"Antoni Pérez Moya València 1884 - Barcelona 1964 Mestre compositor, divulgador d'obres religioses i populars. Director i fundador de moltes corals i orfeons (coral de la presó cel·lular, de la casa provincial de la Caritat, de l'Orfeó de Sants, de l'Orfeó de la Universitat). Als 4 anys es va traslladar de València a Barcelona, i la seva tasca principal era a la baílica de la Mercè, on entrà d'escolà el 1895, passà a organista el 1902 i a mestre de capella el 1942. Compositor de la salve i l'himne de la Mare de Déu de la Salut, li fou atorgada la Creu d'Alfons el Savi. El 1960 se li dedicà un carrer a la Creu de Barberà que havia estat dedicat abans a Anselm Clavé."
"Joan Picañol i Aldavert Monistrol de Calders, 1853 - Sabadell, 1930 Forner d'ofici. Després d'haver viscut a Sabadell s'instal·là amb la seva família a la Creu Alta el 1887. Era l'alcalde de Sant Pere de Terrassa en el moment de la seva segregació i repartiment entre Sabadell i Terrassa el 1904. Per aquest motiu formà part de l'Ajuntament de Sabadell i de la Comissió de liquidació de béns del municipi suprimit. Fou tinent d'alcalde de l'Ajuntament presidit per Pere Viloca i Comadran. El carrer ja duia aquest nom abans del 1904 perquè un Picañol, probablement el seu pare, fou el primer propietari que s'instal·là al carrer."
"Manuel Folguera i Duran Sabadell, 1867 - Barcelona, 1951 Enginyer i polític. President de la Unió Catalanista i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. El 1900 va presidir la comissió que fou rebuda per la reina i que li exposà les reivindicacions catalanes. El 1909, quan era diputat provincial de Barcelona, va presentar un primer projecte de Mancomunitat, que resultà essencial per a l'aprovació final de la institució. Va expresar el seu pensament radical catalanista a 'Lo Catalanista' de Sabadell (1887-95), 'L'Arc de Sant Martí', 'Renaixement' i 'Calendari Català' de Manresa, entre altres publicacions."
"Francesc Joncar i Querol Sabadell, 1742 - Girona, 1833 Eclesiàstic i músic. S'inicià en el món de la música durant els seus primers estudis, fets a l'Escolania de Montserrat. Fou un excepcional organista i compositor, que va deixar una gran quantitat d'obres musicals. Fou reconegut com un dels millors mestres de capella de la seva època i va exercir com a organista a Santa Maria del Mar a Barcelona i a les catedrals de Girona i Toledo. La venda dels seus béns deixats en herència a l'Hospital i a la Casa de Beneficència va fer possible pagar les obres de la construcció de l'Hospital del Taulí."
"Rafael Durancamps i Folguera Sabadell 1891 - Barcelona 1979 "Pintor. Fou un dels més destacats exponents de l'art sabadellenc en la primera meitat d'aquest segle. Fou deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir, el qual influí en el colorit de la seva primera època. El 1926 va fer una estada a París, on canvià la seva concepció de l'art i s'inicià cap a un realisme escèptic. Els seus temes preferits eren les natures mortes i els paisatges. Durancamps va mantenir una constant oposició a l'art d'avantguarda i es mantingué allunyat de les influències que les variants tendències de l'art anaven produint la llarg de la seva vida. Algunes de les seves obres són al Museu d'Art de Sabadell."
"Ramon Jové i Brufau Sabadell, ? - Barcelona, 1936 Dirigent local de la Unió Socialista de Catalunya. Fou una de les primeres víctimes de la guerra civil, mort a la plaça de Catalunya de Barcelona el 19 de juliol de 1936, quan s'enfrontava als insurrectes. El 1929 fundà, junt amb altres, l'editorial sabadellenca Edicions La Fona, dins la qual, l'any 1930, publicà el seu llibre 'L'ideal obrer, la democràcia i l'anarquisme'. En aquest llibre, Jové exposà la seva opinió sobre els anarquistes i la democràcia, la qual, segons ell, mai no podria implantar el socialisme i considerava que calia formar els futurs dirigents amb capacitat constructiva. Fou col·laborador del setmanari 'El Federal'."
"Josep Regàs i Ribera Barcelona, 1804 - Sabadell, 1875 Eclesiàstic. Arribà a Sabadell l'any 1842 procedent de Barberà del Vallès. Fou ecònom i posteriorment rector, l'any 1848, de la parròquia de Sant Feliu. Va fer construir les dues campanes majors del campanar. Fou fundador de les Conferències de Sant Vicenç de Paül. Tingué una destacada intervenció per tal que el general Concha no entrés a Sabadell amb les seves tropes l'any 1854 i també en el mateix any, durant l'epidèmia de còlera que patí la nostra ciutat, posà de manifest el seu gran humanitarisme. Participà activament en les Juntes Instrucció Primària, la Casa de la Caritat, el cementiri municipal i la Caixa d'Estalvis de Sabadell. De l'any 1859 al 1875 fou vicepresident d'aquesta institució."
"Ricard Marlet i Saret Sabadell, 1896 - Matadepera, 1976 "Dibuixant i gravador, especialitzat en el treball amb boix. Fou col·laborador de l''Almanac de les Arts' l'any 1925. Va fer xilografies per a "L'aire daurat" de Marià Manent i per a una edició del Quixot que havia portat a terme la Societat de Bibliòfils de Nova York el 1993. L'any 1937 va dissenyar el paper moneda de l'Ajuntament de Sabadell. Destacà també com a pintor. Utilitzà les tècniques del fresc i el tremp d'ou. Realitzà algunes obres, especialment decoracions murals, com la del Saló de la Caixa d'Estalvis de Sabadell i les capelles de residències privades. És autor d'un magnífic joc de figuretes de pessebre."
"Joan Prat i Esteve Sabadell, 1904 - Viena, 1971 Escriptor, conegut amb el pseudònim d'Armand Obiols. Formà part de la Colla de Sabadell. Fou col·laborador del 'Diari de Sabadell' i un dels creadors d'Edicions La Mirada. Féu també de corresponsal a 'La Veu de Catalunya', 'La Publicitat' i fou redactor de 'La Nau'. Utilitzà diferents pseudònims. En els anys 1938 i 1947 va ser redactor en cap de 'La Revista de Catalunya'. L'any 1939, acabada la Guerra Civil, s'exilià. Fou considerat un gran escriptor en potència, però a causa del seu esperit crític no va publicar cap llibre durant la seva vida. L'any 1973 foren publicats els seus 'Poemes' els quals representen una de les màximes expressions del noucentisme."
"Ricard Simó i Bach Sabadell, 1911 - 1991 Historiador i biògraf. Va treballar com a barber i viatjant de teixits. De formació autodidacta, és autor de centenars de biografies publicades al 'Diari de Sabadell' i dels llibres '100 sabadellencs als nostres carrers', 'Sabadellencs morts en l'exili' i '63 dones sabadellenques dignes de recordar'. Cal destacar la gran importància del seu arxiu, on es troben aplegades milers de fotografies, currículums i una gran quantitat de testimonis relatius als personatges que biografià. Molt vinculat a la vida cultural de la ciutat, fou membre actiu de diferents associacions (Fundació Bosch i Cardellach, Museu d'Història, Òmnium Cultural, etc.)."
