"1557. [...] Las Escrituras de estos tiempos nombran Vilanova o arrabal de Vilanova al que nosotros ahora nombramos arrabal de dins. Acabamos de saber subsistía el portal de Manresa y, sabida su situación en 1459, se sigue que las casas recientes situadas fuera de ella sería como un arrabal o nueva villa que allí se iba levantando, de donde tomó la antigua denominación de Vilanova." (p. 161)

"1562. 27 Marzo. [...] No obstante, como el arrabal ya era y continuaba edificándose, pudo aquel portal haverse trasladado a su parte superior, diruyendo el anterior y conservado siempre el nombre de Manresa. Oy lo llamamos Portal de Europa, tomando la denominación de una Virgen que allí se venera, y solemnisa su fiesta en Agosto. Dícese que no teniendo esta Virgen advocación determinada, se la dió un Sr. Obispo hallándose de visita en esta Villa." (p. 168)

"1565. [...] Por este tiempo comenzaban a edificarse algunas casas en lo que llamaban arrabal nou, o de la "rutlla". El establecimiento del terreno expressa ser fuera o junto a los muros de Sabadell, que confrontaba al Norte con el camino de la antiguamente nombrada Egara, y eran sus dueños los consortes Pedro y Miguela Llobet. Vista la circumvalación de la villa en 1557, y sabiéndose que aún oy se llama "la rutlla" la partida de tierra situada fuera y al Oeste de la calle de San Quirse -yendo a la villa de San Cugat-, es evidente ser dicho arrabal la calle que acabamos de nombrar de San Quirse, por irse por ella al pueblo de este nombre." (p. 172)

" 1565. 21 Noviembre. El Concejo aprobó las ordinaciones nuevas del gremio de Pelayres (que eran 65). Luego hicieron sus estricadores de "teya", con sus cadenas y gafas de hierro, iguales a los dos mejores de Barcelona, por 60 libras, y se arrendaron por 15 años a Jayme Lletget, quien havía adelantado dicha cantidad." (p. 171)

"1566. 19 Mayo. [...] En este día, visto el decreto del Señor Obispo de Barcelona, acordó el Concejo que se fundase la Cofradía de los Pelayres bajo la advocación de San Roque y Sebastián en su Capilla del hospital, de la qual era Señora la Universidad de esta villa." (p. 173)

"1590. 1 Enero. El Concejo aprobó las ordinaciones de los Pelayres, reservándose alterarlas, añadirlas o quitarlas en éste y demás gremios. La Cofradía se fundó en 1566." (p. 199)

"1565. 21 Noviembre. [...] Luego hicieron sus estricadores de "teya", con sus cadenas y gafas de hierro, iguales a los dos mejores de Barcelona, por 60 libras, y se arrendaron por 15 años a Jayme Lletget, quien havia adelantado dicha cantidad. Los estricadors eran situados en la que oy es plazuela de San Roch, de donde el portal den Vidal se nombró dels estricadors. Lletget era un fabricante rico." (p. 171-172)

"1569. 6 Marzo. Se mandó hacer un portal o puerta nueva en la plazuela del arrabal. No sería éste el dicho de la Europa en 1562, por no haver allí la forma de plaza; sí, empero, la havía enfrente el portal que entonces llamaban de Caldes por salirse por allí al camino de aquella villa, y ahora llamamos del Ángel por venerarse allí el Santo Ángel de la guarda. Y éste sería el portal de que aquí se trata." (p. 175)

"1573. 4 Enero. Se cerró un pozo de la plazuela del arrabal para evitar peligros. Este pozo ha permanecido hasta nuestros días en una plazuela al extremo superior de la calle de Manresa, que sólo por una casa intermedia se separa de la del arrabal (donde en 1563 diximos ser edificado el portal del ángel), por lo que tomaría su nombre." (p. 178)

"1237. 17 Junio. [...] El horno de que se trata estaba situado en la plaza mayor, a su norte, junto al Lidonero. Véase 1425. En el documento presente sólo se dice en la plasa, pero como entonces, a más de la mayor grande y capaz, sólo havía las del pozo y de las gallinas -ambas muy pequeñas, como diremos en 1423 y 1574-, se sigue que su situación era en la primera, esto es en la mayor." (p. 64)

"1423. 3 Febrero. [...] Se menciona aquí la plaza del pozo (insinuada en 1237) y, según esto y lo que se dirá en 1425, se comprueba que estaba esa donde oy está plantado el lidonero [lledoner] de la plaza mayor; y era muy pequeña, pues que las taulas poco lugar podían dar para su extensión." (p. 119)

"1455. 9 Octubre. Se estableció en Sabadell lo que llaman payol, y era una botica de trigo y otros granos que se compraban a precio menor del corriente, para venderlos a los vecinos necesitados con la comodidad posible de precio, según las ordinaciones que para su gobierno se formaron." (p. 127)

"1553. 6 Mayo. [...] Para restablecer el mercado mandó el Concejo que en todos los Sábados, de las 9 a las 12 de la mañana, todos los cabezas de familia y, en su impedimento notable, sus mugeres, hijos o hermanos, asistiesen a la plaza mayor a vender sus mercaderías sobrantes, en pena de 3 sueldos. Se trató de este mercado en 1521 y como ahora ya era restablecimiento, parece ser más antiguo su principio; pero de aquí consta haver sido siempre en Sábado, aunque no en su tarde como es ahora." (p. 154)

"1574. 19 Setiembre. [...] Es las Escrituras de estos años se lehe que la plazuela, parte de la plaza mayor al S.O., se llamaba plazuela de las gallinas. Es enfrente las casas que oy posehe Antonio Durán y Costa. Ya se indicó en 1237 y 1557." (p. 181)

"1599. 13 Julio. En este año estaba comenzando el Hospital nuevo junto a los Estiradors; pero se vendieron los materiales acopiados, se deshizo lo hecho y reparó el viejo de la calle del Pedregar, tantas veces determinado venderse y hacer éste en la calle del Safreig. Aquí hallamos la primera mención de la calle del Safreig; pero el edificio de sus casas parece más moderno. Esto sería una hacera de márgenes dirigida al safreig." (212)

"Tampoco tiene apoyo fundado la denominación del lugar donde ahora está el que llaman Portal de Gràcia que, desde muy antiguo, se llama la Creu de la Mà y, en nuestros días, hemos visto poner allí una cruz con su mano extendida, todo de hierro, colocada en su parte derecha inferior, proporcionándola a la denominación del lugar. Puede ser que en algún tiempo se huviese allí asesinado a algún hombre, por cuyo motivo se fixaría la acostumbrada Cruz y, tal vez, en la misma se clavó la mano del agressor después de ajusticiado." (p. 42)

"1348. 2 Junio. Jayme Çajoura, de Barcelona, fundó el Beneficio de San Jayme Apóstol en su altar de la Capilla o Iglesia de San Salbador de esta villa. Su primero obtentor fue Bartolomé Stapera. Éste es el que pertenece, en su patronato activo y pasivo, a Ferrés. Entonces se le adjudicó bastante Señorío de tierras. Entre otras fue la del Campo, al Oeste de esta villa, donde oy se hallan edificadas algunas casas que posehe Feliu Peig, labrador de la plassa, donde pocos años atrás vimos levantada una columna de piedra con un San Jayme; de lo mismo por lo que dichas casas oy se llaman la calle de San Jayme. Podría ser la devoción de Çajoura al Santo el motivo de erigirla. La antigüedad de su busto no es mayor a esta época." (p. 82-83)

"1358. En la prenombrada Quadra de San Pau de Riusech, a más de otros mansos, havía también una hacera o calle de casas." (p. 89)

"Son éstas las aguas de que se provehe Sabadell en sus seis fuentes públicas. Éstas son: la del arrabal sita al extremo al Norte de su calle; la de la plazuela de la calle de Manresa, también al extremo superior de ésta; la de la plaza Mayor en medio de ésta; la del Pedregar, a la parte inferior al Sur de esta calle, enfrente del hospital; la de la calle de Gracia, en la plazuela enfrente la casa del Común y la del Safreig público, al Suroeste del extremo inferior de la villa. [...] La situación de aquellas fuentes de la Rosella y su cercana, según dicen algunos, estaban en un torrente a la parte superior de Casa Ustrell de San Juliá y, según otros, en un lugar contiguo donde oy es la Madre de las aguas, junto al camino Real de Tarrasa, en la heredad de casa Llonch, al este de la que llaman Riereta. Desde allí van los aqüeductos [...] concluyen en el nombrado Espirall, enfrente y junto al Convento de Capuchinos donde desaguan, y de donde se reparten para los usos necesarios y riego de dicho convento, y par a las fuentes públicas arriba individuadas." (p. 95-96)

