"Can Llobateres

Can Llobateres es troba a la serra de Sant Iscle, prop de la urbanització de Can Roqueta. La masia encara existeix i fins no fa gaires anys era un conegut lloc de l'excursionisme local. El 1948 Vicenç Renom hi trobà un dolmen i, més endavant, s'hi han fet excavacions arqueològiques amb diverses troballes prehistòriques de l'època neolítica."

"Francesc Bellapart i Roca

Sant Joan de les Abadesses, 1839 - Sabadell, 1885

Mestre i director de l'Escola Municipal de Pàrvuls. El 1867 fou proposat per la Junta Municipal d'Ensenyament com a mestre de pàrvuls. L'any següent, el 1868, amb la Revolució, l'escola passà a ésser de la seva propietat. El 1878 comprà un solar al carrer de Sant Josep, on edificà la que seria primera escola municipal de pàrvuls. L'anomenà Col·legi de Sant Josep. És un fet destacable que l'any 1883 l'escola tingués 200 alumnes. Fou col·laborador i redactor de la revista Sabadell i distingit amb el títol de cavaller del Reial i Distingit Orde d'Isabel la Catòlica."

"Francesc Casañas i Riera Sabadell, 1890 - 1969

Fotògraf, promotor del Museu de la ciutat i de la Fundació Bosch i Cardellach. Des del 1909 es dedicà al reportatge gràfic de l'activitat sabadellenca per a diverses publicacions. Fou també fotògraf industrial. Col·laborà amb el Museu d'Història des del primer moment i fou membre de la Junta del Patronat fins poc abans de morir. Al Museu d'Història es troba l'arxiu fotogràfic que porta el seu nom, compost per les fotografies corresponents a l'arxiu personal d'en Casañas (uns 8.500 clixés), les seves fotografies, que es salvaren l'any 1936, i les de l'exposició feta l'any 1959 amb motiu del centenari de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, juntament amb fotografies d'altres autors. Fundà una indústria dedicada a la fabricació de cordes i al tractament de fibres vegetals."

"Francesc Gimeno i Arasa Tortosa, 1858 - Barcelona, 1927

Pintor i dibuixant. Va fer llargues estades a Sabadell sota el mecenatge del doctor Bedós, amic seu. Pintà retrats de diferents persones i paisatges dels voltants de Sabadell, alguns dels quals es troben al Museu d'Art de Sabadell. Els temes dels seus quadres amb figures i els paisatges són trets de la vida quotidiana: la família, ell mateix, els voltants de Sabadell i de Barcelona, la Costa Brava, etc. La seva obra, difícil d'incloure dins un corrent determinat, es caracteritza per un realisme molt personal, expressat amb unes pinzellades ràpides i texturades."

"Francesc Izard i Bas Sabadell, 1872 - 1957 Enginyer industrial. Estudià a l'Escola d'Enginyers Industrials a Barcelona, acabà la carrera l'any 1895 i es posà a treballar amb el seu pare al taller que aquest tenia. Fou tinent d'alcalde els anys 1912 i 1913. S'ocupà especialment del problema de l'abastament d'aigua a Sabadell. La seva gran obra fou la Torre de l'Aigua, construïda entre 1913 i 1915 i inaugurada l'any 1918, la finalitat de la qual era elevar elèctricament les aigües del riu. Fou assessor tècnic de moltes companyies públiques. Participà en la constitució de la Companyia d'Aigües de Sabadell."

"Francesc Trabal i Benessat Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957 Escriptor. Membre de la Colla de Sabadell. Destacà per les seves actituds crítiques i humorístiques. Fou redactor i director del 'Diari de Sabadell'. Va ser un dels fundadors d'Edicions la Mirada, que s'inicià amb la publicació d'un llibre seu d'acudits, 'L'any que ve' (1925). És autor, entre d'altres obres, de 'L'home que es va perdre', 'Judita', 'Quo vadis Sànchez?', 'Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon', 'Vals', 'Els mediocres' i 'Temperatura'. Durant la guerra civil es traslladà a Barcelona, on mantingué una intensa activitat com a membre de l'Agrupació d'Escriptors Catalans. Acabada la guerra s'exilià a França i més tard a Xile, on creà l'Instituto Chileno-Catalán de Cultura."

"Pau Gambús i Romeu Sabadell, 1829 - 1912

Va ser un dels fundadors del Banc de Sabadell i membre del seu Consell d'Administració de l'any 1882 al 1911. Fou director de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1890-1912), el tercer en la història d'aquesta institució. Sota la seva presidència es va construir l'edifici de la Caixa d'Estalvis, on actualment hi ha instal·lada la Biblioteca i altres dependències com l'Obra Cultural, la Fundació Bosch i Cardellach, l'Agrupació Astronòmica, Cambra Club, les Joventuts Musicals, etc. Fou fundador de l'empresa Olis Gambús. Participà activament en la construcció del temple de la Puríssima Concepció."

"Gertrudis Artigas i Setó Sabadell, 1890 - 1971

Experta en el tèxtil, professora i posteriorment directora de la secció de sargidores de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell. De jove s'incorporà com a treballadora al sector tèxtil, on destacà per les seves habilitats com a sargidora. Fou professora de l'Escola Industrial fins l'any 1967. Durant aquest període va formar gairebé tres generacions de sargidores sabadellenques. Fou distingida amb diferents premis com la medalla de plata de la ciutat, l'any 1967, el premi a la ciutadania de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, el 1950, i l'Abella de Plata de Ràdio Barcelona, el 1965, entre d'altres."

"Josep Gorina i Pujol Sabadell, 1850-1925

Industrial tèxtil. Començà a treballar al costat del seu pare en la indústria de la família. L'any 1911 es convertí en l'únic propietari d'aquesta empresa. Fou president de la Cambra de Comerç i Indústria i del Gremi de Fabricants. Va participar en la fundació del Banc de Sabadell, l'any 1881. Fou president de la Junta d'Administració de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell i de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, de la qual fou fundador a Sabadell. També va ser vocal de la Junta d'Aranzels i Valoracions del Regne."

"Josep Maria Marcet i Coll Sabadell, 1901-1963

Industrial i alcalde de Sabadell. De jove s'inicià en la indústria tèxtil familiar que anys després es convertiria en una de les més importants de la ciutat. L'any 1940 fou nomenat alcalde de l'Ajuntament de Sabadell, càrrec que va exercir fins al 1960. Va ser nomenat també procurador a corts i diputat provincial. Durant els anys 1952-56 fou president del Gremi de Fabricants. Va ser també president del Centre d'Esports Sabadell i de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell. Li fou concedida la Gran Creu al Mèrit Civil i també la del Mèrit Aeronàutic. Va escriure el llibre ' Mi ciudad y yo'."

"Granja del Pas

Mas situat al límit del terme de Sabadell amb Barberà del Vallès, en unes terres que anteriorment incloïen diverses masies i que ara en gran part són ocupades pel camp d'Aviació de Sabadell. Abans del segle XVIII s'havia anomenat mas Castellar i mas Murtra i, de llavors ençà, Granja del Pas o can Font del Pla. L'edifici és format per un pis i unes golfes amb vessants d'aigües laterals. Era una granja dedicada a l'activitat ramadera."

"Can Piteu

Casa de pagès situada al faldar de mà esquerra del torrent de Can Llobateres, just al peu del camí que va de Ripollet a Castellar del Vallès, prop del jaciment paleontològic de Can Llobateres. Probablement, té poc més de cent anys. A la propietat, s'hi sembren diversos cereals i té tres pous d'aigua."

"Francesc Alzina Sabadell, segles XVIII - XIX

Propietari de la masia de ca n'Alzina. Va lluitar a la guerra del francès manant una partida com a guerriller. Va aconseguir el títol de benemèrit per la pàtria en grau heroic, títol que portava adjunta la franquícia de contribucions fiscals per tota la vida. Malgrat això, a la vila li fou força discutida aquesta franquícia i àdhuc els seus mèrits. Degué morir cap a l'any 1820."

"Martí Illa Sant Feliu del Racó, 1802 - ?

Propietari de terres. El carrer rep aquest nom d'en Martí Illa, primer propietari que s'hi establí l'any 1835. Arribà a Sabadell a l'edat de 33 anys, natural de Sant Feliu del Racó i casat amb Joaquima Dalmau, de 25 anys. El 2 de juliol de 1936 es donà el nom de carrer de Foment al carrer de l'Illa."

