 371)

Darrer quart del segle XIX: "En aquests 25 anys van començar a formar-se molts carrers: a la part de ponent [...]; a l'altra banda de l'esmentada carretera, aparegueren, de S. a N., els de Roger de Flor, Ausiàs March i Elionor, creuats d'E. a O. pels de Sant Ferran, Manso, Fiveller, Viladomat, Claris i carretera de Molins de Rei." (p.403)

Segle XVIII: "Ben poc cal dir de les senyories històriques: els Dalmases, successors dels Terrés i Togores, foren substituïts en aquest segle per la casa nobiliària dels Duran. En canvi, en la castellania d'Arraona als Pinós seguiren els Torras del Pla, els forts hisendats del nostre terme." (p. 260)

"...en un poc espai no hi ha menys que el gran bac del Ripoll amb les seves cingleres i l'escabrós turó d'Arraona entre el Ripoll i el Riutort,..." (p. 45)

"I encara, en 1862 el gran propietari Pere Oliver alçava en sa casa de la Rambla els admirables porxos, l'obra més sumptuosa amb què mai un particular hagués honrat la població. En ells es mostrava tota la senyorialitat catalana de la família. Desig de Pere Oliver era continuar els porxos fins els carrers del Jardí i Lacy. Causes estranyes a la seva voluntat privaren de realitat aquell generós pensament. I encara que avui no existeixin ja els Porxos, és de justícia dedicar un record al que fou el propietari sabadellenc que més sentí i complí com un deure del seu estat el d'embellir la població."

[Entre el 1850 i el 1859]: "En el barri primer es van començar, com a nous, els carrers de Castillejos o Quiroga [avui Osca] i el de la Carretera de Terrassa, produït aquest, no cal dir-ho, per la influència d la nova via."

"En aquest any [1855], a 1 de setembre, l'Ajuntament progressista d'Antoni Casanovas va fer aquella reforma, que dèiem, dels noms populars en els carrers nous [...] I així es donaren els noms: [..] de Quiroga [avui, Osca] al carrer de les cases d'en Boadella;" (p. 372)

"...i l'any 1068 Ramon Berenguer I el Vell, promulga, assistit per la Noblesa, els Usatges que són el primer Codi de lleis de Catalunya, per les quals el Príncep assegura la pau i el lliure trànsit dels camins i s'estableix l'obligació de tothom de prendre les armes en cas de perill per a la pàtria i es comencen a limitar les facultats dels senyors sobre llurs vassalls i es disposen moltes altres coses conduents a la justícia i benestar del país." (p. 69)

"Passeig de la Indústria.- En desembre de 1879, Antoni Casanovas Ferran demanà llicència a l'Ajuntament per a obrir, en les terres de la seva propietat, un carrer de vuit metres, que havia d'arrencar de davant l'Estació i enllaçar el carrer de Maria Lluïsa amb el de la Concepció. En març de 1880, el mateix Casanovas va resoldre donar 11 metres d'amplada al seu carrer. En 13 de març de 1881 l'Ajuntament va imposar al nou carrer (que en la seva amplada feia testimoni de la generositat del propietari, bon representant d'una gran família sabadellenca, aplicada a la fabricació de teixits) el nom de carrer de la Indústria. En 1892 (març) es va resoldre que el carrer de la Indústria comuniqués amb el de Sant Llorenç, bell propòsit que va trigar 15 anys a ésser veritat, perquè fins el 1907 no va emprendre's decididament l'obra, que va acabar amb les darreries d'aquell any: fou inaugurada el 31 de desembre."

"El 28 de desembre de l'any 1367, el rei Pere, per contemplació de la seva muller, va donar a Sabadell les aigües que brollaven de la Font de la Rossella i d'una altra sense nom, properes i situades en la parròquia de Sant Julià d'Altura, en terres de la casa Ustrell." (p. 134)

Segle XIII: "De la perifèria ampliada arrencaven, travessant el vall, en moltes parts nou, els camins de la vila que continuaven els seus carrers, això és, els d'en Sa Muntada (vers Barcelona), Sa Joura (vers Granollers), extrem del carrer Nou, ara la Palanca (que anant vers l'Horta Major s'unia a l'anterior), Botet (vers Manresa), Colomer d'en Botet (vers Terrassa) i Rossa (vers Sant Cugat)." (p. 112)