"Antoni Riera i Villaret Sabadell, 1865 - Barcelona 1931 Metge. Catedràtic d'anatomia humana a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Presentà la primera tesi doctoral a l'Estat espanyol sobre un tema radiològic. Durant dos anys (1897-99) fou director de la revista "La Medicina científica en España" i posteriorment va fundar "El Eco de las Clínicas". L'any 1907 fou delegat per l'Acadèmia Mèdico-Farmacèutica de Barcelona per estudiar el còlera a València. Traduí al castellà el tractat d'anatomia humana del metge francès Lleó Testut. L'any 1888 va publicar el "Primer diccionario completo Volapük-Español y Español-Volapük". El volapük fou una llengua artificial que tingué gran predicació fins a la vinguda de l'esperanto."
Cardona: "Antic llinatge català que fou durant tot el segle XIII una de les tres cases nobiliàries que compartien el senyoriu de la nostra vila. Varen substituir en aquest domini la família dels Jorba. Tenien com a representant del seu poder sobre la vila un batlle que cobrava els rèdits que els sabadellencs, com a vassalls, havien de pagar. Foren batlles dels Cardona, Arnau i Berenguer de Vilanova, Berenguer Solvany i Arnau Ajac. El 1274 en Ramon Folch de Cardona, que es trobava a Sabadell, va ser embargat de tots els seus béns pel rei Jaume I perquè no l'havia volgut ajudar en la guerra contra els sarraïns. Ja abans del 1301 els Cardona foren substituïts en el senyoriu de la vila per Garxí de Pera, que sembla que era senyor del Castell de Gallifa."
"Josep Maria Arnella i Gallego Barberà del Vallès, 1918 - 1945 Periodista i escriptor. De molt jove participà en les activitats culturals de la seva ciutat, fou col·laborador del Centre Cultural Avenç i de la Biblioteca de Barberà del Vallès. Durant la seva joventut milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Com a periodista, fou director del periòdic 'Sabadell' de l'any 1941 al 1945. Va ser un dels primers membres de la Fundació Bosch i Cardellach. Tot i ser fill de Barberà, la major part de la seva vida professional, intel·lectual i social es desenvolupà a Sabadell. Participà en diverses activitats, com l'organització de la Festa de les Lletres l'any 1943."
"Rifós Antic llinatge català que va arribar a la ciutat el segle XIV. La seva procedència no és del tot coneguda, encara que, segons la tradició sabadellenca, tenia el seu origen a Alemanya. Els Rifós ocuparen amb freqüència el càrrec de jurat de la població. L'any 1901 va ser enderrocada la casa dels Rifós, que per un cantó mirava a la plaça i per l'altre tancava a mà esquerra l'entrada del carrer Alt del Pedregar. Era una de les cases més típiques del Sabadell antic. Un dels integrants més coneguts d'aquest llinatge fou Feliu Rifós, que el 1770 regalà a Sabadell unes relíquies de Sant Germà."
"Antoni Casanovas i Bosch Sabadell, 1795 - Barcelona, 1867 "Fou alcalde en diverses ocasions. Empresari tèxtil, fou creador d'un dels més puixants establiments que hi va haver a Sabadell, l'anomenat vapor de Can Rovira, del carrer de la Concepció. El 1863, junt amb altres empresaris, va crear l'Institut Industrial de Sabadell. Va ser un dels promotors de la creació d'un teatre a la ciutat, construït on ara hi ha el cinema Principal. El 1859 va erigir al carrer de Sant Antoni el casal que posteriorment hauria de servir d'estatge al jutjat de primera instància, a la Caixa d'Estalvis, a l'Escola Industrial i, ara, al Museu d'Història. El 1868 s'obrí el carrer de Casanovas".
"Antoni Roca i Ancàs Gironella, 1808 - Sabadell, 1890 Industrial tèxtil, fou director de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, un dels fundadors del Banc de Sabadell, president del Cercle Sabadellès el 1858 i alcalde de l'Ajuntament de Sabadell de 1857 al 1859. Durant el seu mandat es va encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Bernadet que projectés una nova casa del comú, de la qual es posà la primera pedra el 26 de desembre del 1858. El projecte fracassà i el 1896 se li donà el seu primer servei fent-lo mercat. Aquesta casa del comú hauria d'haver estat al lloc on hi va haver l'hostal de la vila."
"Rogelio Soto i Alias Cardeña, 1933 - Sabadell, 1983 Al seu poble natal fou jornaler, raó per la qual no pogué anar a escola. Malgrat això, aprengué a llegir i escriure a casa seva. Emigrà a Sabadell el 1956, on entrà a treballar al sector de la metal·lúrgia i, més endavant, al de la construcció, com a autònom. El 1964 s'afilià al PSUC i poc després fou president de l'Associació de Veïns d'Espronceda, el seu barri, càrrec que assumí força anys. Durant la darrera etapa del franquisme i la transició fou destacat líder del moviment ciutadà i obrer. Morí a Sabadell a causa d'una greu malaltia el 1983."
"Gabriel Clausellas i Aymerich Sabadell, 1883 - 1928 Arxiver municipal. Féu els seus primers estudis a l'Escola Pia. Ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona on, el 1906, fou ordenat sacerdot. El 1910 li fou encomanada la càtedra de llatí del Seminari Conciliar de Barcelona, que abandonà el 1916 per raons de salut. El 1924, després d'estudiar la documentació relacionada amb el Santuari de la Salut, fou nomenat arxiver cronista de la ciutat a petició de l'alcalde Relat. Va ordenar l'Arxiu Històric de Sabadell. A proposta seva l'Ajuntament va comprar la capella de Sant Nicolau. Excel·lent escriptor, va ser un gran especialista en llatí."
"Josep Romeu i Sans Sabadell, segle XIX Fou alcalde de Sabadell, des del 1861 fins al 1864, per nomenament reial. Durant el període de mandat, la ciutat experimentà un creixement urbà molt considerable: adquisició de terrenys per a la construcció del cementiri, construcció del pont de la Salut i de la carretera de Sentmenat a Caldes. Portà a terme l'enllumenat de gas a Sabadell, comprà terrenys per a la construcció i la instal·lació de l'escorxador municipal i acabà el traçat dels carrers de Bilbao i de Quevedo. L'any 1886, l'ajuntament presidit per Joan Vivé i Salvà acordà donar el nom de Josep Romeu i Sans a un carrer de la ciutat."