"Jaume Girabau i Esteve Sabadell, 1916 - Madrid, 1942

Treballà en la indústria tèxtil com a contramestre. Fou secretari de la Junta del Sindicat Unió de l'Art Fabril i Tèxtil - Federació Local de Sindicats. Militant del PSUC, va ser un estret col·laborador de Josep Moix. Fou membre del Comitè Nacional de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya durant la guerra civil. Dins de l'exèrcit popular, fou comissari de la 30a Divisió. L'any 1939, després de la derrota a la guerra civil, va marxar a l'exili. Poc temps després tornà a Catalunya amb la missió de reconstruir el PSUC a l'interior. Fou detingut i condemnat a mort i fou afusellat a Madrid l'any 1942."

V/. Plaça de Maty Mont

"Jaume Ninet i Vallhonrat Sabadell, 1893 - Martorell, 1936

Polític i industrial metal·lúrgic. Aconseguí que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya entressin per mitjà del túnel al centre urbà i no, com proposava la companyia, pel carrer de l'Horta Novella. El 1921 denuncià al Ple del Consistori la corrupció que hi havia entorn de la guerra del Marroc. El 1931 fou tinent d'alcalde en el primer ajuntament republicà, pel Círcol Republicà Federal, del qual seria president. Aquell mateix any fou nomenat governador de Terol. Posteriorment tornà a ser regidor de l'Ajuntament fins a l'octubre de 1932, que passà als Radicals. Va morir l'any 1936, assassinat, a Martorell, on era president de la Cooperativa Agrícola. Fou president de la Unió Patronal de Mecànics i Metal·lúrgics. Col·laborà a 'Sabadell Federal'. "

"Joan Balart i Armengol Sabadell 1882 - 1960

Industrial metal·lúrgic i inventor. Féu els seus primers estudis a l'Escola Pia i posteriorment a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. El 1906, amb 24 anys, inicià les seves activitats empresarials en el ram de la metal·lúrgia. Fou un innovador industrial en la tasca dels flequers i construí la primera màquina de pastar farina del ram de la panificació. Políticament, milità dins del Casal Català d'Esquerres de Sabadell (ERC). Fou tinent d'alcalde del primer ajuntament republicà de Sabadell. El 1932 va ser elegit diputat per Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i posteriorment a Mèxic. Tornà a Sabadell a finals de la dècada dels 40."

"Joan Bartomeu i Valls Sabadell, 1907 - Saint Pierre d'Embarrach, 1944

Contramestre de teixits. Fou un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol a Sabadell, junt amb altres companys. Va ser fundador i bibliotecari del Centre Cultural Recreatiu. Escriví a 'Impuls', 'La Batalla', 'La Humanitat' i 'L'Hora'. Treballador de la indústria tèxtil, fou contramestre de telers a Carol i Companyia, S.A. i a la fàbrica de Vicenç Planas. Exiliat l'any 1939, va anar a raure en un camp de concentració a França. Va morir el 1944, a França, lluitant contra les forces nazis d'ocupació. Al lloc on va morir, Saint-Pierre d'Embarrach, hi té erigit un monument."

"Josep Moix i Regàs Sabadell, 1898- Praga, 1973

Sindicalista i dirigent comunista.Teixidor d'ofici, fou el principal dirigent del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Sabadell. Secretari de la Federació Local de Sindicats, va influir en la separació d'aquesta de la CNT. Durant la Guerra Civil va ingressar al PSUC i fou alcalde de Sabadell i director general de Treball de la Generalitat. L'abril de 1938 entrà en el govern de Negrín com a ministre de Treball. Acabada la Guerra Civil, l'any 1939, s'exilià i visqué a França, Mèxic i finalment s'instal·là a Praga. El 1949 fou elegit secretari general del PSUC i el 1956, president, càrrec que ocupà fins a la seva mort l'any 1973."

"Joan Clavell i Corominas Sabadell, 1913 - 1969

Mestre de primària. Nascut a Sabadell el 28 de maig de 1913. L'any 1940, per pròpia iniciativa, fundà una escola en l'actual barri del Poblenou, on acudien a fer els primers estudis els nois i les noies de la rodalia, com ara can Manent, els Corrals Nous i Vells, can Maurí, can Llibre, can Mas, els ravals Busquets, Bastida i Amàlia. Encara que començà en precàries condicions, més tard amb l'ajuda de la família es va construir un local nou, on impartí l'ensenyament fins que l'Ajuntament se'n feu càrrec i instal·là una escola a la barriada. No obstant això, la labor predecessora del Joan Clavell perdura en la memòria d'alumnes, amics i veïns, que el recorden amb afecte."

"Joan Plans i Costa Sant Joan d'Oló, 1816 - Sabadell, 1900

Féu els seus estudis a Avinyó i a Manresa i de jove treballà en el comerç a Manresa. Al cap de poc temps es traslladà a Sabadell, on va obrir un comerç i una adrogueria al raval de Dins. L'1 de gener de 1865 va ser nomenat alcalde, càrrec que va exercir fins a finals de l'any 1886. Defensà el dret de Sabadell a les aigües de la riera de Rubí, la font Rosella i el torrent de Sobarber, millorà el cementiri municipal, instal·là el nou escorxador municipal prop del riu Ripoll i féu possible la instal·lació a Sabadell d'una estació telegràfica. Durant el període que fou alcalde, també va ser president de la Caixa d'Estalvis de Sabadell.

Nota La font Rosella era situada on és actualment l'IB F. Casablancas i era també coneguda amb el nom de Mare de les Aigües. Torrent de Sobarber és el nom que rep la Riereta des del segle XI fins a l'actual."

"Joan Sallent i Prat Sabadell, 1879-1936

Impressor. S'establí pel seu comte i ben aviat va aconseguir fama per la qualitat de la seva producció. Fou impressor, entre d'altres obres, d'Edicions La Mirada, de l'any 1925 al 1930, de la Biblioteca Sabadellenca i del llibre d'en Pau Vila 'La Cerdanya'. La seva tasca com a impressor va significar un suport molt important per a les arts i les lletres locals. A la seva mort, l'empresa fou continuada amb el mateix esperit pel seu fill Eugeni Sallent i per Francesc Custòdio, els quals realitzaren importants edicions de bibliòfil, com la traducció catalana de Josep Maria de Segarra de la 'Divina Comèdia', feta l'any 1947."

"Josep Cirera i Sampere Sabadell, 1849-1912

Advocat. Va fer la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i doctorà. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell, del qual posteriorment va ser secretari i més tard director. Fou cofundador i degà del Col·legi d'Advocats de Sabadell. Entre altres càrrecs, ocupà el de jutge municipal, regidor de l'Ajuntament de Sabadell, diputat provincial i diputat a corts. L'any 1901 féu cessió d'extensos terrenys de la seva propietat per tal que fos construit l'Hospital del Taulí, que, amb els anys, es convertí en la Clínica de la Mare de Déu de la Salut."

"Joan Vilatobà i Fígols Sabadell, 1878-1954 Fotògraf i pintor. Fou un dels pioners de la fotografia al nostre país. L'any 1901 establí a Sabadell el seu primer taller fotogràfic. Féu exposicions fotogràfiques a Barcelona i Madrid i obtingué premis en diversos certàmens fotogràfics. Es dedicà a l'ensenyament del dibuix i la pintura, tant a casa seva com a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Tingueren gran ressò els retrats dibuixats al carbó. L'ajuntament presidit per Antoni Farrés i Sabater acordà donar el nom d'un carrer a Joan Vilatobà i Fígols."

"Can Polit

Masia encara existent prop de Torre-romeu, a la banda esquerra del riu Ripoll, davant la fàbrica dels Nois Buixons. Aquesta masia és molt moderna, possiblement de començament de segle. Actualment gairebé ha estat absorbida pel barri de Torre-romeu. El 1965 es dedicà un carrer de Can Roqueta a aquesta masia."

"Jonc

Aquest carrer té els seus inicis el segle XIII quan hi passaven els valls (fossats) de la vila, que continuaven pel carrer de Sant Antoni. El segle XIV el carrer de Llong arribava fins al carrer de Jonc, cosa que dugué en Miquel Carreras a pensar que Jonc és una corrupció de Llong, dels Llong que el 1445, essent en Bartomeu Llong un dels tres jurats de la vila, va participar en la potenciació de l'ermita de Sant Iscle, que més endavant seria la Salut. El carrer de Jonc s'anomenà també de na Gília el segle XIV i de la Carnisseria durant el segle XVIII, perquè allí se n'instal·là una, que després passà a fleca."