Segle XIV: "El quarter N. E. comprenia part del carrer Nou travessat pel que és ara de la Palanca i que en aquell temps no es deia carrer, sinó camí de la Plaça a la Palanca referint-se, segurament, a la del pas del Riu Ripoll. S'ha d'entendre que era un carrer molt curt, per tal com la primera fila de cases de llevant del carrer de la Borriana ja donava al vall. Pel carrer de la Palanca s'entrava al que és ara carrer de Fortuny..." (p. 157)

Segle XVII: "Carrer dit, en el segle XVIIè, el call d'En Vallanera." [Primer tros de l'actual carrer de la Palanca, de la plaça fins a la Borriana] ("Plànol de la vila de Sabadell en 1792. Segons el Dr. Antoni Bosch i Cardellach") ( p. 276-277)

Segle XIX: "La realització d'aquest pla [rectificació d'alineacions de la Plaça Major i carrers que hi abocaven] suposava un treball enorme que havia de començar pel derrocament del grup de cases sortints a la banda O. de la Plaça, i per l'ampliació i nova direcció (concordant a la del carrer de la Creueta) que es donaria al carrer de la Palanca, que en el trajecte del carrer Nou a la Plaça, era l'infecte carreró d'en Quaranta." (p. 355)

Darrer quart del segle XIX: " En 1891, en fer-se les obres de rectificació del carrer de la Palanca, fou expropiada la casa de Francesc Renom, anomenada de Can Quaranta, que termenava amb la Plaça, el carrer Nou i el de la Palanca, i apretava aquest carrer fins a deixar-lo reduït a passadís." (p. 391) "La rectificació del carrer de la Palanca, iniciada en 1891 amb les obres que eliminaren el carreró de Can Quaranta, no va completar-se fins el novembre de 1905, quan el Municipi derrocà les cases compreses entre la Palanca i els carrers Nou i de Sant Domènec." (p. 391)

"En el barri quart ja es coneixien, en 1841, sis carrers nous: Comèdies, Font Nova, Llobet, Lluna (o també, popularment, els Regarots), Paus I Valls [...] el de les Paus al·ludia potser a l'acabament de la primera guerra civil..."

"També s'impulsà una mica l'obra de les clavegueres i, [...] de 1895-96 fou atesa la del safareig del carrer de les Paus [...] La lentitud del Municipi en aquest ram, obligà, en alguns casos, a iniciativa als particulars." (p. 387)

"Encara, en 1897, s'acabà l'edifici escolar dels carrers de les Paus i Llobet, que és el primer de Sabadell." (p. 390)

Segle XIII: "L'extensió que va experimentar la via amb l'allargament del carrer d'en Sa Muntada i la construcció del carrer Nou va donar lloc a la formació del Pedregar Baix, que s'anomenà d'en Sa Joura." (p. 111)

Segle XIV: "El carrer de Sa Muntada o del Pedregar Alt, el més notable, tenia a la dreta, anant vers la Plaça, el que després seria del Pedregar Baix, i aleshores era de Granollers, per nom de camí o de Jaume Sa Joura, per nom de propietari. Tancant el carrer, una mica més endins que l'extrem actual s'hi trobava el portal de Granollers." (p. 156)

Segle XV: "Carrer i Portal de Granollers, abans d'En Joura." (Mapa del segle XV) (p. 154-159)

Segle XVI: "...tot el trajecte que anava des del carrer de Granollers (ara del Pedregar Baix) a la Placeta de Manresa, era carrer Nou." (p. 215)

Segle XVIII: "Carrer del Pedregar baix, abans de Granollers, amb el portal del Carme (aterrat en 1834), abans de Granollers." ("Plànol de la vila de Sabadell en 1792. Segons el Dr. Antoni Bosch i Cardellach") (p. 276-277)

"El 1834 es va tirar a terra el Portal del Carme, de l'extrem del Pedregar Baix, al costat de la casa Duran." (p. 319)