"1382. El Infante Don Martín, hijo del Rey Don Pedro, en este año compró a carta de gracia la villa y término de Sabadell. Tomando posesión de ella, prometió observar y confirmó todos sus privilegios. [...] 18 Abril. Sorprendidos los vecinos de Sabadell de verse separados de la Corona Real, deliberaron oponerse con todas sus fuerzas a que tuviese efecto la sobredicha venta. Eligieron luego a Guiberto de Bañaloca y a Bernardo Soler que, como a Síndicos de todos estos moradores, se opusiesen a todo lo que practicase el Infante Don Martín en calidad de tal Señor." (p. 101-102)

"1390. 30 Enero. Con motivo de haverse ocasionado algún daño en la resclosa del Molino dicho den Bessó, el Procurador Real de Sabadell, junto con los Jurados y otros hombres armados, pasaron al Manso Carbó para prender a los delinqüentes allí escondidos. Rehusaba el dueño abrir las puertas y la Justicia amenasaba pegar fuego en ellas, lo que no sucedió porque el dueño abrió las puertas y se lo llevaron maniatado a Sabadell, aunque era del término de Tarrasa. El molino den Bessó era situado a la falda occidental del montezuelo donde estaba el Castillo de Rahona a la orilla del Río Ripoll, donde aún se observan algunas paredes. El Mas Carbó es incierto si era junto a una fuente que llaman de la higuera, en las planas de Casa Catalá del término de Junqueras, donde aún existen algunas paredes que dan nombre a un gran espacio de tierra allí imediato, de lo que resulta que el Molino era en el término de Sabadell y el Manso en el de Tarrasa. (p. 104)

"1391. 25 Febrero. Quejándose el Bayle de Tarrasa por el atentado contra su jurisdicción en el Mas Carbó, se cometió a la Real Audiència, donde el Procurador fiscal estaba por Tarrasa y otros Abogados por Sabadell. Ohidas ambas partes, el Infante Don Martín sentenció que se impusiese silencio en esto, por estar el Bayle de Sabadell y sus delegados en posesión casi pacífica de perseguir con sometén a sus malechores e injuriadores, no sólo en el término de Tarrasa, sino también en los de los otros pueblos comarcanos aunque el delito fuese cometido fuera del de Sabadell. Y que, por consiguiente, con reconocimiento ("escorcoll") o sin él, podía prender a los reos y llevárselos a las Reales Cárceles de dicha villa." (p. 106

"1390. 18 Setiembre. El Hospital de que aquí se trata estaba situado en la calle de Samuntada (tal vez tomando el nombre de dicho Bertrán Samuntada, donador) que oy llaman Pedregar, y confrontaba a Este con dicha calle; a Sur, con las casas de Clasquerí (oy Meca);a Oeste, con las mismas; y a Norte, con el pozo de dicha calle." (p. 106)

" 1457. [...] Jurados: Galcerán Marquet, Bartolomé Llonch, Bernardo Durán. Este Durán créhese ser el primero de la actual família de labradores, muy clásica, honrada y respetada, dicha del Pedregar. Consta que era herrero." (p. 128)

"1561. Para remediar la esterilidad de agua se abrió un pozo nuevo junto a la fuente del Pedregar. Sería el actual. La calle den Muntada empieza a nombrarse del Pedregar; ignoramos la etimología." (p. 166)

"1458. En este año se hizo un algibe o safareig público en terreno de la Pabordía, cuydando los Jurados como a Comisionados del Concejo general. Tal vez el actual tiene de aquí su principio, pues es en dicho terreno." (p. 129)

"1471. El Rey concedió a Sabadell los privilegios que le pedía: [...] 5º, que a Sabadell se uniesen las parroquias de Junqueras, de San Quirse de Gallinés y de San Juliá de Altura, por hallarse más cercanas a Sabadell que a Tarrasa, por ser todos de un Señor y por consentir en ello la más sana parte de sus moradores; (p. 134-135)

" 1542. 23 Junio. Concordaron los Jurados, con Don Galcerán Meca, que éste cessaría de edificar el Mesón y Carnicería que levantaba en el llamado Manso Canals, del término de Tarrasa, prometiendo no hacerlo jamás, éste ni otros edificios perjudiciales a Sabadell, ni vender pan, vino, ni carnes en su detrimento. I que los Jurados le pagarían 80 libras por los gastos de dicho edificio, asignándole dicha cantidad sobre la imposición; y en el caso que los Sucesores de Meca no conviniesen en esta Concordia, deban bolver dichas 80 libras. En poder de Antich Casellas, Notario. Se ignora la cierta situación del Manso Canals. Dícese que junto a la partida de Collselarca, entre el camino de Castellar y la Casa que posehe oy Joseph Puigjaner en Junqueras, es la partida más cierta de tierra dicha Mas Canals; y allí no parece tan vehemente el daño que podía ocasionar Meca (si no es que el camino de Manresa pasase por aquel lugar)." (p. 146)

"1380. 28 Enero. El Procurador Real Ramón Terradellas substituyó por Bayle a Arnaldo Deganeti." (p. 101)

1610: "Al mismo tiempo trabajando unos Acerradores en el Torrente que llaman de Tugores, en el término y no lejos de la Rectoría de Junqueras, haviendo de cortar una encina, y quitando unas zarzas que lo impedían, encontraron debajo de ellas a una Imagen de la Virgen Santísima. Lleváronla a Sabadell a casa de un albañil llamado Mayrenchs, donde las criaturas jugaban con ella, como con una muñeca, llevándola por la calle, haciéndola servir de niña o "nina", como dicen. Pero observándose que todas enfermaban, creyeron ser castigo del cielo, y la tuvieron más devoción, colocándola en un portal (o su capilla) que luego fue llamado de Gracia tomando el nombre de la Virgen." (p. 25)

1610: "Puede también advertirse que del nombre del portal lo tomó luego toda la calle, que antes se llamaba de la Borromera, y luego se ha nombrado y persevera con el de calle de Gracia; igualmente como las demás calles contiguas a los portales, que muchas de ellas lo tomaron y mantienen oy." (p. 26)

1623: "Desde entonces quedó en el portal una imagen de la misma Virgen, de barro, a cuyo honor se celebraba anualmente su fiesta en 8 de Setiembre, después de derribado el portal en... y levantado el nuevo a la extremidad de la calle, a instancias y costas de Manuel Juncá por incomodar a su casa. Aunque éste havia prometido uniformar el nuevo al viejo, sin embargo quedó aquél con un nincho sin santo, y aquella virgen quedó en una capillita que abre a la misma calle en la casa de Pablo Padrós, donde oy se venera." (p. 48-49)

1705: "En dicho tiempo se trabajaba en edificar la Casa del Común, que llaman Casa de la Vila, donde está la Cárcel y Escuela. Sin embargo es documento sólido el de una lápida de la misma que expresa el año 1702." (p. 146)

1767: " En este mes [maig] se derribó el portal de Gràcia (que estaba contiguo a las casas de Pablo Padrós y de mi padre), y se trasladó al fin de la calle de Gracia, junto al término de Junqueras, donde es oy. Todo fue costeado por Manuel Juncà, pelayre, por incomodarle a su casa,..." (p. 252)

"A fines de este año [1610] se pusieron los términos o lindes o mojones entre este término y el de Barbará. Para fixarlos, Pinós, Señor de Barbará, nombró a dos péritos, y, en clase de tales, Sabadell o su Concejo nombró a Antich Lletget y a Juan Argemir de la Iglesia; en poder de Juan Marfá, Notario, en 1º Agosto. Estos son los mojones que oy vemos principalmente en el lugar que llamamos las termes."

1619: "De aquí sabemos acerca Sabadell que [...] ya estaba edificado el portal de San Quirse (y ésta es su primera memoria), cuya estructura magnífica de piedra de sillería era de lo más vistoso de esta villa, teniendo grabadas encima las armas de esta villa y, a ambos lados, las de Aragón; y es el mismo que, haviéndose cahido sus tapias colaterales, amenasava ruina, y fue derribado en 1779 para construir de sus piedras los escalones de la gradería por do se sube a la puerta mayor de la Iglesia parroquial." (p. 39)

1615: " 21 Diciembre. A la media noche algunos escalaron los muros y la casa de Juan Feu, Notario, y no haviendo podido matarle de un arcabuzazo, mataron a su caballo, huyendo luego por el mismo lugar. El Concejo hizo Sindicato al mismo Feu para denunciar el caso al Real Concejo, dando 50 libras por caución y descubrir los reos. La casa de Feu -que después se llamó Albaret- estaba junto als Scasots, y éstos, a la muralla, como se dijo en 1605." (p. 33)

1622: "Por este tiempo mandó el Concejo hacer nueva a sus costas una cruz de piedra, por haverse cahido y rompido la que havía desde tiempo imemorial, en el camino real de Manresa, en el lugar dicho el "espirall". Dicho espiral sería contiguo al lugar donde oy es la llamada Cruz alta -que fue puesta por Sabadell- , pues por allí cerca pasan y cruzan nuestros aqüeductos. No impediría el ser en otro término por la posesión imemorial que aquí se alega." (p. 46)