"Josep Bruguera i Canela Sabadell, 1894 - Barcelona, 1980

Actor i director de teatre. Va fer els primers estudis escolars al col·legi de l'Escola Pia de Sabadell. Ingressà a l'Orfeó de Sabadell, sota el mestratge de Cebrià Cabané. Començà com a actor de teatre a la Societat Coral Centre Sabadellès Gelats. Debutà l'any 1912, a Granollers. El personatge amb què més reeixí fou el de Jesús, especialment el de la seva pròpia obra 'Jesús'. Estrenà diverses obres de teatre en català i en castellà d'autors molt celebrats. Més de mig segle de plena activitat professional en el món del teatre feren d'ell un veritable mestre."

"Salvador Ribé i Garcia Centelles, 1872- Buenos Aires, 1944

Primer alcalde de la II República. De molt jove es traslladà a Sabadell, on s'inicià en la indústria tèxtil, de la qual més tard esdevindria un prestigiós empresari. Fervent admirador de Pi i Maragall, s'afilià al Círcol Republicà Federal, pel qual fou elegit en les eleccions municipals d'abil de 1931. Proclamat alcalde, acupà aquest càrrec del 14 d'abril del 1931 fins a l'1 de febrer de 1932. Durant el príode del seu mandat es donà gran importància a la cultura i a l'ensenyament; s'inaugurà el Museu d'Histròria, es creà l'Acció Municipal Docent, a través de la qual s'edità el llibre 'Elements d'Història de Sabadell' i es crearen noves escoles."

"Josep Comas i Comadran Montcada, 1867 - Barberà del Vallès 1947 Alcalde de Barberà del Vallès de l'any 1923 al 1931. Fou durant diverses temporades jutge i agutzil de Barberà. Com a alcalde, fomentà la creació de les escoles de Barberà, l'estació de ferrocarrils i l'escorxador municipal. Fou, junt amb el comte de Fígols, promotor de la urbanització del barri de la Creu de Barberà. En agregar-se la Creu de Barberà a Sabadell el 1957, aquest carrer ja duia el nom d'Alcalde Comas, que li fou canviat el 1960 pel de Josep Comas."

"Josep Esquirol i Grau Vilafranca del Penedès, 1933 - Barcelona, 1985 Eclesiàstic. Féu els primers estudis a la seva vila nadiua. Ingressà al seminari, on fou ordenat sacerdot l'any 1959. La seva primera destinació fou la parròquia de Sant Isidre, a l'Hospitalet de Llobregat i posteriorment anà a Santa Coloma de Gramenet, on fou rector. Temps després vingué a Sabadell, primer a Ca n'Oriac, on fou rector, i després a Can Rull i Can Puiggener. Treballà en una impremta per mantenir-se. Les altres hores, les esmerçava fent visites a gent del barri per tal d'ajudar-los en el que necessitessin. Respectuós amb els altres, liberal, fou un destacat lluitador antifranquista. La seva darrera destinació, elegida voluntàriament per ell, el portà a la seva vila nadiua. Va morir el 14 de març de 1985."

"Josep Guardiet i Pujol Manlleu, 1879 - Barcelona, 1936

Eclesiàstic. Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Vic, i l'any 1902 fou ordenat prevere a Barcelona. Aquell mateix any, es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona. L'any 1905 arribà a Sabadell i regentà la tinença de l'església de la Santíssima Trinitat fins el 1912. Durant la Setmana Tràgica aconseguí deturar les tropes que es disposaven a intervenir a Sabadell. Posteriorment, el 1914, fou ecònom de l'església del Sant Esperit de Terrassa, ciutat en què creà unes escoles en un barri obrer apartat. El 1916 fou rector de la parròquia de Rubí, on creà diverses escoles, el Casal Popular, l'Esbart Dansaire i la Biblioteca-Museu. Fou assassinat a la carretera de l'Arrabassada del 1936. El 29 de desembre del 1955 se li dedicà aquest carrer."

"Josep Masllovet i Sanmiquel Sabadell 1879 - 1946

Músic compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Sabadell i a la de Barcelona. Estrenà a Sabadell les sarsueles 'El ball del carrer del Sol o s'ha promès la Conxa' i 'Marcel·la'. De l'any 1903 al 1913 va residir a Manila, on va compondre la missa a quatre veus 'Mater Inmaculata', estrenada a la catedral d'aquella ciutat, i l'obra 'Gloria', adoptada com a himne nacional de les Filipines. El 1913 va tornar a Sabadell i va ser nomenat director de l'Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell. El 1911 va compondre el drama líric 'El Pirata'. Escriví també el poema simfònic 'L'aparegut' i obres religioses, corals, sardanes, operetes i passos-dobles. Va dirigir la companyia local de sarsuela Amics de l'Art."

"Josep Miquel i Clapés Sabadell, 1851 - 1933

Teixidor. Participà en el moviment obrer internacionalista de 1869 a 1874, a Sabadell. L'any 1882 fou un dels organitzadors de la vaga de les set setmanes. El 1883 organitzà l'Ateneu Obrer. L'any 1908 fou delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella i tingué contactes amb Francesc Ferrer i Guàrdia. Va tenir una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica i també en la vaga general de 1917. Detingut, els turments rebuts li van malmetre la salut. Fou col·laborador de 'El Trabajo', de Sabadell, del 1897 al 1912."

"Can Puiggener

Masia de l'antic terme de Jonqueres, era situada allà on es trobava el Torrent del Capellà amb el Ripoll, on ara hi ha el barri que porta el seu nom. Del mas tan sol en resta la tanca. Anteriorment fou coneguda amb el nom de Mas Canals, fins al segle XVII, quan l'abril del 1688 en "...Jaume Puigjaner pagès del terme i parroquia de Sabadell ha comprat (...) la casa y heretat y mas Canals ab totas las terras, honors y pertinensias...". El carrer de Puiggener segueix l'antic camí de Jonqueres (via de Massagué) que anava fins a la masia i després fins al molí de l'Amat fent de partió dels termes de Sabadell i Jonqueres (Terrassa)."

"Josep Renom i Costa Sabadell, 1880 - 1931

Després de ser arquitecte municipal de Mollet del Vallès, l'any 1910 fou nomenat arquitecte municipal de Sabadell, càrrec que exercí durant 21 anys. Durant aquests anys realitzà, entre d'altres obres, la urbanització de la plaça del Dr. Robert, la construcció del mercat, el pla general de reforma i eixampla de la ciutat, el remodelatge de la Casa de la Caritat, etc. Col·laborà amb Francesc Izard en la realització de la Torre de l'Aigua. Fou professor de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell. Formà part de la Junta de la Caixa d'Estalvis de Sabadell del 1909 al 1931."

"Josep Rosell i Casablancas Sabadell 1891 - 1977

"President durant molts anys del Centre Excursionista de Sabadell i escriptor. Va publicar diversos articles al 'Diari de Sabadell', el 'Butlletí del CES', 'La Ciutat', 'Revista de Sabadell' i més darrerament a 'Alba' i al 'Butlletí de la Unió Excursionista de Sabadell'. El 1937 publicà el llibre 'El rodal de Sabadell'. Llegí, a emissions de Ràdio Sabadell, del 1933 al 1936, molts treballs sobre excursionisme i història de la nostra ciutat. Fou un dels fundadors del Centre d'Esports Sabadell, sobre el qual va escriure una història. Fou membre de la Fundació Bosch i Cardellach."

"Pere Llobet i Font Sabadell, 1751 - 1825 Pararire. Fou alcalde de Sabadell del 1805 al 1806, segons una ordre de la Reial Audiència de Barcelona del 14 de gener. A més, fou un dels principals contribuents de la vila. El carrer ja és conegut amb aquest nom el 1833, quan tenia dos contribuents, i no apareix al cadastre de l'any anterior."

"Llorenç Llobet i Gràcia Sabadell, 1911 - 1976

Cineasta sabadellenc. Fundador de l'entitat Amics del Cinema. A finals dels anys 20 realitzà els curtmetratges 'Ombres' i 'L'any 1932 al cinema'. Després de la guerra civil, realitzà el llargmetratge 'Vida en sombras', amb guió i direcció d'ell mateix, film que destacà per la seva modernitat i frescor. De caràcter autobiogràfic, 'Vida en sombras' narra la història d'un enamorat del cinema que comença amb una càmera de reporter i acaba dirigint un llargmetratge. El fet que el film no tingués una bona sortida comercial va provocar greus problemes econòmics a Llobet i Gràcia i a l'empresa de transports que dirigia."

"Feliu Llonch i Mates Sabadell, 1811 - 1875 Industrial tèxtil. Treballà de pagès abans de fer de teixidor dins de la indústria tèxtil. Amb el pas dels anys va anar adquirint telers que l'obligaren a traslladar part de la seva indústria al Molí de l'Amat. L'any 1869 ja disposava d'una filatura, uns quants aparells i deu telers que tenia repartits entre la seva pròpia casa, el Molí de l'Amat i el nou Vapor Brutau. Fou un dels fundadors, l'any 1843, del grup que va proveir Sabadell de l'aigua que necessitava i que creà la societat Amantes de la Agricultura e Industria de la Villa de Sabadell."