"Joan Sallarès i Castells Sabadell, 1893 - 1971 Escriptor, poeta, llibreter i editor. Col·laborà com a crític d'art al 'Diari de Sabadell', la 'Revista de Sabadell', 'Sabadell Federal', 'L'avenir' i 'Garba'. És autor dels llibres 'Flames d'amor i pietat', 'Contra el teatre català d'avui', 'Ideari cívic', 'Jardí de nois i noies,' 'D'impremtes i impressors a Sabadell' i 'A l'ombra del campanar', entre altres obres. Va publicar un interessant vocabulari d'excursionisme. Fou un freqüent col·laborador de Joan Costa i Deu en la Biblioteca Sabadellenca. És autor del pròleg de la primera edició del llibre 'Elements d'història de Sabadell' de Miquel Carreras i Costajussà."
"Joan Sallarès i Marra Sabadell, 1811 - 1883 Industrial tèxtil. Pare de l'industrial sabadellenc Joan Sallarès i Pla. L'any 1830 fou nomenat alcalde de Sabadell per la Reial Audiència de Barcelona. Va ser el suplent del primer jutge municipal que hi va haver a Sabadell, quan l'any 1855 fou reformada la justícia dels pobles. De l'any 1868 al 1872 fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell. Fou un dels dotze fundadors de l'Institut Industrial de Sabadell, l'any 1863, i també participà en la fundació del Banc de Sabadell, l'any 1881. Com el seu fill, fou destacat defensor de les doctrines proteccionistes. Va ser diputat provincial. També va ser condecorat per Amadeu I. El 1884 es dóna el nom al carrer."
"Joan Sallarès i Pla Sabadell, 1845-1901 Industrial tèxtil. President del Gremi de Fabricants (1885-86 i 1891-92). Exercí diversos càrrecs a la Caixa d'Estalvis de Sabadell. Fundador i primer president de la Cambra de Comerç i de la Lliga Nacional de Productors. President del Foment del Treball Nacional (1897-98). Fou nomenat regidor de finances de l'ajuntament provisional de Sabadell l'any 1868. És autor dels llibres 'Las ocho horas', 'El trabajo de las mujeres y los niños', 'Algo sobre la cuestión obrera'. Intervingué en la reforma aranzelària de 1892. Fou diputat a les Corts espanyoles. És considerat un dels representants més desacats del proteccionisme. El govern de Portugal el distingí amb la Gran Creu de Vilaviçosa."
"Cebrià Cabané i Bril Sabadell 1884 - 1956 Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Sabadell i posteriorment al Conservatori del Liceu de Barcelona, on, en acabar el darrer curs, li fou concedida la medalla de plata amb corona d'or. El 1904 fou nomenat sotsdirector de l'Orfeó de Sabadell i mestre de música de la secció de nois. L'any 1909 fou nomenat per l'Ajuntament mestre director de l'Escola de Música i l'any següent s'encarregà de la reorganització de la Banda Municipal de Música. Pels anys 20, actuà de pianista i director del Quintent Imperial i del Quintet Padró. A partir de 1940 actuà amb l'Orquestra dels Muixins i el 1948 ingressà novament a l'Orfeó de Sabadell. Va escriure diverses composicions i sardanes."
"Josep Salvany i Oller Sabadell, 1780 - Seva, 1849 Historiador i alcalde de Sabadell. Féu estudis de Filosofia i Lletres al Seminari Tridentí de Barcelona i de Jurisprudència a la Universitat de Cervera. Tornà a Sabadell i es féu càrrec dels assumptes del despatx del seu pare. És autor del llibre 'Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell'. L'any 1818 fou nomenat síndic de l'Ajuntament de Sabadell i posteriorment secretari. El 1828 fou nomenat alcalde de la ciutat. Fou diputat provincial durant el període 1837-40. Fou honorat amb el qualificatiu de sabadellenc il·lustre pels seus mèrits intel·lectuals i cívics."
"Josep Santanac Sabadell, segle XIX Du aquest nom perquè va ser el primer propietari que edificà en aquest carrer. Josep Santanac, de Sabadell, després de rectificar el curs del corrent, féu construir un pont a la Riereta, que executà pel juliol de 1882 Gabriel Batllevell. El 1883 Santanac ja començà a edificar-hi amb el permís de l'Ajuntament de Sant Pere deTerrassa, a què pertanyia Hostafrancs."
"Antoni de P. Avellaneda i Manaut Sabadell 1895 - 1952 Escriptor, funcionari municipal i teòric tèxtil. Fou un dels fundadors de la revista 'Fulla Salau' i col·laborà, entre d'altres publicacions, a l'Almanac de les Arts', 'La Veu de Catalunya' i el 'Diari de Sabadell'. L'any 1922 entrà a l'Ajuntament com a funcionari. Dissenyà la bandera municipal i inicià una campanya de vacunació i tractament antiràbic en una època en què aquesta malaltia tenia una gran incidència. Fou un dels fundadors i col·laborador de l'Escola d'Orientació Professional, cofundador i membre de la Fundació Bosch i Cardellach i un dels fundadors de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell."
"Santiago Segura i Burguès Sabadell, 1878 - València, 1918 Promotor artístic. Nebot de Marian Burguès, va continuar el seu negoci del Faianç Català i el convertí en una important galeria d'exposicions. L'any 1915 fundà a Barcelona les Galeries Laietanes. Completà la seva cadena d'establiments artístics amb la La Basílica i La Pinacoteca. Fou promotor de revistes com 'La Cantonada', 'Picarol', 'Revista Nova' i 'Vell i Nou'. Va ser un dels grans promotors de l'art noucentista català. Una gran part de la seva important col·lecció d'art català fou llegada per la seva vídua, Maria Cladelles, al Museu de Sabadell, l'any 1943."
"Joep Sardà i Gavaldà Sabadell, 1813-1880 Advocat, historiador i escriptor. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i un cop acabada la carrera es va establir a Sabadell. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona. L'any 1858 va ser nomenat secretari de l'ajuntament, càrrec que exercí set anys, durant els quals fou també cronista de la vila. És autor, juntament amb Agustí Rius i Borrell, del llibre 'Guia històrica, estadística i geogràfica de Sabadell' (1867). Va fer diverses traduccions de llibres francesos de dret i jurisprudència, amb Feliu Vilarrúbias, entre els quals destaca 'Las leyes civiles en su orden natural'."
Colla de Sabadell: "Grup d'intel·lectuals que actuà durant els anys 20 i 30 format per joves de Sabadell: Joan i Antoni Oliver, els germans Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Joan Garriga, Antoni Vila Arrufat, Miquel Carreras, Lluís Parcerisas... Volien provocar la ciutat, mig adormida culturalment, mitjançant l'humor, la sàtira i la ironia, sobretot a través d'escrits al 'Diari de Sabadell'. La seva primera obra literària conjunta fou 'L'any que ve', que editaren a la seva editorial pròpia La Mirada. Aquest llibre alarmà la ciutat fins al punt de prendre'l per una presa de pèl. Potenciaren també el teatre (portaren García Lorca amb 'Bodas de Sangre') i la música. Fou iniciativa seva, personalitzada en Lluís Parcerisa, l'Associació de Música, que proliferà arreu de Catalunya i portà a Sabadell figures de la música com Wanda Landowska, Pau Casals, Rubinstein, Sauer i Andrés Segovia."