"La primera notícia que en tenim [del mercat de Sabadell], ens la dóna una escriptura de l'any 1111 que parla d'un camí que va al Forum Sabatelli, al Fòrum de Sabadell. Aquesta és la primera vegada que sentim el nom de la nostra ciutat. Què volia dir Fòrum? Una plaça, un camp, un espai obert tal com es necessita per a la celebració d'un mercat i vol dir la paraula catalana de Mercadal. [...] El mercadal era prop de l'església de Sant Salvador i no és arriscat suposar que ocupava els terrenys de la Plaça Major d'avui dia i una mica més i tot, potser. El mercadal va fer-se en terrenys de l'església de Sant Salvador i per això és fàcil de comprendre que aquesta exigís alguns drets per a la celebració del mercat..." " Aquest mercat va ésser estímul més fort per a la constitució definitiva del poblat de Sabadell que havia ja pres inici en el segle passat. La gent, atreta per aquell fogar de riquesa, va començar d'acudir-hi demanant terres als senyors per a bastir-hi cases o fer-hi conreus. Aquestes construccions de cases formaren aviat el nucli de Sabadell..." (p.86- 87)

"La Plaça.- L'activitat de construcció del segle [XIII] va dispersar, fins i tot, edificacions per l'espai lliure del centre de la vila. L'activitat comercial que regnava a la Plaça va fer que la Pavordia establís en ella a varis particulars, peces de terreny sobre les quals van construir-se petites barraques d'obra, anomenades taules, que servien de despatx de gèneres. Apareixen les taules, ja, en la segona meitat d'aquest segle." (p. 112)

Segle XIV: "La Plaça de Sabadell.- Lloc d'unió dels varis quarters era la Plaça, centre de la vida sabadellenca: A la seva banda de ponent, i en un grup de cases que sortien de la ratlla ( i van continuar ficant-se a la Plaça fins l'any 1879 en què foren derrocades), hi tenien el lloc l'Escrivania o Cúria o Cort i la Notaria. A la banda de Llevant sabem que hi havia les cases dels Togores i Rosseta. Part d'amunt de l'espai de la Plaça hi havia el forn de puges que presidia les taules del despatx de la carn. Aquests establiments donaven nom a la Plaça de davant forn i a la de la Carnisseria. També es parlava de la Plaça de l'Escrivania. I encara, pel repartiment dels venedors en el dia de mercat es distingia entre la Plaça del blat (després de la draperia), i la dels alls i les cebes. I per causa de l'administració dels arbitris de la Plaça, hi havia l'indret conegut per Plaça de l'Oli, que era el lloc on la Pavordia feia mesurar l'oli per tal de cobrar el dret de mesuratge que li corresponia." (p. 158)

Segle XV: "L'aspecte de la població va millorar molt amb la construcció de l'església i l'obra del municipi que va col·locar una font en cada espai lliure (la Plaça Major, la Placeta de l'Hospital i la que quedava fora del portal de Manresa) i va establir la botiga de grans o pallol en el cos de cases sortint de la Plaça Major. [...] La part S.O. de la Plaça es digué Plaça de les Gallines. L'antiga Plaça del Blat adquirí el nom de Plaça de la Draperia." (p. 182)

"De 1824 a 1841 s'hi han format : el carrer de Sant Pere (així dit poter per relació al carrer de Sant Pau), el de Les Planes i el de Montserrat." (p. 330)

Darrer quart del segle XIX: "En aquests 25 anys van començar a formar-se molts carrers: a la part de ponent de la població i ençà de la carretera de Terrassa, es feren els de Puigcerdà, Clavé i del Vallès;..." (p. 403)

Entre 1850 i 1859: "El barri segon va ésser afavorit de major creixença i en ell van iniciar-se els carrers de [... ] Torrijos..." (p. 370)

"En aquest any [1855], a 1 de setembre, l'Ajuntament progressista d'Antoni Casanovas va fer aquella reforma, que dèiem, dels noms populars en els carrers nous i va imposar-hi els dels herois de la llibertat espanyola, especialment dels contemporanis, en llur majoria d'ells perseguits o morts pel rei Ferran o pels governs moderats de sa filla Isabel II. Així es donaren els noms: [... ] de Torrijos, al d'En Santfeliu.... " (p. 372)