"Pau Alguersuari i Pasqual Sant Celoni, 1836- Sabadell, 1907

Industrial tèxtil i inventor. Després d'haver viscut a Sant Celoni i a Barcelona, on estudià teoria tèxtil, es traslladà a Sabadell. Fou professor d'aquesta matèria i un destacat industrial i inventor. D'entre tots els seus invents, sobresurten els aparells aplicats als telers per tal de millorar-los, com la primera transformació dels telers de mà en mecànics o el sistema de passades conegut com a "Sistema Alguersuari". Fou el creador del teixit anomenat "rull", que va patentar. Fou reconegut com un dels més destacats industrials i inventors de la seva època."

"Agustí Lluís Sant Llorenç Savall [?], 1752 - segle XIX

Alcalde de Sabadell. Provinent de Sant Llorenç, va arribar a Sabadell on treballà com a pastisser i adroguer. Fou síndic procurador de l'Ajuntament i posteriorment alcalde de Sabadell en dues ocasions per nomenament de la Reial Audiència. La primera, del gener del 1807 fins possiblement al març de 1809 i la segona del setembre de 1814 fins al març de 1815. La segona vegada, actuà com a alcalde provisional amb l'única responsabilitat de proposar a l'Audiència dues persones per a cada càrrec de la corporació municipal definitiva. El 1910 es dóna el seu nom a un carrer nou de la Creu Alta."

"Lluís Creus i March Sabadell, 1902 - 1978

President del Centre Excursionista de Sabadell des del 1957 fins al 1970. Gran afeccionat a l'excursionisme, va mantenir i fomentar les activitats culturals relacionades amb aquesta activitat. Durant el període que fou president es creà la coral del Centre Excursionista. Va ser distingit amb la medalla d'or de la UES, de la qual fou un dels fundadors, i la medalla al mèrit excursionista de la Federació Espanyola de Muntanyisme. Porta el seu nom la via oberta a la paret del Diable de Montserrat. Destacà en iniciatives ciutadanes, com la campanya feta a favor de la conservació de la Casa Duran l'any 1957."

"Lluís Mas i Gomis Barcelona 1890 - Sabadell 1971

A l'edat de 10 anys vingué a viure a Sabadell. El 1908 es matriculà a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, on rebé classes de Narcís Giralt. Més tard seria professor d'aquesta escola. Esperantista, fou un dels organitzadors del XXV Aniversari de l'Esperanto, celebrat a Can Feu. Fou un dels fundadors del Museu d'Història, del qual fou president efectiu del 1931 al 1939 i director honorari fins a la seva mort. Va ser un dels 30 membres fundadors de la Fundació Bosch i Cardellach i membre de l'Acadèmia de Belles Arts, de la qual fou president. Col·laborà en diverses publicacions i periòdics locals: 'Nostra comarca', 'Alba', 'Diari de Sabadell' i 'La Veu de Sabadell', entre d'altres."

"Lluís Parcerisa i Serra Rubí, 1896 - Barcelona, 1989

Formà part de la Colla de Sabadell. La seva activitat començà amb les intervencions públiques a l'Associació de Música i en els actes propagandístics per tal de formar la Lliga Catalana d'Associacions de Música, de la qual fou secretari general i un dels principals promotors. Humorista, publicà diverses pàgines d'humor a la 'Fulla Salau' i deixà alguns contes en diverses publicacions locals signats amb el pseudònim de L'Ebis. Col·laborà assíduament en el 'Diari de Sabadell'."

"Llum de la Selva Isidre Nadal i Baqués Barcelona, 1886 - La Galera, 1983 Sobrenom pel qual és conegut aquest naturista i partidari de la no-violència. Nasqué, probablement, a Barcelona. Fou col·laborador de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i durant aquells anys entrà en contacte amb el naturisme. El 1927 vingué a Sabadell i s'establí a prop de la font de Can Rull. Allí fundà el Jardí de l'Amistat, on posà en pràctica el seu ideal de vida juntament amb algunes famílies. També a Can Rull, fundà la Granja Natura i hi desenvolupà l'escola de Naturosofia o Saviesa Divina. Fou col·laborador de les escoles d'Edgardo Ricetti i fundà el grup d'estudis Idea i Cultura (1928). Després de la guerra civil, durant la qual estigué proper a la CNT, abandonà els seus ideals polítics, però no va deixar de banda el Jardí de l'Amistat. El 1981 marxà de Sabadell."

"Can Quadres

Fàbrica situada al riu Ripoll, fou construïda a l'ermot de Sant Oleguer entre el 1881 i el 1883 per Cuadras i Feliu, sota projecte de l'enginyer Narcís Nonell. Aquesta fàbrica era dedicada a la filatura de l'estam i actualment encara funciona com a tal."

"Magí Colet i Mateu Vila-rodona, 1909 - Sabadell, 1978

Pedagog. Va fer els primers estudis a la seva vila nadiua i, posteriorment, estudià pel seu compte per tal d'obtenir una formació cultural bàsica. Fou fundador, juntament amb Daniel Cardona, del Partit Radical Nacionalista "Nosaltres Sols". Més tard ingressà a Estat Català. Formà part del Departament d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya. Exiliat a França l'any 1939, va tornar el 1946 i s'establí a Sabadell, on va tenir un magatzem de material elèctric per a la construcció, al carrer de la Borriana. Posteriorment es dedicà a l'ensenyament com a professor de gramàtica catalana i francesa. Va ser un dels fundadors d'Òmnium Cultural."

"Magí Marcè i Segarra Vilanova i la Geltrú, 1880 - Sabadell, 1967

Alcalde. De jove va venir a viure a Sabadell, on treballà de manyà i participà en diferents activitats sindicals. Després de la Setmana Tràgica s'exilià a França. Quan va tornar va treballar venent cafè i posteriorment arrendà el bar 'El Diluvio'. El 1931 fou elegit regidor de l'Ajuntament pel Círcol Republicà Federal i, el 1934, alcalde. Va ocupar aquest càrrec en dues etapes, del febrer de 1934 a l'octubre del mateix any, i del gener de 1936 fins a l'abril del mateix any, en què va dimitir el càrrec. Després de la guerra civil es va exiliar a França, d'on va retornar el 1940, primer a Barcelona i després a Sabadell, on va viure fins a la seva mort."

"Domènec Manaut Sabadell, segle XIX

Nom que apareix l'any 1841, en el barri cinquè, donat pel propietari dels terrenys que hi havia en aquell carrer. Ja el 1772 apareix documentat Feliu Manaut, veí del Raval, que era teixidor de llana. Una data molt interessant sobre aquest carrer és el fet que el 1826 l'Ajuntament acordà que Pau Manaut havia de posar una porta al carrer, que donava a casa seva. També sabem que al carrer de Manaut, a principis del segle XIX, hi havia instal·lat un joc de pilota a la placeta que feia el carrer. Aquest joc era força arrelat a Sabadell des del segle XVII."

"Joaquim Folguera i Poal Santa Coloma de Cervelló, 1893 - Barcelona, 1919

Poeta i crític literari. Als 3 anys vingué a viure a Sabadell. Féu estudis de peritatge mecànic a Barcelona, però la greu malaltia que va contraure li impedí continuar-los. Formà part de l'equip redactor del 'Diari de Sabadell'. El 1915, amb Josep M. López-Picó, creà la publicació 'La Revista'. Fou col·laborador de 'Trossos' i 'Un Enemic del Poble'. És autor de 'Poemes de neguit', 'El poema espars', 'Les noves valors de la poesia catalana', 'Poesies completes' i 'Articles', entre d'altres. Participà activament en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, cooperà en la campanya pro-biblioteques populars amb l'escriptor Eugeni d'Ors i aconseguí el patrocini de la Mancomunitat."

Antoni Cusidó i Cañellas Sabadell, 1861 - 1929

"Industrial i alcalde de la ciutat. Després de fer els seus estudis escolars, es va dedicar des de molt jove al treball dins de la indústria tèxtil, de la qual, posteriorment, fou un destacat industrial. L'any 1920 fou nomenat per Reial Ordre alcalde de Sabadell, càrrec que tan sols va exercir durant 12 dies. Uns anys més tard fou tinent d'alcalde de l'ajuntament presidit per Esteve M. Relat, en què ocupà la regidoria de Foment en l'època que es construí l'actual mercat central, es féu el pla general de clavegueres, l'electrificació de la línia de ferrocarril de Barcelona a Manresa i l'obertura dels carrers d'Alfons XIII i de Narcís Giralt."