1745: "25 Abril. Huvo una convocación general de los vecinos de esta villa para oponerse a una casa que, en la partida llamada Cruz alta, empezaba a edificar Torrella de Matadepera, a efecto de que, aliándose con el Ayuntamiento de la parte foránea de Tarrasa, pudiese poner allí Taberna, Carnicería, Mesón y Gabella. Dícese que Torrella así quería vengarse de Sabadell, cuyo Ayuntamiento le havía obligado pagar un atraso de su Carnicería. Se aordó que se hiciese oposición aunque fuese menester pleyto, comisionándose a Feliu Salvany." (p. 209)

1746: "22 Agosto. A instancia del Ayuntamiento de Sabadell se notificó al de la parte foránea de Tarrasa y a Torrella, de Matadepera, una orden del Señor Intendente para que demoliesen una barraca en la Cruz alta, donde se vendía Carne, pan y vino. No obedecieron aquéllos, sino que sólo sacaron algunas texas de la barraca. " (p. 211)

1624: "11 Setiembre. Se acordó fundar un Convento, de la Religión que se pudiese, en el campo que ofrecía Moret, porque los Eclesiásticos se aplicaban muy simplemente en administrar Sacramentos y auxiliar moribundos. Ya es quarta pretensión. Véase 1595, 1612, 1622. El campo de Moret es donde oy está el Convento de Capuchinos."

1643: "24 Febrero. Resolvióse fundar un Convento de Capuchinos, comisionándose a los tres Concelleres y a otros tres. Síguese quinta pretensión, frustradas las dichas en 1624." (p. 75)

1619: "Este año fue ruidoso en la Comarca por la temosa preocupación conque los de Sabadell se encresparon contra unas mugeres presas en Caldes de Monbuy, siendo algunas naturales de nuestra villa. Todas fueron graduadas, crehidas, orpimidas, juzgadas y castigadas por Brujas a costas de este Común que no omitió diligencia, ni perdonó gasto, ya tomando de todos los caudales públicos, ya imponiendo tallas, ya tomando dineros del pallol y aun censales, para la formación y conclusión del proceso. Fue el asumpto que con mayor empeño tomó el Concejo por la inimitable formalidad y rigor con que procedió, ahorcándose algunas en el 'porxo' de nuestra plaza según se dice." (p. 40)

1628: "12 Abril. No bastando muchas procesiones de rogativas por agua, dos días atrás se hizo una muy penitente a San Pau de Riusech y, como oy huviese llovido, se atribuyó a ella. En acción de gracias deliberó el Concejo que anualmente en este día se reiterase la misma, cantándose allí una misa solemne." (p. 54)

1635: "Por este tiempo un pastorcillo encontró la imagen de la Virgen María, que se le dió el renombre de Riusech por venerarse en el altar mayor de la Iglesia de San Pablo de este nombre. Fue hallada entre paredes debajo de una como sepultura, donde estaba escondida más de 300 años atrás, según se pudo colegir de una escritura que tenía. Oy se la venera con fiesta especial en otro de los Domingos de Mayo." (p. 63)

1645: "21 Mayo. El Reverendo Rector Antonio Pablo Centena puso la primera piedra, y plantó la Cruz, para el nuevo Convento de Capuchinos. [...] Y finalmente, allanado todo, en este día se puso la primera piedra y plantó la Cruz el Reverendo Rector Antonio Pablo Centena, Rector de esta parroquial, el qual se portó con grande animosidad y zelo prudente para esta fundación, fomentada por muchos de la parte más sana de nuestros vecinos, oponiéndose no pocos que con tenaz empeño la contradecían, de lo que se originaron fuertes disgustos y pesadumbres al Reverendo Rector por espacio de 7 años." (p. 79)

1670: "También se acordó se vendiese al público subhasto un pedazo de tierra fuera de la puerta de San Quirce, enfrente el huerto de Argemir, reservándose la señoría para este Común; [...] Dicha tierra sería lo que oy es y llamamos hera de Font, enfrente lo que era huerto de Argemir, y en 1771 se hicieron casas, que llaman carrer de San Feliu."

1682: "Se crehe que por este tiempo comenzó a venerarse la Imagen de la Virgen de la Salud en la hermita nombrada de San Iscle. Es tradición que se encontró en una fuente de debajo la Ermita, junto a la riera dicha de Cañameras, de donde el Ermitaño tomaría la agua pra su uso. Dícese que éste la colocó en un armario que havía en el Presbiterio de la antigua Capilla de su hermita. Allí la devoción del Ermitaño fomentó la de otras gentes, hasta colocarla luego en la grada del altar, delante el quadro donde se veneraban los Santos hermanos Acisclo y Victoria. Así sucesivamente fue creciendo la devoción y el concurso de gentes que la visitaban implorando la salud en sus dolencias, de donde tomó el nombre de la fuente de la Salud, por el lugar de su hallazgo y por el remedio que en sus males creyeron piamente encontrar los devotos."

1687: "Pero el Concejo resolvió gastar lo necesario para la prosecución del pleyto y para que la Reverenda Comunidad observase lo concordado en 1645. Pero en el caso que dicha Comunidad desease componer amistosamente esta diferencia, nombró dicho Concejo por su parte al Dr. Jayme Pujades." (p.126)

1701: "En este año murió en Barcelona el Dr. Jayme Pujades, natural de esta villa y Catedrático de Prima de Medicina en la Universidad de Barcelona. Fue enterrado en esta Iglesia parroquial; en su sepulcro (cerca la antigua puerta de la Iglesia al O. se puso una lápida..." (p. 144)

1724. Abril: "Por este tiempo se tenían frecuentes juntas para edificar el Campanario, como deseaba todo el pueblo, aunque el Reverendo Rector parecía ser de otro dictamen. Ya iban poco después a comenzarse los fundamentos para dicho Campanario y, al derribarse una pequeña pared del cementerio que impedía la obra, el Reverendo Rector requirió a los peones que se abstuviesen de trabajar. Luego recurrió al Señor Obispo, pretendiendo que el Campanario se edificase en otra parte; pero no fue atendido y muy luego se bolvió a trabajar en dicha obra en el lugar proyectado, donde lo vemos ahora. 17 Junio. [...] Llegados al lugar de los fundamentos, el Preste bendijo la piedra y luego bajó por sí mismo a colocarla en el centro de dichos fundamentos, poniendo a su lado el citado brocal de vidrio. Luego la procesión se bolvió a la Iglesia cantando el Te Deum. A esta función asistió el Arquitecto Maestro Garrido de Barcelona, hombre de los más peritos en su arte, quien siempre dirigió la obra hasta su conclusión. La piedra era quadrangular y en ella se esculpió la fecha de su colocación. Dentro el brocal se metió un auto de Notario, donde se individuaba aquella solemnidad con todas sus particularidades. También se metieron monedas de todas las especies y otros documentos. [..] Y se sabe que empedrados ya los fundamentos, hasta a la superficie de la tierra, se dejó la obra no sólo porque tomase alguna consistencia, sino también por no haver materiales. Veráse su conclusión en 1738." (p. 180)

1738: "Continuándose la fábrica del campanario (bien que interrumpida por tres veces), observando lo crecido de sus gastos y ser bastante lo hecho, se deliberó no darle toda la elevación que contenía el diseño, según el qual los ventanos devían principiar en la cornisa, donde ahora rematan. Como todos ellos son de ladrillería hasta su remate, fue menester trabajar grandes piezas de ellas que, para que no se malbaratasen por la lluvia, se tapaban con la grande cortina del altar mayor, ya vieja y deshecha, pues servía desde 1566. Al hacerse la última cornisa se desprendió un pedazo de ella y llevóse tras sí hasta tierra a un albañil que estaba encima, quedando su cadáver hecho pedazos. Ésta fue la única desgracia de toda la obra y motivó apresurar su conclusión, que fue en el Diciembre de este año." (p. 200)

1750: 29 Mayo. "Murió en Alemania el Dr. Don Joseph Rifós, natural de esta villa que, siendo Canónigo de la Catedral de Barcelona y Vicario general por su Obispo, tomó demasiado partido contra Felipe V, por lo que fue otro de los desterrados de España y se fue a Viena, donde el Emperador Carlos VI le distinguió con los primeros honores y cargos de su Ministerio." (p. 215)

1709: "31 Mayo. Se dió la última mano al edificio exterior de la Madre de las Aguas. Así lo dice una lápida colocada en su puerta: 'Hoc opus completum fuit 31 Maii 1709'." (p. 153)

1712: "25 Febrero. Concluhida la obra de la Madre de las Aguas, sin duda empezaron los Concejales a visitarla anualmente, solemnisándose allí un buen refresco o merienda a costas del Común, llevándose allí algunos muchachos para enseñarles la obra, a fin de que quando grandes se acordasen de conservarla." (p. 157)