"Una altra carretera interessava a Sabadell: la que s'anomenava de la muntanya o de Berga. En 1844 i en 1847 la població va fer esforços per tal que s'emprenguessin les obres del tros que havia d'anar de Sabadell a Sallent, passant per Sant Llorenç Savall." (p. 313)

"En 1859 es va començar a parlar de la [carretera] de Sabadell a la Creu de Marganell que havia d'empalmar, en aquest punt, amb la de Manresa a Vic. El nom oficial d'aquesta nova via va ésser el de carretera de tercer ordre de Sabadell a Prats de Lluçanès. En 1863 van entrar les obres d'aquesta carretera en terme de Junqueres i a primers de gener de 1865 fou inaugurat el trajecte fins a Castellar." (p. 345)

"Durant aquest mateix temps es van multiplicar els esforços per a l'habilitació de la carretera de Prats de Llussanès, que estava atrassada, perquè en 1877 encara es treballava en el fatigós trajecte de Castellar a Sant Llorenç i mancava fer gran part de la via entre aquest poble i el de Monistrol de Calders, de manera que fins els volts de 1899 no va haver-hi l'enllaç entre Sabadell i Prats." (p. 381)

"Encara, en 22 d'octubre de 1874, l'Ajuntament va prendre acord de donar el nom de Puigcerdà a un carrer dels nous que es fessin a la vila, en memòria de la brava resistència que la capital de la Cerdanya va fer contra els carlins, enemics, també, de la nostra població." (373) "En aquests 25 anys [darrer quart del segle XIX] van començar a formar-se molts carrers: a la part de ponent de la població i ençà de la carretera de Terrassa, es feren els de Puigcerdà, Clavé i del Vallès;...." (p. 403)

"Més tard (en 1872) l'augment de la vila va exigir un altre repartiment (...) En el districte quart, a la banda d'ençà de la via s'havien fet els carrers de Turull i Casanovas i, banda dellà, els de l'Almirall Topete, Prolongació d'Illa (després Bilbao), Covadonga i Quevedo."

"Nova d'aquest segle [XIV] era també la família dels Rifós, la procedència de la qual no coneixem i que segons tradició sabadellenca, tenia el principi a Alemanya." (p. 153)

"...el juliol de 1714, per exemple, els voluntaris del rei Carles se'n dugueren el conseller Rifós, que era filipí notori, amb l'intent de penjar-lo en un roure de prop de Sant Nicolau." (p. 256)

" L'any 1770 el sabadellenc Feliu Rifós, doctor en Dret a Barcelona va regalar al seu poble nadiu una relíquia de Sant Germà,..." (p. 269)

"Entre aquests sabadellencs il·lustres cal comptar en la primera part de la centúria [segle XVIII] el clergue Francesc Rifós, que fou canonge de Barcelona i gran partidari de l'Arxiduc Carles qui se'l va endur a Alemanya com a conseller i savi addicte." (p. 274)

"L'any onze.- Va ésser de més agitació i el nostre sometent acudí, una vegada, a la Conreria i Argentona i va aixecar-se una altra, en número de 75 homes i a les ordres de Josep Rifós, per a auxili de la plaça de Tarragona." [ 1811, durant la Guerra del Francès] (p. 287)

"Així veiem que l'extensió dels dominis d'Arraona era la mateixa que tenia el terme de Sabadell abans de l'agregació de la quadra de Sant Pau de Riusec (autoritzada per Joan II en 1471)..." (p. 71)

"L'any 1054, Guislabert, bisbe de Barcelona, i Guifred, que ho era de Narbona, amb molta concurrència de nobles i magnats, van consagrar l'església de Sant Pau de Riusec, que amb el temps havia d'incorporar-se al nostre terme." (p. 72)

"Quadra solia dir-se d'un terme petit que tenia senyor propi, i es diferenciava del castell termenat en què aquest comprenia un terme major. Quadra era a Sabadell la parròquia de Sant Pau de Riusec que en aquest segle XIV havia passat a ésser de l'orde militar dels Cavallers de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem." (p. 123)