"Marçal Ballús i Bertran Barcelona, 1871 - Sabadell, 1937

Odontòleg i introductor del cinema a la nostra ciutat. L'any 1897 arribà el cinematògraf a la nostra ciutat i el 27 d'abril d'aquell mateix any se'n féu la primera sessió pública al Teatre Camps. L'any 1901 Marçal Ballús inaugurà el seu local d'exhibició de cinema a la plaça del Doctor Robert. Durant 10 anys va arrendar el Teatre Cervantes. A més d'introductor del cinema a la nostra ciutat, fou el primer empresari i promotor del nou espectacle, propietari d'una xarxa de cinemes que abastava diverses poblacions (Castellar del Vallès, Rubí, Berga, Manlleu, Torelló...) i pioner en la distribució de films. Fou amic personal dels germans Lumière."

"Francesc Margenat Sabadell, segle XIX

Aquest carrer porta el nom d'un dels seus primers propietaris, en Francesc Margenat, que el 1882 demanà a l'Ajuntament de Sant Pere de Terrassa poder perllongar el carrer de Calderón més enllà de la Riereta. El 1883 fou oberta la perllongació d'aquest carrer pels sabadellencs Margenat, Viñas i Santanac. Aquest darrer havia fet fer un pont a la Riereta."

"Maria Gispert i Coll Sant Vicenç de Castellet, 1904 - Caracas, 1976

"Escriptora i poetessa. De molt jove es traslladà a Sabadell. Estudià a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i també assistí a les classes del CADCI, a Barcelona. Treballà a la notaria de Rossend Güell i després en una indústria tèxtil. S'adherí al Bloc Obrer i Camperol i prengué part en diversos mítings. Va ser col·laboradora de diferents diaris locals i formà part del cos de redacció d''Impuls'. En finalitzar la guerra civil, l'any 1939, fou detinguda, empresonada i condemnada a 30 anys de presó, dels quals en va complir 7. El 1946 emigrà a Amèrica, on va morir el cap de 30 anys. Va escriure dues novel·les: 'Quan es despertin els sentits' (1953) i 'Ombres i llum' (1960). Fou secretària del pedagog i geògraf Pau Vila."

"Marian Burguès i Serra Sabadell, 1851-1935

Terrissaire i escriptor. Dels 9 als 17 anys va fer el seu aprenentatge com a terrisser, que anà a perfeccionar després a Mataró. Passà temporades a França, Portugal, Saragossa i Manises. L'any 1891 fundà el Faianç Català, establiment artístic creat com a taller de ceràmica, amb botigues, a Barcelona. El 1894 marxà de Sabadell i residí durant nou anys a la Bisbal d'Empordà. Fou medalla de plata a l'Exposició Universal de Barcelona (1888) per les seves terrisses i va rebre la mateixa menció a l'Exposició d'Indústries Artístiques i Internacionals de Reproduccions. És autor del llibre 'Sabadell del meu record', reeditat per l'Ajuntament l'any 1982, obra sobre les tradicions i els costums a Sabadell."

"Mas Amada

Masia medieval de Jonqueres situada a prop de la Riereta, també anomenada Riera de Sobarber."

"Mas Baiona

Masia i molí medievals de Jonqueres, a la confluència del riu Ripoll i la riera de Colobrers o de la Tosca. Probablement el Castell de Baiona que esmenten alguns documents antics feia referència a aquest mateix mas, conegut ara com a Can Garriga."

"Can Roqueta

Masia encara existent situada a la serra de Sant Iscle, a l'esquerra de la carretera de Mollet, coneguda des del segle XIII. A la vora de Can Roqueta, dins les seves terres, fou trobat un camp cinerari neolític. Durant l'edat mitjana també fou coneguda com a mas Gual i mas Roca, però la seva màxima esplendor correspon al segle passat, quan el 1880 l'adquirí Fontanet. Amb Fontanet la masia es modernitzà. Així, fou el primer lloc d'Espanya on es féu servir l'arreu de desfons que, tirat per cinc mules, permetia fer girades de dos pams de fondària. La masia, que ha donat nom a un barri de Sabadell, ha sofert amb el temps moltes modificacions."

"Mas Canals

Nom antic de l'avui perdut mas de Can Puiggener, situat al mig del barri que actualment porta aquest nom. La primera dada que fa referència a aquest mas, dins el terme de Jonqueres, apareix al segle XIV, malgrat que encara no es deia Mas Canals, sinó Mas Boadella. Els Puiggener, que ja estaven establerts a la rodalia del Mas Canals, no l'adquiriran fins al segle XVIII."

"Mas Carbó

Masia i molí del segle XIV de Jonqueres, situats a la riba esquerra del riu Ripoll, a sota de Can Català. El lloc fou molt conegut per l'anomenat procés del Mas Carbó, clos per sentència que declarava el dret de Sabadell a entrar amb força armada perseguint malfactors al terme de Terrassa. Amb el temps, casa i molí van rebre noms distints, segurament perquè pertanyien a propietaris diferents. Així s'ha documentat que l'any 1501 la casa passà a dir-se Mas Ortals, i més endavant el molí, Molí de l'Amat."

"Mas Ferriol

Antic mas, actualment desaparegut, que era situat a la serra dels Vivers, aproximadament a la cruïlla de la carretera de Terrassa amb l'avinguda de Rafael Casanova, dins el terme de la parròquia de Sant Vincenç de Jonqueres. Aquest mas, el trobem documentat des del segle XV, concretament des del 1436, quan són esmentats tant el mas com el coll amb el mateix nom dins els termes de Sobarber. El fet que durant aquesta època fos qualificat de 'domus' fa palesa la importància d'aquest mas. Se sap que encara existia al segle XVII, malgrat que els noms de Perelló, Ferriol i Vivers es confonen i són atribuïts tots tres al mateix mas."

"Masia de Can Borgonyó

Masia, actualment destruïda, que era situada a la banda alta de la Creu Alta, entre la Riereta i el torrent del Mal Consell, a la zona on acaba la Concòrdia i hi ha el carrer que porta al seu nom. Aquest mas ja és conegut al segle XV, malgrat que sota els noms de Ferrer i Aregall. Les possessions d'aquest mas dins el terme de Jonqueres eren molt importants i anaven des de l'inici del barri de Ca n'Oriac, tot endinsant-se en la parròquia de Sant Julià d'Altura, fins a la plaça de l'Alcalde Marcet. Els Borgonyó tingueren força importància política, sobretot al segle XVIII, quan eren alcaldes naturals de Jonqueres. També tingueren un paper destacat en la formació del barri de la Creu Alta. El mas va ser destruït al final dels anys 70."

"Joan Massagué i Vilarrúbies Sabadell, 1836 -1901

Acabats els estudis, va estudiar teoria tèxtil. De ben jove se sentí inclinat cap a la política i l'administració municipal. Fou designat alcalde tres vegades i portà a terme diverses millores urbanístiques, com l'obertura del carrer de Barcelona i la urbanització d'importants carrers i places de la ciutat. Influí en l'ordenació i la realització de l'eixampla i en la regularització de la plaça Major. Fou president de la Caixa d'Estalvis de Sabadell els anys 1890 i 1891 i el 1901. Col·laborà en la construcció de l'església parroquial de la Puríssima Concepció, el santuari de la Mare de Déu de la Salut i la capella del cementiri municipal."

"Antoni Forrellad i Solà Sabadell, 1912 - 1983

"Enginyer industrial i empresari. Féu els seus estudis d'enginyeria industrial a l'Escola de Barcelona, on obtingué el títol i anys després el grau de doctor. Fou director de l'Escola Tèxtil i de l'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell (1936 - 1939). El 1940 fou nomenat enginyer municipal de Sabadell. Simultanejà fins el 1963 les tasques d'assessorament tècnic i industrial amb la confecció de nombrosos projectes d'edificis i instal·lacions industrials. Fou creador i impulsor de diverses empreses (Asea-Ces, Unitat Hermètica, etc.). Va ser president de la Caixa d'Estalvis de Sabadell i del Patronat de la Gran Enciclopèdia Catalana."