"Teresa Claramunt i Creus Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931 Dirigent obrera i sindicalista. Obrera del ram tèxtil. El 1884 organitzà a Sabadell un grup anarquista, influïda per l'enginyer Tarrida del Màrmol. A conseqüència dels atemptats anarquistes, fou detinguda (1893 i 1896). Pel febrer del 1902 féu una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram metal·lúrgic, que va ser un factor de gran importància per a la vaga general de Barcelona d'aquell mes. Fou detinguda novament després de la Setmana Tràgica (1909). Confinada a Saragossa, contribuí a organitzar el moviment anarco-sindicalista aragonès. El 1924 tornà a Barcelona, on una paràlisi l'allunyà de la vida pública fins a la seva mort. Fou una pionera del feminisme."
"Pere Turull i Sallent Sabadell, 1796 - 1869 Industrial i polític. Personalitat molt representativa de la burgesia catalana del segle XIX. Alcalde de Sabadell i dues vegades diputat a Corts. Durant la Primera Guerra Carlina fou cap de la milícia nacional de Sabadell. Va ser un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, de la qual fou tresorer. Participà també en la fundació de la Casa de la Beneficència, el Cercle Sabadellès i l'Institut Industrial de Sabadell. Contribuí de forma notable a la transformació industrial de la ciutat i a convertir-la en la capdavantera de la indústria tèxtil llanera a l'Estat espanyol. Construí l'any 1850 el vapor de la Creueta, una de les fàbriques de més importància de l'època."
"Miquel Ustrell i Serrabogunyà Sabadell, 1850-1924 Propietari agrícola. De molt jove es va iniciar en el treball agrícola. Era propietari de la masia de Ca n'Ustrell. Intervingué activament contra la plaga de la fil·loxera i a favor de la modernització i la mecanització de les tasques agrícoles. Fou un dels principals promotors de la carretera que uneix Sabadell amb Matadepera. En terrenys de la seva propietat, foren trobades restes d'una necròpolis i d'un poblat romà i moltes d'aquestes peces es troben al Museu d'Història de Terrassa perquè en aquella època Sant Julià d'Altura, que és on es trobaren, formava part del municipi de Sant Pere de Terrassa."
"Valentí Almirall i Llozer Barcelona, 1841- 1904 Polític i escriptor teoritzador de la doctrina catalanista. Actuà intensament en la vida pública del Principat. Va intervenir en la creació de l'Escola Industrial i Mercantil de Sabadell, de la qual va ser director i va dimitir quan va caure la República. El 1886 publicà la seva obra cabdal, 'Lo Catalanisme', que era una primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista en el període regionalista del moviment. Va ser director de diverses publicacions ('El Federalista', 'El Estado Catalán'). El 1885 fou redactor ponent de 'Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya' o 'Memorial de greuges' i es traslladà a Madrid com a membre de la comissió que la lliurà al monarca."
"Pere Joan Vallcorba Sabadell, 1654 - segle XVIII Conseller de la vila de Sabadell el 1715, fuster d'ofici, fou tancat a la presó militar de Barcelona a causa del crescut deute que tenia Sabadell per no poder pagar les quinzenades, que eren les contribucions imposades per Felip V a la fi de la guerra de succeció. Així, al llibre d'actes del consell de la Universitat de la vila i terme de Sabadell, el 17 d'agost del 1715, poden llegir: '...Primo fonch deliberat que attes y considerat que se ha capturat al Sr. Conseller Pere Joan Vallcorba y sel ne han aportat en Bacelona y aquell han tancat an al baluart de mitg jorn entre los soldats fins y atant que esta vila haja satisfet sinch centes y tantas lliuras que deu de les quinzenades...' "
"Josep Vidal i Campaneria Terrassa, 1830 - ?, 1893 Alcalde de Sabadell. Es traslladà a Sabadell durant la seva joventut i treballà més tard com a pouaire. El 16 de gener de 1870, per mitjà d'eleccions populars, fou elegit alcalde del Sabadell, càrrec que va exercir fins a finals de gener de 1872. Des de l'alcaldia va defensar amb fermesa el pla urbanístic de Sabadell realitzat per l'arquitecte F. Daniel Molina, que havia estat presentat l'any 1868. Fou alcalde en els anys de conflicte entre l'Ajuntament i els Escolapis. Anteriorment va formar part, com a vocal, de la Junta Revolucionària que ocupà l'Ajuntament el 30 de setembre de 1868."
"Antoni Vila Arrufat Sabadell, 1894 - Barcelona, 1989 Pintor i gravador. Fill i deixeble de Joan Vila i Cinca. Es formà a la Llotja barcelonina i al Círculo de Bellas Artes de Madrid. Pensionat per l'Ajuntament de Sabadell, anà a París i Itàlia. Partí d'un realisme directe i anà evolucionant. El 1922 i el 1932 exposà individualment a Barcelona, alhora que participà en altres exposicions col·lectives. A la postguerra concorregué a l'Exposició d'Art Sacre de Vitòria i a la Biennal de Venècia. Obtingué diversos i altíssims premis. Conreà també la pintura mural, amb obres al santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell, Terrassa, Sant Sebastià de Montmajor, El Escorial i Barcelona, on decorà la Sala de la Ciutat de l'ajuntament. Fou catedràtic de gravat a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona des del 1949, acadèmic de Sant Jordi i corresponent de Sant Ferrnando. Li foren concedides la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la medalla al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona i la medalla de la ciutat de Sabadell."
"Baldona Peça de terra que termeneja amb el riu Ripoll, sota el lloc conegut amb el nom de les Tres Creus, segons document de 1695. Anteriorment, el tros havia rebut el nom de Pas de Granollers."
"Francesc Oromir Sabadell, segle XV Paraire i propietari el 1446 d'un molí cremat, participà molt activament en la vida política de la vila i tingué diversos càrrecs dins el consell de la Universitat de Sabadell. Creà una saga important de cavallers dins la vila, que s'extingí el segle XVI. En Francesc Oromir protagonitzà un fet no gaire honorable: el 1460 la universitat decidí acabar la instal·lació de les fonts de la vila. En total havia de tenir tres fonts, de les quals ja n'hi havia una al portal de Manresa i una altra a la plaça Major. La darrera es volia instal·lar a la part de baix de la vila per repartir millor les aigües. Aquest projecte va ser contradit, en principi, per tres persones, una de les quals era en Francesc Oromir, que volia la font davant casa seva, al carrer de Samuntada."
"Joan Vila i Cinca Sabadell, 1856 - Sant Sebastià de Montmajor, 1938 "Pintor. Influí molt directament en la formació de molts pintors sabadellencs. Fou un dels fundadors, l'any 1877, de l'Acadèmia de Belles Arts. Fou professor de dibuix i pintura a l'Escola Pia, l'Escola del Treball i a l'Escola Industrial, de la qual fou sotsdirector. Va ser vicepresident de l'Ateneu Sabadellenc i membre honorari del Museu de la Ciutat. Contribuí a la creació d'una junta de Museus arran de les troballes fetes en unes excavacions amb Vicenç Renom a la Salut. Com a pintor, fou un gran aquarel·lista, d'una tècnica perfecta i un paisatgista d'un naturalisme molt expressiu."