"Veiem que un vall o gran rasa passava pel carrer de la Burriana i és natural que, segons l'ús de l'època, enrondés tota la població. Sembla doncs, que aquest vall, arrancant de la Porta Barrera, o extrem actual del carrer Alt del Pedregar, passava pel carrer Baix i seguia tot el de la Burriana pels darreres de les cases que donaven al dit carrer de Sa Muntada i la Plaça." (p. 111)

"Al costat d'aquests nobles hi havien altres famílies importants, que van deixar els seus noms en els carrers de Sabadell. D'elles, algunes eren noves, com els Burriana que semblen procedents de Rubí i vingueren a Sabadell a primeries d'aquesta centúria [segle XIV]. S'establiren al carrer Nou, que d'aquest fet prengué, amb el temps, el nom de carrer de Na Burriana." (p.153)

"Més enllà del carrer Alt del Pedregar es trobava el carrer estret o callarís d'En Rubió, amb la seva volta que encara es conserva. Un altre nom del carrer d'En Rubió era el d'En Ferreró, diminutiu del nom de Ferrer de la família que hi tenia propietats. Tant pel carrer d'En Rubió com pel de Granollers s'entrava al carrer Nou [avui, de la Borriana], començat a formar a les darreries del segle passat [segle XIII] sobre els valls. Més enllà del carrer Nou, rera les cases de la seva banda de llevant, ja discorria el vall de la vila." (p. 156)

"En setembre de 1575 el Consell va comprar l'hort de Lluís Ubach, al carrer de la Burriana, per a bastir-hi els corrals del bestiar del carnisser o ramat de la vila que se'n deia. Ocuparen aquests corrals el carrer que és ara de la Travessia de la Burriana que va formar-se damunt llur solar quan en foren trets, en 1845." (p. 201)

Segle XVIII: "Del carrer Nou, comprès entre el Baix Pedregar i la Placeta de Manresa, se'n feren dos: el primer trajecte es digué de la Burriana (nom popular que ja de molt abans s'aplicava i que ara va vèncer el primitiu), i el segons va servar el nom antic." (p. 277)

"S'inicià en aquest temps la construcció formal de clavegueres, que, amb anterioritat, eren molt rudimentàries. En 1852 l'Ajuntament volgué fer-ne als carrers de la Borriana i el Pedregar, mes no pogué, a causa de la raonada oposició dels propietaris que assenyalaven el carrer de Sant Joan com a pas natural de les aigües d'aquells indrets." (p. 356)

"Tornant, doncs, a les restes de la Salut, feia consciència que aquella terra guardés tanta cosa de la nostra antiquitat i que a ningú li digués el cor de remoure-la per trobar-hi les rels i llavors de la nostra història, que ella de tant en tant solia manifestar. Aquesta pena la van sentir dos patricis, En Joan Vila i En Vicenç Renom que l'any 1912 van impulsar l'Ajuntament a fer aquelles reeixides excavacions que han omplert una sala de les grosses del Museu actual i demostrat que la població de la Salut era ben bé un mil·leni més antiga del que creia en Salvany." (p. 48)

Segle XII: "I cap a les acaballes d'aquesta centúria, sabem que Pere de Rossa va construir una casa en terrenys que li va establir la Pavordia, prop de la Plaça, i en el carrer que es nomena d''en Rossa per l'edifici que aquest hi bastí." (p. 92)

Segle XII: "El carrer d' 'en Rossa' fou dit, amb el temps, de 'la Rosa', perquè la gent, oblidada de l'antic constructor del segle XIIè, va creure que el nom de la via al·ludia a la flor." (p. 94) Segle XIII: "De la perifèria ampliada arrencaven, travessant el vall, en moltes parts nou, els camins de la vila que continuaven els seus carrers, això és, els d'En Sa Muntada (vers Barcelona), [...] Rossa (vers Sant Cugat)." (p. 112)

Segle XIV: "...i el carrer d'En Rossa que en aquesta època començava a dir-se també d'En Solvany per raó d'aquesta família i tenia a l'extrem el portal d'En Mateu o Solvany." (p. 155)

Segle XV: "Del carrer d'en Rossa o Solvany se'n deia, a vegades, d'en Copons, per raó del veí principal, i de Mas Mateu pel camí que en sortia. " (p. 182)