"Matilde Montcusí i Peyrí Sabadell 1919 - 1973

Famosa artista de varietats. Nascuda a Sabadell, exercí l'ofici de modista abans de dedicar-se al món de l'espectacle. Contractada per El Molino, es convertí en poc temps en la primera 'vedette' i en una de les principals artistes del Paral·lel barceloní amb revistes com 'Maty Mont al aparato', 'Que pequeño es Barcelona' o 'Todo para una mujer'. Féu diverses gires per Espanya i Portugal i va obtenir un bon èxit a l'Olympia de París. Al llarg de la seva carrera compartí l'escenari amb les principals figures del gènere. L'any 1945 es casà amb l'industrial Agustí Prat. Fou un dels casaments més sumptuosos que es recorden a Sabadell."

"Josep Olivella i Astals Sabadell, 1896 - 1981

Formà part de l'escolania de la Puríssima Concepció de Sabadell, on rebé les primeres lliçons de solfeig. El 1914 ingressà a l'Escola Municipal de Música i fou deixeble de Josep Masllovet. Als 17 anys entrà a l'Orfeó de Sabadell, del qual seria cantaire i posteriorment sotsdirector i mestre auxiliar. Fou director de diverses corals (La Industrial, El Vallès, El Ciervo, Centre Sabadellès - Gelats, etc.). Obtingué diferents premis en certàmens corals. Fou un capdavanter de l'Agrupació Lírica Sabadellenca. Es dedicà a l'ensenyament de la música en diverses escoles de Sabadell. Realitzà composicions de peces per a corals i sardanes per a cobles. El 1961 li fou concedida la medalla al mèrit claverià i el 1978 la medalla de plata de la ciutat."

"Josep Planas i Argemí Sentmenat, 1870 - Sabadell, 1950

Estudià música amb els professors Josep Plans i Baqués i Candí i Casanovas. Als 19 anys es traslladà a l'Uruguai i s'instal·là a la ciutat de Salto, on formà una orquestra amb 50 professors. Durant aquests anys fou nomenat mestre de capella i organista de l'església de la Mare de Déu del Carme, creà i dirigí diverses corals i fou director d'una companyia d'òpera. El 1904, ja a Sabadell, fundà l'Orfeó de Sabadell, la direcció del qual portà fins l'any 1940. El 1933 ingressà a l'Agrupació de Mestres Directors i Concertadors de Barcelona, de la qual fou delegat a Sabadell. Va compondre una missa de rèquiem que fou molt celebrada."

"Agustí Rius i Borrell Sabadell, 1837 - Barcelona, 1912

Fou el primer professor de l'Escola Superior establerta a Sabadell l'any 1861. L'Institut Industrial li encarregà l'ensenyament del càlcul mercantil i la tenidoria de llibres, quan fou implantat el sistema decimal. Fou mestre-director de les escoles municipals de Barcelona. És autor, entre d'altres obres, del 'Tractat d'educació escolar', 'Gramàtica teòrica i pràctica', 'Elements d'aritmètica i tenidoria de llibres', 'Guia històrica, estadística i geogràfica de Sabadell' (junt amb Josep Sardà i Gavaldà), 'Cartes a un nou mestre' i 'Pedagogia o tractat d'educació escolar'. Fou director del periòdic local 'El Eco del Vallés'. Creador de la primera escola mèdico-pedagògica d'Espanya."

"Josep Mir i Marcet Sabadell, 1858 - 1926

Féu els seus estudis de medicina compaginant-los amb el seu treball de barber. Com a metge fou fundador de la Lliga d'Higiene Escolar i impulsor dels serveis de maternologia i puericultura. Durant prop de quaranta anys fou metge de l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell. Fou regidor de l'Ajuntament de Sabadell. És autor del llibre 'Un nou establiment de beneficència'. Fou president de l'Acadèmia Catòlica durant els períodes 1887-1888 i 1905-1916. Fundà, juntament amb Sardà i Salvany i Roura i Tries, les colònies escolars. Fou president durant molts anys del Consell Particular de les Conferències de Sant Vicenç de Paül."

"Miquel Carreras i Costajussà Sabadell, 1905 - Térmens de Segre, 1938

Estudià Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l'any 1928. El mateix any fou nomenat arxiver-cronista de la ciutat per l'alcalde Esteve Maria Relat. El 1929 es doctorà en Dret i en Filosofia a Madrid. El 1932 fou nomenat assessor de la Caixa d'Estalvis de Sabadell i l'any següent fou professor de l'Escola Industrial. L'any 1938 hagué d'incorporar-se a l'exèrcit. Morí assassinat a Térmens de Segre. Col·laborà, des de molt jove, en diversos diaris: 'La Veu de Catalunya,', 'La Gazeta del Vallès', 'Diari de Sabadell', etc. En els seus escrits, tractà de temes de filosofia, art, literatura, economia, història, etc. És autor dels llibres: 'Línies d'història ciutadana', 'Per una història espiritual del Vallès', 'Elements d'història de Sabadell', 'Conceptes i dites de Martí Rialp' i 'Escrits'."

"Can Salvi

Masia destruïda el 1979, que era situada molt a la vora de Jonqueres, a la dreta del camí que hi baixa des de la carretera de Castellar. Les primeres dades conegudes de Can Salvi són del segle XVI, quan pertanyia a la família dels Casamada, que la tingué fins al segle XVIII. Aleshores passà a mans dels Domènec fins al segle XX. Era tan a la vora del riu Ripoll que el 1870 va ser enderrocada i construïda més endins, per por que una riuada no se l'emportés. Malgrat que passés per mans de diversos propietaris, durant el segle XIX i fins ara s'ha conegut com a Can Salvi."

"Montcada.

Antic llinatge català que va succeir els Òdena en el domini del terme. La casa dels Montcada va ser senyora principal de la vila de Sabadell des del 1163 fins el 1366, any en què el vescomte de Castellbò va vendre la vila a la reina Elionor, muller del rei Pere. Els Montcada eren una de les famílies anomenades dels Tres Senyors. Era la família principal i exercia jurisdicció en el terme mitjançant els oficials que nomenava. Les altres dues famílies que formaven part dels Tres Senyors eren feudatàries dels Montcada. A través de matrimonis, els Montcada varen enllaçar amb la casa dels Foix, i els membres d'aquestes dues famílies, ara emparentades, exerciren el senyoriu de la vila fins l'any 1366."

"Joan Montllor i Pujal Sabadell, 1874 - 1960

Fou un gran promotor de l'excursionisme sabadellenc. Col·laborà en una gran quantitat d'activitats ciutadanes i promogué el camp d'aviació, el Teatre de la Natura, la Biblioteca de la Caixa d'Estalvis, l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, l'Escola de Comerç i el Museu d'Història. Al llarg de la seva vida, va estar molt lligat al Centre Excursionista del Vallès i a la Fundació Bosch i Cardellach. Fou col·laborador de la revista 'Alba' i autor del llibre 'La devoció mariana del Vallès'. L'any 1944 li fou atorgat el títol de Cronista honorari de la ciutat, i el 1949 li fou concedit el premi a la Ciutadania. El Centre Excursionista del Vallès li atorgà, l'any 1958, la Insígnia d'Or de l'entitat."

"Gaietà Clausellas i Ballvé Sabadell, 1863 - 1936

Als 12 anys s'inicià en els estudis eclesiàstics a l'Escola Pia de Sabadell i posterioment al Seminari Conciliar de Barcelona. L'any 1866 fou ordenat sacerdot i dos anys després va ser nomenat vicari coadjutor de Santa Maria d'Olesa de Montserrat. El 1893 fou coadjutor de la parròquia arxipestral de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú. El 1898 arribà a Sabadell on començà a fer de vicari a l'església de Sant Feliu. Durant els anys de residència a Sabadell va destacar per la seva labor en l'asil de les Germanetes dels Avis Desemparats. Va morir assassinat l'any 1936 a la rodalia de Sabadell."

"Camil Geis i Parragueras Girona, 1902 - Sabadell, 1986

Compositor, escriptor i poeta, s'ordenà sacerdot el 1925 i tot seguit cursà música sacra a Barcelona. Entrà com a mestre de capella de Sant Feliu de Sabadell el 1921, càrrec que exercí fins a la seva mort. Com a compositor té una gran obra, amb molts goigs, aplecs de nadales i música religiosa. Participà molts cops als jocs florals i aconseguí ja el 1918 un accèssit al premi ordinari, el 1933 i el 1935 les violes d'or i el 1971 és nomenat Mestre en Gai Saber. El 1942 publicà 'Rosa mística', recull de poesies, que fou el primer llibre català publicat legalment després de la guerra civil. Va fer classes de religió a l'Escola Industrial i a l'Institut Ferran Casablancas. El 1971 se'l nomenà fill adoptiu de la ciutat i el 1976 li va ser atorgada la medalla d'or de la ciutat."