"Josep Corominas i Humbert Sabadell, 1797 - 1874 "Industrial tèxtil. S'inicià en el treball tèxtil al costat del seu pare i amb altres paraires de la ciutat. L'any 1820 es va establir pel seu compte i amb el pas dels anys anà engrandint la seva indústria. Amb la incorporació dels seus fills Joan Baptista i Zenon i del seu gendre Salvador Salas i Carol, formaren l'empresa Corominas, Salas y Cía. La fàbrica construïda l'any 1857 resultà insuficient amb els anys, a causa del creixement de l'empresa, i això féu que l'any 1881 es creés un altre edifici industrial conegut popularment com Ca l'Esmolet."
"Feliu Vilarrúbias i Busquets Sabadell, 1812-1884 Advocat i alcalde de Sabadell. Estudià Dret i Teologia a la Universitat de Cervera. Finalitzada la carrera d'advocat, es va establir a Sabadell. Fou designat pels seus companys representant al Congrés Català de Jurisprudència. Col·laborà en els periòdics barcelonins 'El Vapor' i 'El Telégrafo', i publicà, l'any 1856, el llibre 'L'autoritat i la llibertat en harmonia'. Va fer diverses traduccions de llibres francesos de dret i jurisprudència amb Josep Sardà i Gavaldà, entre els quals destaca 'Las leyes civiles en su orden natural'. Intervingué directament en la constitució de la Societat de la Mina d'Aigües i en la fundació de la Casa de la Caritat. Durant els anys 1860-64 fou diputat provincial, període en el qual aconseguí que s'obrís la construcció de la carretera de Sabadell a Sentmenat, un cop construït el pont sobre el Ripoll. Fou alcalde de Sabadell els anys 1867 i 1868."
"Xavier Sanahuja i Forgas Sabadell, 1897 - Logronyo, 1959 Republicà federal. Tingué el grau d'oficial durant la Segona República. Intervingué en els fets de Prats de Molló, l'intent d'invasió militar de Catalunya dirigit per Francesc Macià i Estat Català. Va publicar un llibre 'I de Prats de Molló a la Generalitat', una visió crítica dels fets que va aixecar molta polèmica."
"Joan Costajussà i Deu Sabadell 1883 - Gènova 1938 Periodista. Féu els estudis escolars a l'Escola Pia. Va ser director del 'Diari de Sabadell', del setmanari 'Catalunya', portaveu de la Lliga Regionalista i redactor en cap de 'La Veu de Catalunya'. Fundà la 'Biblioteca Sabadellenca', de la qual també fou director. Creà i dirigí els 'Annals del Periodisme', portaveu de l'Associació de Periodistes, de la qual fou elegit president el 1933. Va tenir una gran activitat política a la Lliga Regionalista durant la Dictadura de Primo de Rivera. Organitzà conferències i vetllades musicals i literàries. Les seves 'Memòries d'un periodista' es varen publicar a 'La Veu de Catalunya' del 28 de juny de 1935 al 17 de juliol de 1936."
"Gabriel Batllevell i Tort Molins de Rei 1825 - Sabadell 1910 Formà part de l'extingida Escola de Mestres d'Obres de Barcelona des de la seva fundació, l'any 1849, i en fou degà. Nascut a Molins de Rei, arribà a Sabadell a l'edat de 28 anys. Va contribuir a la urbanització d'una bona part de la ciutat durant la segona meitat del segle XIX. Fou mestre d'obres de l'ajuntament i cap del cos de bombers de la ciutat. Col·laborà en la realització del pla d'expansió de Sabadell. Una de les seves obres més destacades fou la construcció dels porxos de ca l'Oliver, a la Rambla. Fou director tècnic de la Societat de Mines d'Aigua de Sabadell i portà a terme, mentre ocupà aquest càrrec, nombroses obres d'importància, com el pont de la Salut, juntament amb Josep Antoni Obradors."
"Cristóbal Ramos Melo Sabadell, 1967 - 1975 Nom d'un nen de 8 anys que va morir l'any 1975 en un abocador d'escombraries que hi havia al barri de Torre-romeu. Aquest abocador era molt impopular al barri per la seva proximitat a les zones habitades, tant pel perill que representava com per la fortor que desprenia. Prop d'on hi havia aquest abocador, es va fer una plaça a la qual es donà el nom de Cristóbal Ramos. Aquesta plaça havia estat reivindicada pels veïns com a zona verda i finalment fou equipada per ells mateixos amb els seus propis mitjans."
"Francesc Daniel Molina i Casamajor Vic 1812 - Barcelona 1867 Arquitecte d'estil classicista, es titulà a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid el 1843. Més endavant seria arquitecte municipal de Barcelona, on construí la plaça Reial i la façana de la Llotja i restaurà el Saló de Cent. El 1861, sent arquitecte provincial, li fou encarregat un pla d'ordenació urbanística de Sabadell. Amb els mestres d'obres Gabriel Batllevell i Josep A. Obradors presentà el pla el 1864, que passà a Madrid. L'Academia de San Fernando digué que era una de les millors obres fetes en aquest ordre. El pla urbanístic va quedar frenat pels propietaris que havien de ser expropiats. Malgrat això, han perdurat molts noms de carrer imposats en principi en aquell pla (Calderón, Garcilaso...). També planejà i dirigí les obres del Teatre Principal."
"Francesc Dinarès Sabadell, segle XVIII Paraire de Sabadell. El 1768, juntament amb el seu fill, anomenat també Francesc, comprà a la Creu Alta les terres de Joan Torrella, el qual les havia heretades del seu pare, Francesc Torrella, que havia tingut llargs i complicats plets amb la vila de Sabadell, a causa de l'hostal de la Creu Alta. El 1772, quan es comença a edificar a la Creu Alta, els Dinarès ja treballen en set establiments, que feren construir al carrer Major i al de Castellar, a la confluència dels camins de Castellar i Manresa, i encara el 1882 se n'obre un a nom de Francesc Dinarès fill. S'iniciava així el poble de la Creu Alta."
"Ramon Balcells i Basomba La Guàrdia Lada, 1901 - Sabadell, 1948 Féu els primers estudis a Manlleu. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona. Acabada la carrera, anà primer a París, on es matriculà a l'Institut Bodelop, i després a Brussel·les, on s'especialitzà en medicina tropical. Quan retornà a Catalunya, s'incorporà a la Federació de Germandats de Sabadell, en la qual hi havia il·lustres metges. Home liberal i de profunds sentiments democràtics, es distingí pel seu humanisme. Durant la postguerra, destacà per l'ajut mèdic que va prestar als represaliats polítics. Fou una persona d'una gran cultura, dominava diverses llengües i posseïa una de les biblioteques més importants que hi havia a Sabadell a la seva època."