1751: "27 Mayo. [...] A últimos de este año huvo varias disputas entre el Ayuntamiento y Llonch de San Julián, por haver éste cortado árboles sobre los aqüeductos y clausells de la Madre de las Aguas, contra lo pactado en la Concordia." (p. 216)

1754: "Octubre. El Ayuntamiento compró un pedazo de tierra a Llonch para desviar la riereta, como lo hizo, para que no perjudicase a la Madre de las Aguas." (p. 220)

"1007. 17 Octubre. [...] Y, en nombre de Airahona o Rahona, entenderemos todo el actual término de Sabadell, porque en las Escrituras antiguas, y en casi todas hasta el siglo XV, se denominaba así el término de Sabadell (aunque debió haver alguna diferencia del uno al otro, pero ignoramos qual fuese, por ser muy pocas las Escrituras en que se menciona; tal es la del Alou de Nunterdo). [...] El decirse Airahona por Rahona sería error del copiante. En varias Escrituras se lehe de varias maneras: Airaona, Irahona, Arahona, Arrahona, Arraono, Rahona, con h o sin ella, siendo todo una misma cosa como lo convence el contenido y Chronología de dichas Escrituras." (p. 50-51)

"Castillo de Rahona.- Sin duda fue éste quien dió principio y nombre a la antigua parroquia de San Felio de Rahona situada en sus alrededores. Dicho Castillo estaba sobre un montezuelo entre la riera nombrada de Ripoll y un riachuelo dicho de Riutort al norte de esta villa. [...] Oy no puede nombrarse Caslanía, entre otros motivos, por el de no tener ni una casa en su recinto. Sólo en lo más alto de su eminencia vemos algunos escombros o ruhinas que nos manifiestan que en los siglos anteriores huvo allí algún edificio, cuyo resto eran algunas paredes que la inclemencia de los tiempos derribó pocos años atrás. Dícese que esto fue un Castillo, como lo anuncia el mismo nombre, pero quál fuese el verdadero primitivo posehedor, si fue assilo poderoso contra los Moros o si fue casa peculiar fortificada para la seguridad de su dueño en las guerras peculiares de los demás Barones, queda mucho lugar a la probabilidad para las congeturas." (p. 36-37)

"Según las ruhinas de dicha Iglesia vieja, se puede declaradamente aseverar que fue una Basílica de tres Naves, cosa no vulgar entre los Godos, en cuyo tiempo parece se edificó. En ella havía los altares de San Nicolás, Santa María la Lloada y San Pablo y algunos más, según se desprende de las erecciones de los Beneficios dichos en 1319 y 1348, y del permiso para trasladar más. Se nombraba de San Felio de Rahona por ser éste Santo el Padrón Titular de la Parroquia (a cuyo honor, solamente en Cataluña, tiene consagradas centenares de Iglesias de que es Patrón). Llamábase de Rahona por ser éste el nombre del término, tomándolo de un Castillejo allí imediato, hasta que el moderno de Sabadell atrajo y borró el antiguo de Rahona. Estaba situada a la otra parte y al Este del río Ripoll, en la eminencia y despeñadero de su cauce. Hoy ha permanecido allí una Capilla bajo la advocación de San Nicolás, [...] " (p. 113)

1384: "Por este tiempo, Guillermo Borriana tenía una casa y huerto en el que entonces llamaban Carrer nou (y ahora Borriana). Dicha casa estaba situada enfrente el callejón que llamaban den Rubió (y ahora de San Christòfol) y passa de dicho Carrer nou a la calle que llamaban den Muntada, y antes den Mura (y ahora pedregar de dalt). Los nombres de estas calles, sin duda, son tomados de los dueños de sus casas principales." (p. 103)

1760: [L'Ajuntament] "Mandó empedrar el portal del Arrabal y levantar el terreno del callejón contiguo al pajar de Salvany, para que las aguas descorriesen por dentro de dicho Arrabal."

1763. "21 Marzo. Murió Juan Amat, tendero y padre de muchos esclarecidos hijos, entre los quales no es el menor Don Fèlix Amat, Canónigo Magistral de la Metropolitana de Tarragona, autor de la Història Eclesiàstica titulada "Tratado de la Iglesia de JesuChristo", de que el Papa reynante le cumplimentó, y hombre a todas luces eminente por su moralidad, erudición, etcétera."

987." Lotario, Rey de los Francos, concedió al Abad Odó u Otón, y a su Monasterio de San Cugat del Vallés muchas Señorías y derechos, alous, diezmos y posesiones, entre los quales se menciona el Alou de Sabadell, que dió Nunterdo. Esta concesión la haría Lotario en fuerza de los derechos que sus antecesores, Reyes de Francia, podían tener sobre Cataluña, de donde ayudaron mucho a expeler los Moros, concediendo luego su dominio a los Condes de Barcelona y, en este nombre, a Bera, que embiaron por primero de ellos bajo los pactos y leyes convenidas con los moradores de este Principado. El Abad Ottón fue quien se libró del martirio que padecieron los restantes monges de dicho Monasterio quando los Moros inundaron toda esta comarca por tercera o quarta vez." (p. 49)

1134: "[...] diremos que tantas cessiones y pretensiones y, principalmente, la hecha a favor de los Templarios, que tanto eran deseados y venerados, prueban de quanta importancia era su feudo que, ciertamente, no comprehendía las solas paredes del Castillo. En su recinto se comprehendería el lugar donde oy vemos edificada la muy antigua parroquial Iglesia de San Pablo, Obispo de Narbona, que llamamos de Riusech, situada en el término de Sabadell, que se extendió con dicho territorio en 1471. Esta Iglesia de San Pablo tal vez es obra de dichos Caballeros Templarios [...]" (p. 55)

"1357. Antes de este año Pedro Roseta se denominaba Señor de la partida de tierra dicha la Palanca, como sucediendo a Berenguer de Moncada. Dicha partida es la que media desde Sabadell hasta Ripoll por el camino que llamamos de la Crehueta por la crucecita que, a lo más alto de la subida del Río a la parte de Sabadell, se veneraba. Y se diría de la Palanca, igualmente como la puerta o portal por donde se salía a este camino, por la palanca que havía que vadear el río, por aquella parte, en el camino que oy es de Granollers." (p. 87-88)

"1448. Por este tiempo y dos años antes, toda la partida de tierra dicha la Palanca se decía tenerse bajo el dominio y alou de la Pabordía." (p. 123)

"1569. 30 Mayo. El Concejo permitió a Jayme Folch que a sus costas se mejorase, ensanchase e hiciesen puertas nuevas al portal de la palanca. Folch habitaba al lado de aquel portal e interesaba en sus mejoras, como se verá en... Éste de diruyó en 1789." (p. 175)

1357: "Dicha partida [la de la Palanca] es la que media desde Sabadell hasta Ripoll por el camino que llamamos de la Crehueta por la crucecita que, a lo más alto de la subida del Río a la parte de Sabadell, se veneraba." (p. 88)

1459: "Esta es la tierra, al Sur de esta villla y contigua a ella, la qual nombramos huerta novella, como si digéramos huerta nueva, por serlo desde entonces, y por regarse con las sobrantes que ya se concibió, en horas determinadas y succesivas, que se supone ser antiquísimo el orden que actualmente se observa en ellas. Dícese que es la misma tierra que antiguamente llamaban la Domenge. Su actual extensión es mayor de 12 quarteras porque, llegando a más la sobrante de aguas, se han convertido en huerta las tierras circumvecinas secanas." (p. 130)

"Domènec Borràs Sabadell, segle XIX - 1885

Vice-president de la Junta Directiva de la Societat d'Invalidesa i Foment de la Indústria de Sabadell. El 1882 va fer construir una filada de cases per a obrers a càrrec de la Societat d'Invalidesa al carrer de Rifós de la Creu Alta, allà on es trobava amb el reguerot d'en Salt (ronda de Zamenhof). Aquest carrer, que anava en diagonal per l'eixampla de la Creu Alta, havia estat obert per Eudald Tura i Rifós a principis del 1882 com a perllongació del carrer de Gràcia de Sabadell. En morir Domènec Borràs el 1885, la Junta de la Societat d'Invalidesa demanà a l'Ajuntament de Sant Pere de Terrassa que li dediqués el carrer de Rifós de Jonqueres, i així es féu aquell mateix any."

"Antoni Bosch i Cardellach Sabadell, 1758 - 1829

Estudià filosofia a Barcelona i Cervera i medicina a les universitats de València i Barcelona. Fou metge a Bràfim (Alt Camp) durant 4 anys. A partir de 1787 exercí a Sabadell, on també fou arxiver i secretari municipal. Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics fugitius de la Revolució Francesa. Ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila. A més de diversos treballs de medicina, destaquen dins de la seva obra: 'Idea del partido del Vallès', 'Memoria de las cosas notables de la vila de Sabadell: 1787-1804', 'Memorias de Sabadell antiguo y su término."