Segle XVI: "L'interès que el municipi havia demostrat per a l'ensenyança li havia de fer veure la manca de casals on donar-la, i per això, l'any 1599, va disposar que es fes un estudi en el vall de la vila, que estava a mà dreta del cap del carrer de la Rosa. Aquest edifici que va anar-se construint en els primers anys del segle vinent, és -ja molt canviat- el que fa cantonada entre els carrers de la Rosa i de Gràcia." (p. 202)

Segle XVI: "L'establiment de valls va fer eixamplar la vila en tota l'extensió que anava del carrer de la Rosa a la Plaça de l'Àngel. L'estudi que en 1599 el Consell va acordar construir, era el primer edifici d'arrencada de la línia de Llevant del carrer de Gràcia." (p. 213)

Segle XVI: "El carrer de la Rosa s'anomenava sovint d'En Mateu. El seu portal era conegut, també, de vegades, amb el nom de Portal de l'Església." (p. 215)

Segle XVII: "En aquesta centúria es va acabar la casa de l'extrem del carrer de la Rosa, tal com ens indica la llinda d'una seva finestra que porta la data de 1602." (p. 240)

1824: "El primer [barri] s'anomenava del carrer de Sant Quirze com a més principal i comprenia, demés d'aquest, els de la Rosa, Gràcia ( que tenia aleshores 31 cases), Font (amb 19), Sant Jaume i Sant Cugat (amb 17 cadascun) i Sant Feliu (amb 13). Cap d'aquets carrers era nou." (p. 299)

"Quan, en l'any 1844, el Municipi va vendre els terrenys del cementiri vell per a fer-hi cases, va reservar-se els baixos del que havia de construir-se a la cantonada dels carrers de la Rosa i de l'Església (abans del Cementiri) per a destinar el local a carnisseries, a fi de tenir vigilats els talladors, nombrosos aleshores, perquè havia estat declarada lliure la venda de la carn." (p. 321)

"Per això tenen tanta valor històrica molts dels noms populars vells com el de carrer d'En Rossa, per exemple, que ens fa saber el nom de l'home que hi començà a bastir en el segle XII." (p. 373)

"En aquests 25 anys [darrer quart del segle XIX] van començar a formar-se molts carrers: a la part de ponent de la població [...] creuats d'E. a O. pels de Sant Ferran, Manso, Fiveller, Viladomat..." (p. 403)

Darrer quart del segle XIX: "En aquests 25 anys van començar a formar-se molts carrers: [...] a l'altra banda de la línia del Nord, tingueren principi els de... Sallarès..." (p. 403)

"Els noms dels nous carrers foren en gran part els que determinava el plànol de 1864. No obstant, l'esperit sabadellenc, cada dia més clar, va obtenir una victòria en 1884, quan va imposar una sèrie de noms de sabadellencs als carrers de migdia de la població. Foren tals noms: (...) Joan Sallarès Marra, industrial i apòstol de les doctrines del proteccionisme, que el seu fill dugué a la victòria,..." (p. 404)

1855: "...es donaren els noms : d'Argüelles [després Sallarès i Pla ] al que abans era carrer d'En Joan d'Igualada;..." (p. 372)

Tercer quart del segle XIX: "En 1858 el rector de Barberà, Joan Escapa, va aixecar, a la cantonada dels carrers de Riego i Argüelles, l'edifici que, no pel seu destí sinó pel seu aspecte, va rebre el nom popular de l'Hospici Vell. " (p. 374)

Darrer quart del segle XIX: "Part de llevant de la ciutat i ençà de la via ferrada, s'estengué el carrer de Blasco de Garay amb el del Marquès de Comilles,..." (p. 403)

"...la Pavordia de Sant Salvador va perdre la seva antiga importància, ja que després de morir vers l'any 1405 el darrer Pavorde Pere de Saniàs, l'Abat del Monestir de l'Estany va prendre el títol de Pavorde de Sabadell, i va cobrar els rèdits que li pertocaven sobre cases i terres de la vila mitjançant un procurador que solia ésser un sacerdot que servia el culte de Sant Salvador i algunes vegades s'anomenava Pavorde, com a delegat que era del veritable Pavorde: l'Abat de l'Estany."