"Joan Baptista Codina i Formosa Sabadell, 1860 - Barcelona, 1923 Eclesiàstic i filòleg. Doctor en FIlosofia i Lletres i llicenciat en Teologia. Fou professor de Llatí al Seminari de Barcelona i també de Grec i Hebreu, llengua de la qual fou un gran coneixedor. Fou membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Participà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l'any 1906, al qual presentà una moció. Fou precursor de les traduccions al català de la Bíblia. Posseïa una de les més riques i interessants biblioteques que hi havia a Catalunya sobre Filologia Hebrea. És autor de 'Compendio de las explicaciones de lengua hebrea' i, juntament amb mossèn Alabart, d''Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona: El Seminario de Montealegre (1593-1772)'."
"Francesc Baygual i Bas Sabadell, 1899 - rodalia de Granollers, 1936 Industrial tèxtil. Ja de jove es posà a treballar al costat del seu pare dins de la indústria tèxtil. L'any 1921 es va fer càrrec de la gerència de l'empresa Baygual i Llonch. Fou impulsor i promotor d'El Patronato Social Católico de Sabadell i membre dels consells d'administració dels periòdics 'El Correo Catalán' i 'El Siglo Futuro', que en aquella època era l'òrgan d'expressió de la Comunión Tradicionalista. L'any 1936, al cap de poc temps d'haver esclatat la Guerra Civil, fou detingut i posteriorment assassinat a la rodalia de la ciutat de Granollers."
"Bonaventura Bellsolà Sabadell, 1788 - segle XIX Prevere sabadellenc encarregat pels tres administradors de l'Hospital de la regència d'aquesta institució. Promogué la construcció d'uns nous edificis als terrenys de la casa del Retir. El nou edifici anava des de l'església dels missioners fins a la casa que feia cantonada entre els carres Alt i Baix del Pedregar. En aquest lloc tingué estatge l'Hospital de Sabadell des de l'any 1816 fins al 1856, any en què fou traslladat a l'edifici del carrer del Convent."
"Benjamín García Castillo Tetuan, 1919 - Sabadell, 1984 Estudià batxillerat elemental. La seva primera professió fou la de fuster i, posteriorment, féu d'electricista i de tècnic en ràdio i televisió. Als 17 anys s'afilià al PCE. Fou detingut a Barcelona a finals de la Guerra Civil, però aconseguí de fugir a França on va estar en diversos camps de treball. El 1958 vingué a Sabadell, on treballà en una fusteria i donà classes de taller a l'Institut Ferran Casablancas. El 1959 emigrà a Alemanya, d'on tornà l'any 1965. Fou destacat sindicalista i defensor dels drets humans. Va formar part activa de la Coordinadora d'Associacions de Veïns de Sabadell."
"Josep Borgonyó i Busquets Jonqueres, segle XVIII Alcalde de Sant Pere de Terrassa, nasqué a Can Borgonyó, masia de Jonqueres, ara destruïda, que era a la sortida de la Creu Alta, al començament de la Concòrdia. Féu costat a Francesc Torrella en el plet que aquest tenia des de 1745 per la construcció d'un hostal a la Creu Alta, al qual la vila de Sabadell s'oposava. Si bé en un principi la vila de Sabadell guanyà el plet, l'hostal s'acabà construint i al voltant seu s'originà el barri de la Creu Alta. El carrer de Borgonyó, a Hostafrancs, ja apareix el 1888, i tant fa referència a aquest personatge com al mas veí."
"Andreu Nin va viure amb intensitat la seva època, participant de manera activa en els esdeveniments que van convulsar Europa des de la Primera a la Segona Guerra Mundial. Intervingué en el moviment obrer, ja fos des dels rengles socialistes com des dels de la CNT, i rebé amb entusiasme la notícia de la Revolució Russa de 1917. Assistí com a representant de l'organització anarcosindicalista al Congrés fundacional de la Internacional Sindical Roja i, fruit d'això, es quedà a viure a Moscou durant nou anys, on es desvetllà la seva passió per la literatura russa, que llegí de primera mà. Però també, ben jove, participà en les aspiracions del catalanisme, defensant, tanmateix, la implicació de la classe obrera i les seves organitzacions en la lluita per l'alliberament de les nacions oprimides. I aquest és un aspecte a destacar. Ja l'any 1914 [...] Nin defensava que els socialistes havien d'assumir la lluita per l'emancipació de les nacionalitats i que els socialistes espanyols no havien de ser-ne cap excepció. En aquest sentit es queixava. 'No comprenc que, en nom de l'internacionalisme, es combatin les justes aspiracions dels pobles oprimits, incorrent per inconcebible paradoxa, en pecat de patrioterisme'. (Es refereix aquí al patrioterisme de la nació dominant)." (p. 11-12). [Del pròleg d'Artur Domingo, "Una vida intensa, una mort tràgica".]
[...] "Al llarg d'una quinzena d'anys l'activitat principal de l'Obiols fou la lectura i els estudis literaris i d'idiomes; quant als estudis de Dret, empresos cap al 1920, mai no se'ls va prendre seriosament. Preparava els materials per a diversos assaigs i una novel·la -n'arribà a escriure els primers esborranys o els primers capítols- i sobretot planejava i assajava pacientment la seva 'obra poètica'." (p. 5-6) [...] "Malgrat la intimitat que aleshores ens lligava, a penes vaig arribar a conèixer res del que escrivia per a ell; però, això sí, me'n parlava profusament. Una estranya retenció, feta de timidesa, de pudor, tement potser que els primers resultats dels seus projectes, sempre indecisos, sempre provisionals, no fossin justament apreciats, en mantenia en secret l'evolució. Així el nostre tracte de cada dia, gairebé es reduí, en l'aspecte literari, a dilatats i animats diàlegs. La part del meu interlocutor, plena de substància original, de judicis sorprenents, de revelacions imprevistes, sostenia i augmentava la meva fe en les grans possibilitats del seu talent." (p. 6-7) [...] "El casament de l'Obiols donà lloc a escenes si més no curioses, insòlites. La celebreció no fou ostensible, però entre els invitats a l'àpat de noces figurava un petit grup de militants revolucionaris que al capdavall s'havien incorporat a les Patrulles de Control. Aquells homes aguerrits i brutals -un dels quals era parent de la núvia- havien estat en temps de pau, ciutadans de tot repòs, però sota la revolució foren atacats pel virus de l'acció repressiva directa amb resultats extraordinaris. Renegaires, grollerament desimbolts, pintorescos, amenitzaren la reunió amb relats d'una sevícia exemplar. I l'únic ritu amb què fou adornat aquell matrimoni forçosament civil consistí en una visita a la tomba del pare de l'Obiols, que havia mort encara ben jove. El cementiri de Sabadell, encimat a la Serra de la Salut, és obert a tots els vents; allí, al voltant de la llosa sepulcral, els quatre gendarmes descarregaren llurs trombons contra 'els déus que l'ample cel posseeixen', en una mena d'homenatge espetegant i tètric a l'estirp dels Prat. En aquella ocasió, un amic íntim digué al nuvi: 'Tu no t'has casat pel civil, sinó pel criminal!'. " (p. 20-21)