Borrell

"Aquest nom prové del vapor de Can Borrell, que potser ja funcionava l'any 1840 i que havia estat construït en terres de J.A. Borrell pel seu gendre, Magí Planes, el qual ja tenia una caldera de vapor al carrer de Sant Quirze l'any 1838."

"Mateu Brujas i Romeu Sabadell 1834-1903

Industrial tèxtil. Acabats els estudis escolars i superiors, es va iniciar en el treball tèxtil, a la vegada que feia estudis sobre teoria tèxtil. A l'edat de 26 anys es va establir pel seu compte i creà una indústria que amb els anys es va anar engrandint. Fabricà per primera vegada a la península el teixit anomenat xeviot. Fou tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sabadell i encarregat de les obres públiques de la regidoria de Foment. Fou distingit amb la Gran Creu d'Isabel la Catòlica pels seus mèrits en el terreny industrial i social. Fou famosa la fàbrica amb casa annexa que construí a la darreria del segle passat, anomenada popularment ca la Patoia, la qual constituïa un conjunt molt característic del Sabadell vuitcentista."

"Bonaventura Brutau i Estop Sabadell, 1817 - 1878

Industrial tèxtil cotoner. S'inicià en la indústria tèxtil com a jornaler i amb el pas dels anys es convertí en un destacat industrial. Fou un dels pioners de la indústria tèxtil a Sabadell. Introduí els telers mecànics a la seva pròpia indústria, la qual cosa li permeté millorar la difusió dels seus teixits. Començà les activitats com a industrial al Vapor Gran del carrer de Sant Pau. L'any 1856 l'engrandiment de la seva empresa l'obligà a traslladar-se i anà a l'Hort d'en Palà, on creà el que posteriorment es convertiria en el vapor Brutau."

Domènec Buxeda i Crehuet Camprodon, segle XVIII - Sabadell, segle XIX "Industrial tèxtil, arribà a Sabadell amb la seva família des de Camprodon. Començà com a jornaler, però aviat va fer fortuna i el 1853 féu construir l'edifici del famós vapor de can Buxeda. També fou, el 1863, un dels fundadors de l'Institut Industrial de Sabadell. L'any 1884 l'Ajuntament presidit per Joan Vivé i Salvà donà el nom de Buxeda al carrer, fins aleshores sense nom, que era perllongació del carrer de Sant Pau, més enllà de la via del tren."

"Feliu Crespí i Cirera Sabadell, 1833- 1900

Filador. Republicà federal, fou un del principals dirigents locals d'aquest moviment. Va ser alcalde en el darrer consistori de la República ( 26.IX.1873- 11.I.1874). Encara que fou elegit el 21 de juny, no es pogué fer càrrec de l'alcaldia perquè en aquesta data es trobava a França en missió de compra d'armament per tal de defensar Sabadell dels atacs carlins. Fou destituït del seu càrrec l'11de gener del 1874 en caure la República. Participà en l'acord per fer una escola industrial i mercantil de perfeccionament obrer, que fou inaugurada el desembre de 1873, durant el període en què exercí d'alcalde."

"Aleix Bofí i Llobet Matadepera, 1780 ? - Sabadell, 1866

Pagès provinent de Matadepera que s'instal·là a Sabadell amb tota la seva família l'any 1846. Juntament amb el seu fill Josep varen construir quatre cases i dues quadres en una peça de terra contigua al carrer de la Salut. Per aquesta raó, quan s'obrí el nou carrer davant d'aquestes cases el 1856, l'Ajuntament li donà el nom de Bofí."

Cal Jepó:

"Fàbrica construïda entre el 1909 i el 1910 per Josep Prat Lagarriga, nascut a Solsona, popularment conegut per Jepó, diminutiu de Josep, d'on ve el nom de la fàbrica. La fàbrica, ja destruïda, era entre la Riereta i Hostafrancs i avui dia en resta tan sols part de la tanca, L'edifici, ideat per l'arquitecte Francesc Izard i Bas, era de característiques molt singulars per l'època, ja que es va construir amb una coberta en dent de serra, la primera de la ciutat. La indústria també es va dotar de la maquinària més moderna, cosa que la convertí durant força anys en la indústria de cotó més important de la ciutat."

"Josep de Calassanç Duran i Mimó Sabadell 1818-1883

Industrial tèxtil i alcalde de Sabadell. Fou el primer jutge municipal que tingué Sabadell. Durant el període que exercí d'alcalde, aconseguí que Sabadell tingués el títol de ciutat. Fou un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, de la qual fou vocal comptador i més tard president (1876-77). Va intervenir en la fundació del Teatre Principal i del Centre Sabadellès i fou membre de la Junta del Gremi de Fabricants en diverses ocasions. Participà activament en la creació d'un nou cementiri municipal i cooperà en la fundació de l'antiga Casa de la Caritat. Fou president de la Junta Restauradora del Santuari de la Salut i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül."

"Francesc de Paula Bedós i Arnal Xerta, 1867 - Sabadell, 1927

Metge, escriptor i mecenes. Dedicà la seva vida a la medicina, les lletres, la pintura i la cultura. Es doctorà en medicina a l'edat de 22 anys. Fou president del Cos Mèdic Municipal de Sabadell. Fundà, dirigí i patrocinà la revista 'Ars', col·laborà al 'Diari de Sabadell' i a la 'Revista de Sabadell'. Va ser un dels fundadors del Centre Excursionista del Vallès. Fou membre del Centre Català i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Portà a Sabadell el pintor tortosí Francesc Gimeno i Arasa, de qui fou mecenes i amb el qual l'unia una gran amistat. Escriví les obres de teatre 'La flor de la immortalitat' i 'Qui fa, desfà'."

Calders:

"Antic llinatge català. Arribaren a Sabadell durant el segle XV. Posseïen el dret sobre l'escrivania pública de la vila, cosa que significava que cap altre notari, fora del seu, no podia treballar a la població. El 1621 el Consell de la vila va prendre el determini de comprar al senyor Joan de Calders els drets de l'escrivania pública. Els Calders varen ser propietaris de molts establiments i casals, ja enderrocats, al carrer de Fortuny i al Raval, terrenys que posseïen com a successors dels Rosseta."

"En Font

Nom donat, probablement, pel propietari de les terres quan s'hi començà a edificar, al segle XVIII. En aquell mateix segle, al llibre 'Topografía de la villa de Sabadell y su comarca', d'Antoni Bosch i Cardellach, ja apareix el carrer anomenat de les cases d'en Font. Les primeres edificacions es feren per la banda del carrer de Sant Quirze. Segons el cens de l'any 1824, hi havia dinou cases."

"Joan Cristòfol Calvet d'Estrella Sabadell, 1505 - Salamanca, 1593 'Escriptor i historiador. Estudià a les universitats de Barcelona, Acalà i Salamanca. L'any 1542 entrà a la Cort de Carles V i temps després fou nomenat mestre dels nois destinats al servei de l'emperador. Fou cronista de Carles V i Felip II i acompanyà aquest darrer en molts dels seus viatges. Entre d'altres obres, escriví 'Vida de Carlos V','De rebus indicis' i 'El felicísimo viaje del muy alto y muy poderoso Príncipe Don Felipe'. En les seves obres, destaca la meticulositat amb què narrava tot el que veia, la seva erudició i el domini que tenia de les diferents branques del saber de l'època."

"Can Camps

És un dels set primers establiments de la Creu Alta que Francesc Dinarès, que era propietari dels terrenys, donà a construir el 1772 a Josep Camps i Salas, pagès de la parròquia de Sant Julià d'Altura, que fou el qui l'explotà fins a esdevenir-ne amb els anys el propietari. Al voltant de la seva construcció corregué la llegenda segons la qual s'hagué de cobrir l'edificació en una nit per evitar que el municipi de Sabadell el fes aterrar, cosa que no podia fer si ja s'hi vivia, és a dir, si era cobert, hi havia taula i cadires i un foc encès,"

"Jaume Viladoms i Valls Sabadell, 1913 - 1976

Socialista i pedagog. Estudià a l'Escola Industrial, de la qual posteriorment fou professor. Treballador metal·lúrgic, s'especialitzà en el torn i la fresa. Fou membre del Círcol Republicà Federal i del Centre Cultural Recreatiu. Milità al Bloc Obrer i Camperol i després al POUM. Acabada la guerra civil, s'exilià i al cap d'uns anys tornà a Sabadell, després d'haver passat per camps de concentració i per la presó. Ben aviat va reprendre la seva activitat política dins del POUM i, l'any 1945, fou un dels creadors del Moviment Socialista de Catalunya. Empresonat novament, va perdre el seu lloc de treball i es decidí a emprendre la tasca de professor de mestratge industrial. Posteriorment va fundar l'Acadèmia Delta."

"Can Cinto

També conegut com a Can Pobla. Situat al límit del terme de Sabadell, tocant a Santiga."