Antoni Llonch i Gambús Sabadell, 1914 - 1974 "Industrial tèxtil i alcalde de Sabadell. De jove es va iniciar en el tèxtil, del qual posteriorment va ser un destacat industrial. El 29 d'abril de 1960 fou nomenat alcalde de la ciutat, càrrec que va exercir fins al 23 de gener de 1965. Durant el seu període com a alcalde es varen iniciar els tràmits per a la supressió del pas de trens per la ciutat i l'any 1962 hagué d'afrontar les greus connseqüències de les riuades. Participà activament en la vida social i cultural de Sabadell: fou cofundador i primer president de la Joventut de la Faràndula i president del Gremi de Fabricants i del Centre d'Esports Sabadell. L'any 1965 l'Ajuntament de Sabadell acordà donar-li la medalla d'or de la ciutat i proclamar-lo fill predilecte de Sabadell."

"Narcís Giralt i Sallarès Sabadell, 1846 - 1925

Estudià teoria tèxtil i féu pràctiques a les aules de la Llotja a Barcelona. Fou professor de teoria de teixits a Terrassa i a Sabadell, on tornà l'any 1883. La seva tasca més important, la portà a terme com a director de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, de la qual fou fundador. També va pertànyer a l'Acadèmia de Belles Arts, de la qual fou president. Col·laborà en diverses publicacions, com la 'Revista de Sabadell', 'Catalunya Tèxtil' o 'Sabadell Moderno'. Algunes de les seves obres pictòriques es troben al Museu d'Art de Sabadell. Destaca la seva direcció en la realització de diversos retrats teixits a mà. L'any 1925 fou distingit amb la Gran Creu d'Isabel la Catòlica."

"Pere i Joan B. Muixí i Marcet Sabadell, 1786-1871 / 1796-1882 Orquestra creada cap al 1810 per Pere Muixí i Joan B. Muixí, terrissers establerts al carrer de Sant Antoni. En principi, l'Orquestra Muixins fou una petita cobla que amb el temps es va convertir en una orquestra-cobla de tipus tradicional. Ben aviat, aquesta formació va tenir un gran prestigi a les poblacions catalanes. L'any 1852 l'Ajuntament de la ciutat els concedí la medalla de plata. Al llarg de la seva història, passaren pels Muixins notables músics sabadellencs com Plans, Centena, Oller, entre d'altres. Durant la dècada dels 50, a causa de la mort d'alguns membres de l'orquestra en un accident de trànsit, es varen dissoldre. Fou famosa la seva rivalitat amb els Fatxendes."

"Narcís Casanoves i Bertran Sabadell, 1747 - Esparreguera, 1799

Fill de l'apotecari i batlle de Sabadell Narcís Casanoves i Portell (1719-1750), entrà a estudiar a Montserrat com a escolà i el 1763, quan ja era mestre de música de l'escolania, es féu monjo. Des de petit demostrà molt interès per la música, especialment per l'orgue, del qual fou un virtuós. Són molt remarcables les seves obres i composicions musicals. De les 38 que es conserven a Montserrat, destaca el responsori."

"Narcís Nonell i Sala Sabadell, 1842 - 1915

Fou el primer enginyer industrial que hi va haver a Sabadell, especialitzat en el funcionament de les màquines de vapor i la seva instal·lació. Són obra seva molts dels vapors sabadellencs construïts el segle passat. Afiliat al Partit Republicà Federal, fou regidor de l'Ajuntament durant la Primera República i la Restauració, i suplia les absències de Josep Vidal Campaneria en el període en què aquest fou alcalde. Fou professor de l'Institut de Segon Ensenyament dels Escolapis i de l'Escola Industrial. Es distingí per la seva participació en la lluita contra les quintes i en la campanya promoguda per aconseguir un establiment lliure de segon ensenyament."

"Narcisa Freixas i Cruells Sabadell, 1859 - Barcelona, 1926 Pedagoga, escriptora i compositora. Estudià música, solfeig i piano amb Joan Pujol, i posteriorment pintura i escultura amb Modest Urgell i Torquat Tassó. L'any 1908 fundà a Barcelona la institució Cultura Musical Popular. El 1905 publicà unes 'Cançons Infantils" que foren premiades a la Festa de la Música Catalana d'aquell any. Altres obres seves són 'Cançons catalanes' (1900) i una segona sèrie de 'Cançons infantils' (1908), que fou premiada als Jocs Florals de Girona. És autora de la sardana 'La festa de Roses' (1877). Al llarg de la seva vida va fer diverses conferències sobre pedagogia musical. Va escriure sardanes i també musicà peces de teatre infantil. L'any 1928 es va fer com a homenatge una edició de les seves obres."

"Can Torres del Pla

Masia encara existent que es troba al pla de Sabadell, prop d'on hi ha ara el camp d'aviació. La masia era petita i força antiga, però al segle XVIII es construí al seu costat una casa nova amb tres plantes i teulada de quatre vessants, que Bosch i Cardellach admirà i qualificà com la casa forana del terme de Sabadell més remarcable. Els Torres del Pla, pagesos forans, intervingueren força en la política de la vila. Pau i Pere Torres del Pla foren regidors el 1733 i el 1789 respectivament."

"Ramón Herrán y Torriente Liérganes 1883 - Madrid 1964

Notari. Delegat notarial del districte de Sabadell. La primera població on actuà com a notari fou a Elciego (Àlaba), després a Navarrete (Logronyo) i el Villar de Benaduf (València). L'abril de 1921 arribà a Sabadell on va viure durant 20 anys, fins que marxà a Barcelona l'any 1942 per anar a una notaria que li corresponia per torn d'antiguitat. Fou donat el seu nom a un passatge on ell havia comprat unes finques que estaven a mig construir. Les acabà i posteriorment les va vendre entre els anys 1940 i 1942."

"Pere Oliver i Salt Sant Llorenç Savall, 1789 - Sabadell, 1869

Durant el període en què fou alcalde Josep Vidal i Campaneria, es donà a un carrer de la Creu Alta el nom d'Oliver, presumptament en homenatge a Pere Oliver. Fou un dels impulsors de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, de la qual fou el primer director (1859-1869). Fou alcalde de Sabadell (1853-1857). El 1862 féu construir uns porxos a la seva casa de la Rambla, que constituïren una de les obres més sumptuoses amb què mai un particular ha honorat la ciutat."

"Antoni Ricart i Salas Sabadell, 1917 - 1983

Estudià a l'Escola Municipal de Música, tenia com a professors Josep Masllovet i Mateu Rifà. Als 16 anys entrà a formar part de l'orquestra American Jazz. El 1939 formà 'Ricart y su orquesta'. L'any següent reprengué els estudis d'harmonia amb Josep Masllovet i ingressà com a compositor a la Societat General d'Autors Espanyols. Formà diverses orquestres (Diamantes Ricart, 1947; Dixieland, 1960; Zafiros, 1965; Diamants Show, 1969), amb les quals recorregué amb gran èxit diverses poblacions catalanes i europees. Té nombroses obres escrites ('El chico del trombón', 'En primavera fue', 'Wamboly', etc.) i passen del centenar els arranjaments que realitzà."

"Antoni Oller i Biosca Terrassa, 1805 - Sabadell, 1877

Músic, compositor i pedagog. Mestre de capella a les esglésies parroquials d'Igualada, Terrassa i Sabadell. Primer fagot del Teatre Principal de Barcelona (1827-28) i de la Reial Capella de Madrid (1828-29). Baix de capella a la catedral de Toledo (1829-32) i baix cantant de la Reial Capella. Autor entre d'altres obres, de l'oratori 'El manto de la Virgen', l'any 1860, 3 misses de rèquiem, 1 salve, 1 missa dedicada a la patrona de Sabadell, 9 oficis de difunts, etc. Director de l'Escola de Música de Sabadell. Fundà una escolania que posà sota l'advocació de la Mare de Déu de la Salut. Fou el primer mestre seglar de l'Escolania de Montserrat. L'any 1925 l'Ajuntament, presidit per Esteve M. Relat i Corominas, li dedicà un carrer."

"Bartomeu Deganet Sabadell, segle XIV

Els Deganet foren pioners del tèxtil a Sabadell i constitueixen un primer exemple d'una dinastia familiar dedicada a aquesta activitat. Trobem documentats per primera vegada els Deganet l'any 1375, en el testament d'Arnau a favor del seu fill Guillem. Al segle XV se sap que Bartomeu Deganet tenia dos molins drapers prop del riu Ripoll, encara que en alguns moments eren dedicats també a moldre farina. L'any 1436 ja els feia anar el seu fill, anomenat igualment Bartomeu, el qual ja es dedicava exclusivament al tèxtil."