"En Trabal era brillant, audaç, improvisador, voluble i ambiciós: el perfecte entusiasta. Sentia el deler d'agitar-se i d'agitar, de sacsejar els homes i les coses, de provocar sorpreses i contradiccions. En principi i per natural era un promotor, un empresari -només li'n mancava, com és de suposar, el sentit pràctic. El seu zel era contagiós, si més no dins una àrea restringida. Però mai no hauria estat un home de govern: la seva singularitat el portava sempre a l'oposició. Apressat i impacient, agraïa les simpaties que suscitava el seu pas i ignorava les enemistats i les enveges. Fou naturalment optimista i pròdig;[...] (p. 7-8) "El meu amic fou precoç. A divuit anys ja s'havia creat un cercle de valuoses amistats; la seva casa de Sabadell [...] esdevingué un petit focus d'activitats imprecises: tertúlies, jocs, festes, lectures, projectes, somnis. Conegué i tractà gent notòria: polítics, escriptors, artistes catalans i estrangers; i entre ells era sempre el més jove. Cal no oblidar el capítol de les noies. Hi hagué un moment que en Trabal tenia un flirt o un festeig a cada ciutat de Catalunya. Recorria el país, sovint a peu, amb la motxilla a l'esquena i el bastó a la mà (la pipa vingué més tard), gai i lleuger, 'insouciant', pelegrí de l'amistat, de l'enamorament fulminant, de l'entusiasme; encenia aquí i allà les flames fugaces de l'imprevist i de la gràcia." (p. 8-9)
"La masia la va fer construir un sabadellenc, fora del terme, per una qüestió de competència d'impostos. Va ser al principi del segle XIV, en una època en què la divisió entre dos termes municipals era semblant a la que hi ha avui entre la frontera de dos països diferents. Antigament es coneixia per Mas Canals i l'any 1686 la va comprar en Jaume Puiggener, pagès de Sabadell. D'aleshores ençà se l'ha anomenat Can Puiggener. L'any 1909, va passar a mans d'un altre prohom sabadellenc, en Jaume Gorina i Pujol. Aquest hi fa fer moltes reformes i va fer construir la muralla que encercla la casa. Aquest mur i part de l'enllosat de l'era són les úniques restes que es conserven de Can Puiggener." (p. 170)
"El camí que des de Sabadell anava a la masia és, en part, l'actual carrer de Can Puiggener, que neix a la plaça Marcet. Era un camí important, sobretot perquè dividia el terme de Sabadell i el de Jonqueres. La parròquia de Jonqueres va formar part del terme del castell de Terrassa fins a l'any 1562, que passà a ser part del municipi de Sant Pere de Terrassa. L'any 1904 s'agregà al terme municipal de Sabadell."
"Masia moderna, el nom de la qual s'especula que podria tenir relació amb Sant Llorenç dels Piteus. [...] Es diu que aquesta pagesia no té més de 125 anys i la casa actual és encara més moderna, posterior a 1937, sense cap tret rellevant." (p. 141)
"A la masia de Can Maurí hi passà gran part de la infantesa l'escriptor Pere Calders, ja que sa mare n'era filla". (p. 165)
"[...] Silvestre Romeu era un personatge sabadellenc lligat a la indústria que va ser alcalde de 1911 a 1913. Durant el locaut (tancament temporal d'una indústria per decisió del patró, per conflictes laborals) de gran part de les fàbriques de Sabadell l'any 1910, Silvestre Romeu, president de la Unió Industrial, en una reunió va pronunciar la cèlebre frase "Els obrers aguantaran mentre tinguin pa i ceba". A partir de llavors sempre més el va acompanyar el sobrenom de Pa i Ceba. [...]"
El 1750 es comencen a fer funcions teatrals a la caserna de la plaça de Sant Roc, aprofitant que no hi ha tropes allotjades. Hi ha constància de representacions de Los pastorcillos adorando al Niño Jesús, i amb intermitències, el teatre dura fins al 1814, quan els francesos destrueixen el local. Aleshores, els aficionats es van traslladar als números 31 i 33, del carrer annex al de la casa i fàbrica de Pere Turull, i que actualment acullen el Museu d'Art. De les representacions que s'hi van anar fent va derivar que aquell carrer fos conegut com de les Comèdies, una denominació que encara avui perdura.
"Per R.D. de 22 d'octubre de 1855 es va reformar la justícia dels pobles, canviant els Alcaldes, que fins aleshores intervenien en els actes de conciliació i judicis verbals, per Jutges Municipals i suplents, en el mateix nombre d'Alcalde i Tinents que hi haguessin a la població. El primer sabadellenc a actuar com a jutge Municipal fou Josep de Calassanç Duran i el seu suplent, Joan Sallarès." (p. 347) "...Josep Calassanç Duran, un dels fundadors del Teatre, Casino i Caixa d'Estalvis i promotor de l'obra del Cementiri nou,..." (p. 404)
Segle XV: Una néta de Bernat Ramon Rosseta "Lluïsa, va casar-se amb Lluís Benet de Calders, donzell de Barcelona, al qual va portar l'Escrivania de la vila que devia tenir la seva mare per defalliment de successió de la família Rosseta-Descatllar." (p. 180). "Esforços del mateix origen que aquest darrer foren els que el municipi va aplicar a alliberar-se de les altres dues restes de la senyoria feudal, que eren la notaria dels Calders i el forn dels Terré. Pel dret que sobre l'Escrivania posseïen els Calders, cap altre notari, fora el seu, no podia treballar a la població, cosa que es va confirmar en el plet que Paula de Calders va mantenir l'any 1566 contra un notari intrús." (p. 199). Darrer quart del segle XIX: "En aquests 25 anys van començar a formar-se molts carrers: [...] Per la banda de migdia va iniciar-se el carrer del Marquès de Comillas, i,a l'altra banda de la línia del Nord, tingueren principi els de... Calders." (p. 403)
Tercer quart del segle XIX: "En el districte quart, a la banda deçà la via, s'havien fet els carrers de Turull i Casanovas..." (p. 371) "...van ésser els homes que en 1874 formaven la Comissió de Foment del Centre Industrial, que van demanar, en 25 d'abril, que es perpetuessin en noms urbans els dels grans sabadellencs que havien acabdillat el moviment de la indústria que havia fet créixer la vila. I proposaren tres noms d'aquests: els de Turull, Casanovas i Duran." (p. 373) "En 1859 el fabricant Antoni Casanovas va erigir al carrer de Sant Antoni l'espaiós i digne casal que havia de servir, amb el temps, de residència al Jutjat de 1a. Instància, Caixa d'Estalvis, Escola Industrial, i ara al nostre Museu." (p. 374)
"...En Feliu Crespí, polític de debò, el qual, no tenint diners per armar la milícia republicana, féu rompre les campanes del campanar i es vengué el metall per a comprar fusells Remington i cartutxos. Els contribuents no havien volgut avançar diners. Quan l'alcalde Feliu Crespí trencà les campanes, exceptuant les de les hores i quarts, no havent-ne arribat a fer els diners que calia per a pagar els mil fusells que comprà a Bèlgica, determinà posar en pública subhasta els Sants i tot el de més vàlua de l'església considerant que tot era patrimoni del poble."