"Can Deu

Masia encara existent de l'antic terme de Sant Julià d'Altura situada al nord de la ciutat, al bosc que hi ha a sobre el barri que porta el seu nom. El mas ja existia el segle XVI i també havia estat conegut amb els noms de Sallent o Cellent indiferentment. En Miquel Joan Amat de Palou comprà a finals del segle XVI tot un lot de propietats, la principal de les quals era la de Can Deu. El 1965 la Caixa d'Estalvis de Sabadell adquirí el mas i les seves propietats i hi creà el museu d'eines del camp i el parc de Can Deu, on l'any 1973 instal·là l'església romànica de Sant Vicenç de Verders, rescatada del fons del pantà de Sau."

"Lluís Carreras i Mas Sabadell, 1884 - Barcelona, 1955

Teòleg, escriptor i periodista. Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot l'any 1909. Fou continuador de l'obra de Sardà i Salvany a l'Acadèmia Catòlica i directe col·laborador del bisbe Torres i Bages. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, elaborà la documentació que fou enviada a Roma en defensa de la llengua catalana. Intervingué en l'intent de conciliació de l'Església catòlica amb la República espanyola i redactà el text conjunt de l'episcopat espanyol. Exiliat del 1936 al 1939, en tornar col·laborà amb la represa del moviment escolta. Orador brillant, va escriure nombrosos articles a 'Catalunya', 'El matí' i 'La paraula cristiana', entre altres. Fou director de 'Revista Popular' des del 1916."

"Can Fadó

Can Fadó Vell és ara una masia en ruïnes situada a l'esquerra del torrent de Canyameres, prop de Can Lletget. Els Fadó participaren esporàdicament en la vida política de la vila de Sabadell. Així, trobem que del 1791 al 1799 en Bernat Fadó fou regidor de la vila. El 1853 es perd el cognom Fadó amb Joana Teresa Alsina Fadó. Magrat això, el nom de la masia ha perdurat fins als nostres dies. Finalment, el darrer quart del segle passat es construí Can Fadó Nou, darrera el barri de Torre-romeu."

"Pere d'Om Sabadell, segle XIV

Propietari l'any 1359 d'un molí draper que es trobava a l'Horta Major i que anteriorment era dels Botet. Es tracta, possiblement, del primer molí que hi hagué a l'Horta Major i que es dedicà exclusivament a una de les operacions tèxtils com és el batanatge dels draps que es fabricaven en aquella època a la nostra vila."

"Agustí Crehueras i Brujas Sabadell 1845 - Barcelona 1920

Filòleg i pedagog. Va fer els primers estudis i els de segon ensenyament al col·legi de l'Escola Pia de Sabadell, on ja destacà per la seva intel·ligència i pel seu interès pels estudis, especialment per les llengües. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on obtingué la llicenciatura i el doctorat. Fou professor a escoles de Sabadell i de Barcelona i un brillant conferenciant. Gran estudiós d'idiomes, especialment del llatí, del grec i de l'hebreu, sovint era consultat pels seus col·legues i alumnes. No va deixar cap obra publicada."

"Josep Maria Llonch i Gambús Sabadell, 1901 - 1972

Estudià Medicina a la Universitat de Barcelona on, l'any 1927, es llicencià i es doctorà. Fundà amb el doctor Alfons Pareja i Casañas la Clínica de la Mare de Déu de Montserrat, inaugurada el 27 d'abril de 1936. Acabada la guerra civil, s'incorporà a la Clínica de la Salut, de la qual seria director. Durant els anys 1940-43 fou president de la Junta Coordinadora d'Acció Catòlica Interparroquial. El 1947 li fou concedida la medalla de plata de la ciutat i el 1972 el premi Ciutadania de la Caixa d'Estalvis de Sabadell. Home de profundes conviccions religioses i de gran humanitarisme, destacà en l'exercici de la seva professió i en la promoció d'iniciatives socials."

"Bonaventura Puig i Ferrer Sabadell, 1822 - 1908

Un cop acabats els estudis escolars, va estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es llicencià l'any 1847. Durant més de 60 anys exercí la medicina a la nostra ciutat i participà també en moltes activitats ciutadanes i culturals. L'Ajuntament de Sabadell demanà al govern que li concedís la Creu de la Beneficència, però no li fou atorgada perquè els seus mèrits no eren prou recents. El 1901 se li volia dedicar el carrer de les Comèdies, cosa que no es féu per l'oposició d'Antoni Borgonyó, que deia que era millor dedicar-li el primer carrer que s'obrís a la ciutat. El 14 d'abril del 1910 es canvià el nom del carrer de Sant Domènec pel de Doctor Puig per evitar la repetició amb el carrer del mateix nom a la Creu Alta, agregada feia poc."

"Antoni Pau Centena Vilallonga dels Monts, 1616 - Barcelona, 1691

S'inicià en els estudis a la seva vila i posteriorment estudià a Camprodon. Continuà els seus estudis a les universitats de Perpinyà, València, Barcelona i Salamanca i s'especialitzà en sagrada teologia. L'any 1643 va rebre els Sagrats Ordes i seguidament regentà la rectoria d'Orpí. Fou rector de la parròquia de Sant Feliu del 1644 al 1654, any en què se n'anà a Roma. La seva estada a Sabadell coincidí amb guerres i epidèmies i no deixà mai d'assistir els afectats. Féu possible la vinguda d'una comunitat de frares caputxins, que fundaren el primer convent que hi hagué a Sabadell. Va morir l'any 1691 quan era canonge de la seu de Barcelona."

"Can Ferran

Masia enderrocada fa uns 7 o 8 anys que es trobava entre Santiga i Can Lletget. Actualment, només se'n conserva el safareig."

"Jaume Pujades Sabadell 1615 - Barcelona 1701

Metge i catedràtic a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. El 1645 fou nomenat representant del comú a la Comunitat de beneficiats, per unes qüestions enutjoses i inacabables que hi havia entre el Consell i la Comunitat que començaren el 1623 i no varen acabar fins gairebé la darreria del segle. En morir el 1701 a Barcelona fou traslladat el seu cadàver a Sabadell, on fou enterrat a l'església de Sant Feliu, a la vora de la porta. El 1732 els successors del doctor Pujades posaren una fàbrica de draps al carrer de Manresa. El nom del carrer fou donat el 18 d'agost del 1864 per l'Ajuntament presidit per Antoni Roca i Ancàs."

"Manuel Ribot i Serra Sabadell, 1859-1925

Escriptor. De jove s'afecionà a les lletres i participà en concursos literaris. Fou un dels fundadors del Centre Catalanista i organitzador de les primeres festes literàries de l'Ateneu Sabadellès. Fundà i dirigí durant més de 40 anys la 'Revista de Sabadell'. Fou cronista de la ciutat i arxiver municipal de Sabadell per nomenament, l'any 1883, de Joan Vivé i Salvà, alcalde de Sabadell. Com a secretari de la Caixa d'Estalvis de Sabadell fou un dels impulsors i promotors de la Biblioteca inaugurada l'any 1926. És autor dels llibres 'Idil·lis i balades' i ' Garbuix', que són reculls de les seves poesies."

"Esteve M. Relat i Corominas Puig-reig, 1892 - Sabadell, 1972

Féu els primers estudis a Puig-reig, Vic i Manresa. Estudià Medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i es doctorà. En acabar la carrera, es traslladà a Sabadell i ingressà al Cos Mèdic Municipal, del qual posteriorment seria metge supernumerari. L'1 d'octubre de 1923, durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou nomenat alcalde, càrrec que exercí fins al febrer de 1930. Durant aquest període fou construït el Mercat Central a l'antic Camp de la Sang. Intervingué en la crítica situació per la qual passava el Banc de Sabadell; millorà les condicions de l'Hospital i casa de Beneficència i impulsà la Clínica de la Mare de Déu de la Salut. Transformà l'Horta d'en Duran en una moderna urbanització (carrers de les Tres Creus, d'Alfons XIII, de Turull i de Sant Llorenç)."

"Pau Roges Sabadell segle XVII

Metge, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. En jubilar-se tornà a viure a Sabadell. El 28 de setembre de 1687 va ser nomenat, per insaculació, conseller segon de la vila, càrrec que refusà no concorrent a la sessió d'investidura, per raons personals. Segons Bosch i Cardellach, podia ser que, pels seus mèrits, volgués el càrrec de conseller primer de la vila."

"Francesc de P. Xercavins i Rius Sabadell 1855 - Barcelona 1937 "Estudià a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i s'especialitzà en Psiquiatria i Neurologia. Creà l'Institut Mèdico-pedagògic per a nens endarrerits, al capdavant del qual posà el pedagog sabadellenc Agustí Rius i Borrell. Formà part de les reials acadèmies de Medicina de Barcelona, Mallorca i Saragossa. Fou president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia. És autor, entre d'altres obres, de 'Fisiologia de los fenómenos psicológicos', 'Localización de las enfermedades del sistesma nervioso' i 'Sistemas medulares y plan de distribución cerebral ad hoc'. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i tinent d'alcalde de la comissió de cultura."