Darrer quart del segle XIX: "A la banda de tramuntana la vila guanyà els carrers de Meléndez i Ronda del Nord (ara del Dr. Zamenhoff) que era l'extrem de la vila, terme amb la parròquia de Sant Vicens de Junqueres." (p. 403)

"Ja vers 1565 hi havia algunes cases sobre el camí dit de Sant Cugat o del Joc de la Rulla o simplement de la Rulla." (p. 212)

"Per la banda del carrer de Sant Quirze (passat l'any 1772), s'iniciaren els carrers de Sant Cugat, que prengué el nom del camí d'aquesta vila;..." (p. 276)

1824: "El primer [barri] s'anomenava del carrer de Sant Quirze com a més principal i comprenia, demés d'aquest, els de la Rosa, Gràcia (que tenia aleshores 31 cases), Font (amb 19), Sant Jaume i Sant Cugat (amb 17 cadascun) i Sant Feliu (amb 13). Cap d'aquests carrers no era nou." (p. 299)

"El convent (o monestir que també se'n deia) dels Caputxins, que responia a l'advocació de la Mare de Déu de Gràcia, ocupava l'indret de l'Hospital d'avui dia i el seu hort arribava fins l'actual carrer de Sant Francesc. Aquest edifici va donar nom a dos carrers que foren el de Caputxins o Convent -no cal dir-ho- i el ja esmentat de Sant Francesc d'Asís en memòria del patró d'aquella orde." (p. 242)

"L'any 1772, Francesc Altalló va començar a establir terres al carrer de Sant Francesc. L'Ajuntament va fixar 32 pams com a amplada del carrer en formació. El nom de carrer de Sant Francesc d'Assís venia de la proximitat del carrer al convent de caputxins, que era religió patrocinada d'aquell Sant. Pel temps que es feia el carrer de Sant Francesc, es formava també el carrer que se'n diria primer de Caputxins i després del Convent." (p. 276-277)

"Carrer de Sant Francesc d'Assís. A la seva part tramuntana començava l'hort dels Caputxins, venut per la desamortització al segle següent." ("Plànol de la vila de Sabadell en 1792. Segons el Dr. Antoni Bosch i Cardellach"). (p. 276-277)

Primer quart del segle XIX: "El barri quint o del Raval de dins tenia els dos Ravals, el carrer de Caputxins ja esmentat, que comprenia 39 cases, el de Sant Francesc d'Assís i el de la Salut, amb 17 cases." (p. 300)

"En el barri cinquè surten, en 1841, com a nous, els carrers [...] de Sant Honorat ( per l'amo dels terrenys, Honorat de Puig i de Deu ),..." (p. 332)

"Aquest és el segle en què es funden més beneficis, tant a l'església de Sant Salvador de Sabadell, com a la de Sant Feliu d'Arraona. [...] D'aquests beneficis han deixat un record en la nostra toponímia els de Sant Nicolau, Sant Antoni i Sant Jaume. [...] El tercer posseïa per al seu manteniment vàries terres, de les quals unes, a la banda de ponent de la vila, reberen el nom de camp de Sant Jaume tant pel destí que tenien com per ésser presidides d'una estàtua de Sant Jaume erigida sobre columna, que semblava obra d'aquest segle i allà va durar fins l'any 1779. [...] Fou aquest camp de Sant Jaume el que va prestar el nom a l'actual carrer de Sant Jaume que va començar d'aixecar-s'hi en el segle XVIII." (p. 144)

"Per la banda del carrer de Sant Quirze (passat l'any 1772), s'iniciaren els carrers [..] de Sant Jaume, que continuà la denominació del Camp de Sant Jaume, que així es deia com a patrimoni que era del benefici de Sant Jaume (cosa que assenyalava una estàtua del Sant que l'havia presidit fins per allà el 1779),..." (p. 276)

Primer quart del segle XIX: "El primer [barri] s'anomenava del carrer de Sant Quirze com a més principal i comprenia, demés d'aquest, els de la Rosa, Gràcia (que tenia aleshores 31 cases), Font (amb 19), Sant Jaume i Sant Cugat ( amb 17 cadascun) i Sant Feliu (amb 13). cap d'aquests carrers era nou." (p. 299)