El 1772, el paraire Francesc Dinarès venia set parcel·les de terra del camí de Manresa (avui carrer Major) amb la condició que els compradors, la majoria de la parròquia de Sant Julià d'Altura, hi bastissin casa abans de cinc anys. Naixia, així, el poble de la Creu Alta.
"El jardín del Pintor Gimeno apenas llegó a durar una década, entre la de los cuarenta y los cincuenta del siglo pasado. Pero en las fotografías y el recuerdo ya muy remoto de algunos vecinos se le aprecia un sensible encanto. Apenas unos bancos bajo una pérgola y sus correspondientes plantas trepadoras, y unos sencillos parterres donde se adivinan unos laureles. En el centro de la pérgola, se distingue el busto del pintor Francesc Gimeno sobre una humilde peana. Humilde él también de una pobreza incluso proverbial, pasó en Sabadell algunas temporadas de su vida, acogido por el Dr. Francesc de Paula Bedós. Ambos eran naturales de Tortosa. En Sabadell pintó paisajes de 'eixides' y se fascinó ante las 'timbes' del Ripoll, en efecto muy propicias a la fuerza expresiva del pintor. [...]"
"L'endemà de la mort de Maragall, l'ajuntament va prendre l'acord de donar el nom de "Poeta Maragall" al carrer del Portalet, conegut popularment per carrer de cal Bessó, sobrenom de la família Gorina, que hi tenia la casa pairal. Allí nasqué Rosa Gorina, mare de Joan Maragall."
"Solia ser de tracte senzill, però tenia sovint unes maneres refinades, cosa que ens sorprenia. Poc sovint, però de vegades sí, tenia moviments d'humor, s'ofuscava. Lúcid, humà, sensible com un Quixot, capaç de barallar-se per defensar amb vehemència la veritat i la justícia, arrossegava com un càstig original tot de mancances i de problemes. Enyorava Polònia, on no va tornar mai per por de ser-hi retingut, i de vegades el deprimia la separació amb el seu país, amb la seva mare. Algun cop va fer un gest per tornar al país natal, però al darrer moment es desdeia. La qüestió dels papers va ser, per a ell, crucial. El seu caràcter errant li impedia de tenir una residència, i per tant uns papers com Déu mana. Tot i que havia estimat molt, no va poder conservar una companya, un domicili, un telèfon, un permís de conduir... Davant d'aquesta inestabilitat, el cavallet li feia de recer, de paravent. La pintura li era com un plany -pensava jo- que li purificava l'ànima, que li compensava, en part, el desfici. Tot a ixò era molt eslau, o m'ho semblava. De vegades semblava que pintés el no-res. Potser la pintura significava per a ell, essencialment, la llibertat."
"Morvay explicava que, en arribar a Sabadell per primera vegada, era el temps de la verema i que havia anat de Barcelona a Sabadell a peu. Havia trobat un carro carregat de raïm, i ell hi va anar al darrere, per sentir l'olor i la bonesa del clima. "Aquí -va pensar- és la terra de la pura subsistència. Pots sobreviure sense gairebé res, pots dormir a la serena sense morir-te." Morvay comparava el clima mediterrani -que sempre seria, per a ell, el lloc ideal- amb les terres fredes de Polònia i la inclemència de París, on no podia restar sense casa, perquè hom es moria. En aquest sentit, Morvay explicava que, a Varsòvia, a l'hivern, feia -a vegades- trenta graus sota zero. Tota la vida a les cases era al voltant de les grans estufes de majòlica. Quan hom arribava a una casa, el primer que feien era posar-te davant la gran estufa i donar-te un vas de vodka per combatre el fred. Si la ronda durava molt, aleshores l'embriaguesa estava assegurada. Una nit, després d'haver fet diverses rondes i completament embri ac, va caure al carrer nevat, completament inconscient. Una família lituana el va dur a casa perquè no es morís de fred, lloc on es va despertar el matí següent. Morvay explicava que quan es va despertar va veure la cara d'una noia, fesomia que va recordar tota la vida."
"... Era un eslau, sentimental i tenia grans nostàlgies: a vegades, somrient amb delectació, pronunciava frases en polonès només per gaudir de les ressonàncies de la seva llengua. Tenia un record molt viu de la seva terra i s'entristia pensant que no podria tornar-hi i, encara amb més tristesa, es recordava de la mare, a qui mai més tornaria a veure, deia... I així va ser. Tenia una visió romàntica de la història del seu país, feta de reis, de batalles i d'herois. Però a ell la sort li havia reservat una part ben dura d'aquella història: era un nen quan va esclatar la guerra, va patir l'ocupació alemanya i la soviètica, i després, en el país martiritzat i destruït, va viure sota l'estalinisme. La seva mare i ell, pobres i sense casa, vivien rellogats a cases d'estranys, gent arrogant que els menyspreava perquè no tenien diners. Explicava que tots dos havien conegut la misèria i la humiliació, i també parlava d'hiverns llargs i gelats, sense abric. Quan va arribar a París, el seu únic bagatge era l'optimisme que li donava la seguretat del seu talent i una gran cultura."
Enrique Tierno Galván "(Madrid 1918) Polític i jurista. Catedràtic de Dret Polític des de 1948, el 1965 fou expulsat de la universitat per la seva oposició al franquisme i excercí dos anys la docència als EUA. Militant del PSOE, en fou expulsat per discrepàncies ideològiques i el 1968 fundà el Partido Socialista del Interior, esdevingut el 1974 Partido Socialista Popular, que presidí i pel qual fou diputat el 1977. En integrar-se el PSP al PSOE (1978) hom l'elegí successivament president honorari d'aquest partit, novament diputat i alcalde de Madrid (1979). Marxista crític, és autor, entre altres obres, d' Humanismo y sociedad (1964), Leyes políticas españolas fundamentales (1808 - 1936 ) (1975) i Democracia , socialismo y libertad (1977). El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Bordeus.(JBCC)"
Morí a Madrid el 1986 ''El viejo profesor, como cariñosamente era conocido, falleció en Madrid en 1986, y fue despedido por los madrileños en un acto multitudinario, en reconocimiento por su labor de propagación de la cultura democrática, siempre de una forma lúdica, entre la juventud española durante los años de la transición a la democracia en España." Pàgina web de l'I.E.S. "Profesor Tierno Galvan". Alcalá de Guadaira - Sevilla
"Entre la setmana passada i aquesta han estat aterrades les oliveres d'un gran camp proper a la ciutat. L'endemà de les festes de Nadal la tasca de devastació quedava consumada. Un altre oliverar del serrat del Cameró ha desaparegut, com si un cataclisme geològic se l'hagués engolit. Fa pocs anys, de sis a vuit, que l'oliverar veí d'aquest, el del camp de l'altra banda del camí, vers el Dipòsit de la Mina de Terrassa, fou també arrasat. I tant de goig que donava l'espargir la mirada de la ciutat estant vers aquell indret, i d'esguardar l'urbs extensa i el seu pla des de dalt d'aquell serradet de tan bella vista, per damunt dels dos vells oliverars! " [...]