"Francesc de P. Clerch i Margall Sabadell, 1828 - Barcelona, 1900 Eclesiàstic, científic i escriptor. Als 18 anys va ingressar al noviciat de les Escoles Pies de Moià i més tard va ampliar els estudis a Albarracín. Fou destinat a l'ensenyament al col·legi dels Escolapis de Sant Antoni de Barcelona. Posteriorment va romandre trenta anys a Cuba, dedicat a l'ensenyament a les Escoles Pies que es crearen en aquella illa, i fou rector de diverses escoles. Destacà especialment en el camp de les Ciències Naturals. L'any 1886 fou nomenat Assistent General d'Espanya i tornà l'any següent a la Península, on residí primer a Sevilla i anys més tard a Barcelona, fins a la seva mort. És autor del 'Catálogo de minerales de la Isla de Cuba' i del 'Reglamento para la Pía Unión de madres catòlicas', entre d'altres obres."

"Àngel Rodamilans i Canals Sabadell, 1874 - 1936

Eclesiàstic i músic. Als sis anys ingressà a l'Escolania de la Puríssima Concepció i tres anys més tard ho feia a la de Montserrat, on aconseguí una bona formació en piano, orgue i composició. Als 12 anys ingressà al seminari i fou ordenat sacerdot l'any 1901. Durant vuit anys, fou organista del monestir de Pueyo (1890-98). Fou director de l'Escolania de la Puríssima Concepció i mestre de capella d'aquesta parròquia. És autor de nombroses composicions, entre les quals destaquen una missa de difunts, una 'Missa in honorem Sanctae Caeciliae' i una 'Salve montserratina'. Musicà poemes de Jacint Verdaguer. L'any 1923 ingressà al monestir de Montserrat, on es dedicà a l'ensenyament dels escolans i fou prefecte de disciplina i professor de música. Morí assassinat l'any 1936."

"Lluís Rodés i Pou Sant Quirze de Safaja, 1862 - Castellar del Vallès, 1923 "Escolapi. Als 17 anys va ingressar al noviciat de les Escoles Pies de Moià, on dos anys més tard fou consagrat amb els vots simples. En aquell moment li fou confiat l'ensenyament primari del col·legi de Santa Anna de Mataró. Posteriorment anà a ampliar els estudis a la Casa Central de l'Escola Pia de Lleó. L'any 1887 acabà la carrera i l'any següent fou ordenat sacerdot a Barcelona. Fou destinat a l'Escola Pia de Sabadell, on durant més de trenta anys estigué dedicat a l'ensenyament. Posteriorment fou nomenat rector del col·legi de l'Escola Pia de Castellar del Vallès, on va residir fins a la seva mort."

"Francesc Sallarès i Salt Sabadell, 1838 -1901

Escolapi. Estudià filosofia i matemàtiques a l'Escola Pia de Moià i més tard fou docent a Barcelona, Reus i Terrassa, on tingué d'alumnes Puig i Cadafalch, Àngel Guimerà i Felip Pedrell. L'any 1909 va tornar a Sabadell on fou professor de l'Escola Pia i, posteriorment, rector de l'any 1875 al 1879, període durant el qual es produí la concòrdia entre l'ajuntament i l'Escola Pia. Posteriorment passà uns anys a Mataró, d'on tornà a Sabadell i hi residí fins a la seva mort. Fou un gran pedagog i destacat escriptor i orador."

"Patro Agulló i Soler Penàguila, 1909 - Sabadell, 1966

Nascuda al poble de Penàguila (comarca de l'Alcoià) va venir amb els seus familiars a viure a Sabadell al començament de la dècada de 1920. Modista de professió, va fundar una escola nocturna per a noies treballadores. Fou promotora activa de la construcció de la parròquia de Can Rull, on a més va organitzar diverses activitats (equip de futbol, caramelles, colònies d'estiu, etc.). La família, la ciutat de Sabadell, la parròquia de la Puríssima i sobretot Can Rull van ser els seus principals camps de treball. Va destacar al llarg de la seva vida pel seu ajut i solidaritat amb aquells que més ho necessitaven i ho va fer amb una gran generositat i naturalitat."

"Can Viloca

Masia situada a la Creu de Barberà i que pertany al terme de Sabadell des de l'any 1954. El segle XI, apareix anomenada com la Sala o mas Sasala i és coneguda com a Can Viloca des de 1870. L'edifici actual és dels segles XVI-XVII amb ampliacions fetes posteriorment. Té els fonaments i els baixos de les parets de pedra, i s'hi poden observar elements gòtics com la finestra geminada amb arcs de mig punt que es troba al mig de la façana. Actualment, es troba envoltada de blocs de pisos."

"Pau Abad i Piera Sabadell, 1896 - 1981

Industrial i inventor. Va treballar en la mecànica de precisió aplicada als instruments tèxtils, als automòbils i a la construcció d'eines mecàniques. Fou un dels pioners de l'enginyeria electrònica a Catalunya. El 1924 fundà una fàbrica d'aparells de ràdio. El 1930 patentà un aparell de transmissió d'imatges i fotografies a distància mitjançant la ràdio, que va aportar una sèrie de millores respecte als existents a l'època. La seva amistat amb Enric Calvet i Homer Teixidó el vinculà amb l'emissora EAJ-15 de Ràdio Associació. La seva carrera a la radiodifusió es va veure estroncada per la guerra civil, després de la qual va tornar al seu antic ofici."

"Pau Colomer i Oliver Sabadell 1852 - 1911

Industrial tèxtil, escriptor i promotor de la nostra cultura. Fou un dels fundadors del Centre Català de Sabadell. Fou el primer president de l'Orfeó de Sabadell. Organitzà, essent president del Centre Català, el primer concurs biogràfic de fills il·lustres de Sabadell, celebrat la nit del 2 d'agost de 1890, en la inauguració del Saló de Sessions de l'Ajuntamet. Gran orador, pronuncià un cèlebre discurs en la proclamació del pare Josep de Calassanç Casanovas com a fill il·lustre de la ciutat. Formà part de la Junta de la Unió Catalanista durant l'elaboració de les Bases de Manresa."

"Pau Vila i Dinarés Sabadell, 1881 - Barcelona, 1980

Geògraf. Fundador i impulsor de les escoles geogràfiques catalana, veneçolana i colombiana. Fundador de l'Escola Horaciana, l'any 1905. La seva gran obra és la 'Divisió Territorial de Catalunya' feta entre els anys 1932 i 1937. Durant aquests anys fou catedràtic de l'Escola Normal de Mestres i de l'Institut d'Estudis Comercials. Després de la guerra civil, s'exilià a Amèrica (Colòmbia i Veneçuela), on continuà la seva tasca pedagògica. Tornà a Catalunya l'any 1961. Publicà al llarg de la seva vida més de cent vint-i-cinc llibres, entre els quals destaquen 'La Cerdanya', 'Nueva Geografía Colombiana', 'La geografía física y astronómica' i 'Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps'. Ha estat Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1976), Medalla d'Or de les ciutats de Barcelona i Sabadell, doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Societat Catalana de Geografia."

"Pere Gomar Sabadell, segle XIV

Teixidor. En l'últim terç del segle XIV, apareix documentat Pere Gomar com a teixidor. És potser el primer teixidor conegut a la vila de Sabadell, el qual solia treballar per encàrrec dels paraires, a qui venia els draps."

"Miquel Arimon i Marcé Sabadell 1882 - l'Arrabassada 1936 "Industrial tèxtil. Treballà des de jove en aquesta indústria i amb els anys es convertí en industrial i s'especialitzà en la branca de la corderia. Fou regidor municipal durant el període en què Esteve M. Relat fou alcalde de Sabadell, però a causa de les seves obligacions professionals no pogué exercir aquest càrrec durant gaire temps. L'any 1936, uns mesos després que esclatés la Guerra Civil, fou detingut, empresonat i posteriorment assassinat a la carretera de l'Arrabassada el 22 de novembre d'aquest mateix any."

"Pere Monistrol i Masafret Sabadell 1894 - 1972

Futbolista local i fotògraf. Un dels millors jugadors de futbol que ha tingut el Centre d'Esports Sabadell. El 1909, quan tan sols tenia 15 anys, debutà en l'equip del Sabadell. Durant molts anys fou el jugador més jove de la Lliga Catalana de Futbol. Va formar part de la Selecció Catalunya. Als 24 anys abandonà la pràctica del futbol i es dedicà professionalment a la fotografia, activitat en la qual aconseguí també un gran prestigi. L'any 1948 tingué un notable èxit amb les seves fotografies a la International Exhibition of Pictorial Photography, de Dublín."