"Domènec Tort Sabadell, segle XIX

Dirigent obrer des del 1854 al 1856, el més destacat de la Societat de Teixidors de Cotó, malgrat no tenir-hi cap càrrec oficial. De resultes de la vaga del juliol del 1855 fou empresonat i posteriorment deportat a Còrdova, Sevilla i a presidis africans, des d'on tornà a Sabadell un any més tard gràcies a les demandes de pietat de la seva família. L'actual carrer de Sant Domènec durant la guerra civil s'anomenà per primer cop carrer de Domènec Tort. Arribada la democràcia se li dedicà un carrer nou i el de Sant Domènec conservà el seu nom tradicional."

"Pere Samuntada Sabadell, segle XIII

Fundador, pels volts de l'any 1283, de l'Hospital, una de les primeres institucions que es va dedicar al benestar de Sabadell. Va tenir el seu estatge en una casa de la propietat de Pere Samuntada que es trobava a la cantonada del carrer Alt del Pedregar i la travessia de l'Església, on continuà fins l'any 1698, quan fou traslladat a un edifici més gran prop de la plaça de Sant Roc. Fou fundador també del benefici de Sant Joan Evangelista, que era a càrrec de la mateixa persona que administrava l'hospital."

"Josep Duran i Sors Sabadell 1789-1871

Industrial tèxtil, representatiu dels anys d'inici de la industrialització de Sabadell. Començà a treballar dins de la indústria tèxtil en la seva joventut, com a abaixador. L'any 1825 es constituí en fabricant i féu companyia amb Miarons i Dòria. Dos anys més tard formaren la societat industrial que portava el nom J. Duran i Cia. Aquesta societat va construir l'any 1843 el que fou el primer vapor de Sabadell, situat a la part sud de la ciutat, conegut popularment com a Cal Pissit. Duran i Sors fou president del Gremi de Fabricants i un dels fundadors de la Casa de la Caritat."

"Edgardo Ricetti La Plata, 1901 - 1984

Pedagog i anarquista. Argentí de la Plata, va arribar a Sabadell procedent de París, l'any 1927. Fou director del 1927 al 1932 de la Institució Pedagògica Cultural, escola destinada a l'educació dels fills dels anarco-sindicalistes, on aplicà mètodes pedagògics basats en l'absoluta llibertat de l'alumne. Durant la guerra civil, fou el cap local de la FAI. Durant aquests anys, donà suport a la Granja Escolar Camperola, que era instal·lada a la masia de Ca n'Argeleguet. Fou president de la Federació Local de Grups Anarquistes i inspector de la Federació d'Escoles Racionalistes i de les colònies llibertàries."

"Sentmenat

Antic llinatge català original del castell de Sentmenat, del qual prengué el nom. Formava part dels Tres Senyors des de mitjan segle XII. El 1163 ja apareix el noms dels Sentmenat al costat dels Montcada i dels Jorba. Eren els principals feudataris dels Montcada. Els batlles eren els encarregats de cobrar els rèdits que pertocaven als Sentmenat. Foren batlles dels Sentmenat, entre d'altres, Pere Joan de Sant Llorenç, Ferrer de Puigoriguer, Pere d'Oriac i Simó Vila. Al segle XIV continuaven essent uns dels Tres Senyors. A finals del segle XVI era l'única senyoria menor que restava."

"Eduard Brossa i Trullàs Sabadell 1848 - 1924

Cartògraf. Passà part de la seva infantesa a Binissalem, a l'illa de Mallorca. Als 14 anys es traslladà a Barcelona, on començà a treballar de dibuixant litògraf; quatre anys més tard entrà a la casa editorial d'Esteve Paluzie, on confeccionà els seus primers mapes. L'any 1883 publicà el seu primer mapa de Catalunya. La seva obra més important fou la realització del mapa geològic de la província de Barcelona, fet per encàrrec del geòleg Jaume Camps i Almera. L'any 1904 realitzà una presentació del seu mapa de Catalunya totalment refet. L'any següent fou publicada una altra de les seves obres, la carta de la regió de Sant Julià de Vilatorta (Osona)."

"Pere Vilanova i Munné Sabadell, 1865-1929

Fuster. Finalitzats els seus estudis, começà a treballar com a fuster ebenista. Ben aviat fou reconegut per la qualitat del seu treball, cosa que li valgué nombrosos encàrrecs dels més reputats mestres d'obres, així com també la realització de diversos treballs per a l'església parroquial de Sant Feliu. L'any 1904 va adquirir un camp a la Creu Alta, que aplanà i condicionà per tal que hi fos possible la construcció d'habitatges. Contribuí amb la seva actuació a la urbanització d'una part de la nostra ciutat. El nom de Pere Vilanova fou donat per l'Ajuntament de Sabadell al passatge obert entre les cases construïdes al camp que comprà."

"Esteve Paluzie i Cantalozella Olot, 1806 - Barcelona, 1873

Pedagog , historiador i editor. Féu la carrera de mestre a València i l'exercí de l'any 1828 al 1840 a Barberà del Vallès i a Sabadell, i posteriorment a València i a Barcelona, on ja residí definitivament. Fundà el diari 'El Pregonero' (1844) i la revista 'El Instructor de la Juventud'. Edità moltes obres pedagògiques, algunes de les quals foren escrites per ell mateix. És autor dels llibres 'Paleografía española' (1846), 'Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes' i 'Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de província' (1869), entre d'altres obres."

"Tomàs Viladot i Rovira Sabadell, 1834 - 1903

Advocat. D'acord amb la seva trajectòria político-social, republicana i lliurepensadora, creà a Sabadell la Lògia Osiris (1880); La Emancipación, societat destinada a ajudar aquells que volien casar-se amb cerimònia civil; l'Ateneo Cosmófilo Enciclopédico (1881), com a reacció contra l'Ateneu Sabadellès, de caire més classicista. Portà a Sabadell la Institución Libre de Enseñanza (1881), de la qual va ser director en els primers ays. Ajudà els qui no volien anar a ultramar, a la guerra de Cuba. Fou primer tinent d'alcalde de l'ajuntament presidit per Joan Vivé Salvà, encara que pràcticament fou ell el qui el va regir. Va ser jutge municipal i actuà en els primers casaments civils que es celebraren a Sabadell.

"Fàbrica dels Nois Buxó Fills de Josep Buxó i Valls Sabadell. segles XIX-XX Industrials tintorers. Josep Buxó i Valls va instal·lar una indústria al carrer de Gurrea cantonada amb el de Sant Oleguer, que va ampliar considerablement el 1859. El 1895 es féu càrrec de l'alcalia. Quatre dels seus fills, Jaume, Joaquim, Joan i Francesc continuaren el negoci familiar i es traslladaren a la vora del riu Ripoll, on construïren el seu propi vapor, conegut popularment com la Fàbrica dels Nois Buxons, pel fet de ser de quatre germans joves. El 1918, sota la direcció de l'arquitecte Josep Renom, es féu una important ampliació de les instal·lacions."

"Can Feu

Masia situada entre la carretera de Terrassa i els Ferrocarrils de la Generalitat, molt a prop del terme de Sant Quirze. A l'alta edat mitjana (segles X i XI) fou anomenada Torre de Sobarber i constituïa una vila de cases disseminades. Aquest nom va perdurar a la Riereta, que s'anomenà Riera de Sobarber fins al segle passat. També rebé els noms de Torre Cremada, Vallcorba de la Torre i la Torre d'en Mir. Aquest Mir era un cavaller del castell de Nàpols, sota la sobirania reial. Al llarg del segle XIX i a començament del segle XX canvià la fesomia del mas, el qual fou transformat en l'actual mansió-castell. Des del 1986 s'excava el turó de Can Feu, al costat del castell, ja terme de Sant Quirze, on han aparegut restes prehistòriques i una vil·la romana."

"Fatxendes

Formació musical sabadellenca fundada pels volts de 1840 per Feliu Bosch, músic conegut com el Fatxenda. Començà com una orquestra-cobla, però al llarg dels anys s'adaptà a diferents estils; així, pels volts de 1930, adaptà nous instruments i es convertí en una orquestrina de jazz, posteriorment hi introduïren una veu solista, etc. Actuaren per diferents poblacions de Catalunya, sobretot a les festes majors, i aconseguiren una gran popularitat. Feren gires per Europa i el nord d'Àfrica i durant uns anys actuaren a l'Amèrica Llatina amb el nom de Casino de Sevilla. Varen actuar també en locals de renom de Barcelona i Madrid. Fou famosa la seva rivalitat amb els Muixins."

"Felip Benessat i Bayés Sant Julià de Vilatorta 1815 - Sabadell 1878

"Farmacèutic i químic. Inventà nous procediments de taxidèrmia. Establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, va crear una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta que hi hagué a la península. Introduí a Sabadell la il·luminació de gas el 1853, quan només Barcelona havia instal·lat aquest sistema d'enllumenat públic. La societat Prats i Benessat va il·luminar els carrers de Sabadell de l'any 1853 al 1872. Fou un dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform. L'any 1863 va ingressar al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot."

"Feliu Elias i Bracons Barcelona, 1878 - 1948 "Crític i historiador de l'art. De família sabadellenca, va residir bona part de la seva infantesa a Sabadell i al llarg de la seva vida va mantenir constants lligams amb la ciutat. Fou una personalitat eminent dins de l'art català; destacà com a pintor, caricaturista, contista i crític d'art. Signà amb el seu nom els seus textos erudits i els olis, però signà 'Apa' les caricatures i 'Joan Sacs' els textos de creació i les crítiques als periòdics. Com a pintor, fou premiat amb la medalla d'honor a l'Exposició Internacional d'Art a Barcelona (1910). Col·laborà en diverses publicacions com 'Cu-cut', 'L'Esquella de la Torratxa', 'La Campana de Gràcia', 'd'Ací, d'Allà', etc. Publicà llibres d'història de l'art com 'L'escultura catalana moderna', 'La Catedral de Barcelona' o 'L'art de la caricatura'. Moltes de les seves obres figuren al Museu d'Art Modern de Barcelona i en nombroses col·leccions particulars."

"Feliu Pla i Formosa Sabadell, 1893 - Teheran, 1955

Va estudiar a l'Escola Pia de Sabadell i posteriorment a Londres i Suïssa. Va fer també estudis mercantils. Acabats els seus estudis, anà a les Filipines, on treballà en els negocis d'exportació de tabac que hi tenia el seu pare. Durant la guerra civil fou empresonat a Madrid; acabada la guerra, va tornar a Sabadell. Fou professor mercantil i ensenyà idiomes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Va morir l'any 1955 a Teheran (Iran), víctima d'un accident de trànsit en un dels nombrosos viatges que va fer al llarg de la la seva vida."

"Fèlix Amat de Palou i Pont Sabadell, 1750 - Barcelona, 1824

Eclesiàstic, filòsof, teòleg i lexicògraf. Estudià humanitats a Barcelona i filosofia al Seminari Conciliar. Fou ordenat sacerdot l'any 1774 i, aquell mateix any, nomenat catedràtic de filosofia del Seminari de Barcelona. L'any 1803 fou designat pel rei Carles IV abat de la Col·legiata de Sant Ildefons de la Granja i titulat arquebisbe de Palmira. Falsament acusat d'haver ajudat el govern francès durant la guerra, l'any 1814 es veié obligat a abandonar Madrid. Tornà a Catalunya i va fer vida retirada a Sallent, Santpedor i Barcelona, on morí l'any 1824. És autor de diverses obres entre les quals destaquen 'Tratado de la Iglesia de Jesucristo o Historia Eclesiástica' (1793-1803) en 12 volums, 'Institutiones Logicae' i 'Observaciones pacíficas sobre la potestad eclesiástica."

"Ferran Casablancas i Planell Sabadell, 1874 - Barcelona, 1960 Industrial i inventor. D'entre els més de 150 invents que féu al llarg de la seva vida, destaca el de la màquina de filar basada en el mètode de grans estiratges, que fou adoptat per fàbriques de tot el món. Fou president del Banc de Sabadell (1926-36 i 1946-60), vice-president de la Companyia d'Aigües de Sabadell i membre de la Junta Directiva de la Unió Industrial. També fou membre d'honor del 'Textile Institute' de Manchester i membre honorari de la Fundació Bosch i Cardellach. Fou un dels fundadors de la Mútua Sabadellenca d'Accidents de Treball i Malalties. Li fou concedit el premi a la ciutadania l'any 1945 i la Gran Creu al Mèrit Civil el 1954."

"Ca n'Alzina

Masia encara existent, mitja del terme de Sabadell, mitja del terme de Polinyà, a l'est del Poblenou de la Salut. Aquest mas del segle XI és conegut des del 1199 amb el nom d'Otsina, que passà a Olzina i d'aquí a Alzina. Els Alzina tingueren una important vida política, principalment durant els segles XVII i XVIII. Destacà en Francesc Alzina a la Guerra del Francès, el qual fou conegut més popularment com a guerriller Alzina."

"Ferran Llàcer i Barreras Sabadell, 1893 - 1930

Precursor i promotor de l'aviació esportiva a Sabadell. Acabats els estudis a l'Escola Pia, s'inicià en el treball tèxtil. Ben aviat es sentí interessat per l'aviació. Fou un dels fundadors de la Penya de l'Aire, que més tard es convertiria en la Lliga Aeronàutica de Catalunya. Formà part de diverses organitzacions aeronàutiques, com l'Aeroclub de Catalunya. Col·laborà assíduament al 'Diari de Sabadell' amb escrits relacionats amb l'aviació. Treballà per tal d'aconseguir uns terrenys que servissin per al primer aeròdrom de Sabadell. Participà en moltes de les iniciatives portades a terme a Catalunya, Espanya i Europa en el món de l'aviació."

"Ca n'Hereu

És situada davant per davant de Can Lletget, a mà dreta de la riera de Can Canyameres, prop de la ratlla termenera de Santa Perpètua de Mogoda. El nom li prové del fet que fa uns setanta anys hi va néixer el fill de l'amo i a aquesta casa li va quedar aquest nom. Hi ha terra de sembra, vaques i aviram."

"Agnès Armengol i Altayó Sabadell, 1852-1934

Poetessa. Després de fer estudis a Sabadell i Barcelona anà a estudiar a França, on romangué durant 7 anys. Fou col·laboradora de les revistes culturals i literàries de més anomenada. El seu primer llibre 'Lais' va aparèixer l'any 1879. Posteriorment publicà 'Ramell de semprevives' (1891), 'Redempció' (1913), 'Sabadellenques i altres poesies' (1925), 'Els dies clars' i 'Rosari antic', aquests tres darrers publicats dins la Biblioteca Sabadellenca. Fou l'autora de la lletra del 'Cant a la senyera', cant que fou adoptat com a himne de l'Orfeó de Sabadell. Al llarg de la seva vida treballà activament per tal que la dona participés en el moviment catalanista."

"Joan Fontanet i Coll Sabadell, 1754 - segle XIX

Alcalde de Sabadell. Terratinent, treballà durant molt temps com a pagès en terres de la seva propietat. Fou nomenat alcalde de Sabadell per la Reial Audiència de Barcelona el 19 de gener de 1801, càrrec que exercí fins al 1802. Dins la seva família no era el primer d'ocupar un càrrec polític, ja que des que aquesta arribà a Sabadell a començament de segle XVII va participar activament en l'administració local. El 9 de juny del 1910 s'aprovà la proposta de Pau Gambús per posar aquest nom a algun carrer. El 29 d'octubre de 1908 s'havia començat a construir aquest carrer, que romangué anònim fins el 1910 i s'acabà el 1924."

"Ca n'Oriac

Masia de l'antic terme de Sant Julià d'Altura quer dóna nom al barri on és situada, format al seu voltant des dels anys quaranta. El mas, en estat ruïnós, encara es conserva a la cruïlla dels carrers de la Mola i de Benavarri. La família dels Oriac es coneix des del segle XVI i s'extingí el segle passat. Des de llavors han passat per moltes mans, tant el mas com l'heretat. L'heretat dels Oriac abastava una important extensió de terra del terme de Sant Julià i diverses propietats del terme de Jonqueres, dins la partida de Collsalarca."

"Jeroni Batlle Sabadell segle XVI - XVII

Monjo agustí sabadellenc que va arribar a ser prior del convent del seu orde a Lleida. Fou doctor en teologia i conegut predicador. Tal com ens diu en Bosch i Cardellach predicà a Sabadell l'any 1623. Aquell any, es feren tres dies seguits de festa (9, 10 i 11 de setembre) amb motiu de l'acabament de la nova capella de la Mare de Déu de Gràcia. El diumenge següent, segons dóna compte Bosch i Cardellach, hi predicà fra Jeroni Batlle, de qui diu que era prior dels agustins de Lleida i nadiu de Sabadell."

"Can Puiggener

Masia de l'antic terme de Jonqueres, era situada allà on es trobava el torrent del Capellà amb el Ripoll, on ara hi ha el barri que porta el seu nom. Del mas tan sols en resta la tanca. Anteriorment fou coneguda amb el nom de Mas Canals, fins al segle XVII, quan l'abril de 1688 en "...Jaume Puigjaner pagès del terme y parroquia de Sabadell ha comprat (...) la casa y heretat y mas Canals ab totas las terras, honors y pertinensias..." El carrer de Puiggener segueix l'antic camí de Jonqueres (Via de Massagué) que anava fins a la masia i després fins al molí de l'Amat fent de partió dels termes de Sabadell i Jonqueres (Terrassa)."